Saltar al conteníu

Aeropuertu Internacional El Alto

Aeropuertu Internacional El Alto
Aeropuerto Internacional El Alto (es)
aeropuertu internacional y aeródromu de tráficu comercial
IATA: LPB  OACI: SLLP
Llocalización
PaísBandera de Bolivia Bolivia
Department of Bolivia (en) Traducir La Paz Department (en) Traducir
Province of Bolivia (en) Traducir Murillo Province (en) Traducir
Municipality of Bolivia (en) Traducir El Alto Municipality (en) Traducir
Ciudá El Alto
Coordenaes 16°30′48″S 68°11′32″W / 16.5133°S 68.1922°O / -16.5133; -68.1922
Aeropuertu Internacional El Alto alcuéntrase en Bolivia
Aeropuertu Internacional El Alto
Aeropuertu Internacional El Alto
Aeropuertu Internacional El Alto (Bolivia)
Altitú 4061,5 m y 4061 m
Historia y usu
Vuelu 980 Eastern Airlines
Dueñu Bolivia
Xestión Abertis (en) Traducir
Orixe del nome El Alto
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve La Paz
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu Internacional d'El Alto (IATA: LPB, OACI: SLLP) ye l'aeropuertu principal del área metropolitana de La Paz y l'aeropuertu más importante de Bolivia. Ta allugáu na redoma d'El Alto, a 14,5 quilómetros al suroeste del centru de La Paz. Asitiáu a un altor de 4008 msnm, l'aeropuertu Internacional d'El Alto ye l'aeropuertu internacional más altu y quintu aeropuertu comercial más altu del mundu.[1] La terminal ye amás unu de los asentamientos de la I Brigada Aérea de la Fuercia Aérea Boliviana, el Grupu Aereu Presidencial y la Base aérea Bartolina Sisa.

L'aeropuertu operó dende la primer metá del sieglu 20, foi modernizáu a finales de 1960 cuando una nueva terminal de pasaxeros construyóse y la so pista d'aterrizaxe foi significativamente allargada pa dexar l'aterrizaxe y despegue d'aviones de reacción más grandes que puedan operar a gran altor.

El Alto foi unu de los principales centru de conexones de l'antigua Lloyd Aéreo Boliviano, aereollinia bandera de Bolivia que dexó d'operar en 2007. Anguaño, l'aeropuertu ye'l principal centru de conexones p'Amaszonas, amás de sirvir como aeropuertu secundariu pa la estatal Boliviana d'Aviación.

Siendo'l aeropuertu internacional más altu del mundu, El Alto ufierta condiciones úniques por que les aeronaves más modernes realicen pruebes de vuelu a gran altor con cuenta de recibir les sos certificaciones de vuelu, polo tanto El Alto dacuando recibió a les aeronaves tipu Airbus A350 y Boeing 787.[2][3]

L'aeropuertu nos años 1960. Un Boeing 727-100 del Lloyd Aéreo Boliviano ta aparcáu frente a la primera terminal aérea construyida amosando la so llamativa fachada tiahuanacota.

La historia del aeropuertu El Alto remontar a la llegada de l'aviación civil a Bolivia, col apuerto de distintos personaxes que promovieron esti mediu de tresporte y per ende la construcción d'un aeropuertu en La Paz, la ciudá más importante de Bolivia, que finalmente s'inauguró'l 18 de xunu de 1965.[4]

Antes de la so inauguración oficial, l'aeropuertu yá operaba dende la primer metá del sieglu 20 y primeramente tenía como nome Aeropuertu John F. Kennedy (JFK), anque na práutica nunca s'utilizó de manera pública esti nome. Nel añu 1999 y ante la presión de distintos sectores, por aciu la Llei 1944 mientres el gobiernu de Hugo Banzer Suárez, l'aeropuertu pasó a denominase oficialmente Aeropuertu Internacional El Alto. Dende la so inauguración, construyóse una nueva terminal aérea y adicionalmente, la pista d'aterrizaxe foi significativamente allargada pa dexar l'aterrizaxe y despegue d'aviones de reacción más grandes que puedan operar a gran altor.

Terminal aérea del Aeropuertu Internacional El Alto remocicada en 2008.
Nueva terminal d'El Alto, inaugurada en 2015.

En 1997, el Gobierno de Bolivia robló un contratu de 25 años con Airport Group International pa operar los trés aeropuertos más grandes de Bolivia incluyíu l'aeropuertu d'El Alto. El Serviciu d'Aeropuertos Bolivianos S.A. (SABSA) foi creáu pa operar la concesión. En 1999, la Airport Group International foi mercada por TBI plc y en 2004, la corporación española Abertis mercó TBI plc, tomando control de la operación de los trés aeropuertos internacionales en Bolivia. En 2008 y so la operación de Abertis la terminal aérea principal recibió un estensu programa d'ampliación y remodelación lleváu a cabu por SABSA que caltuvo una inversión de 2,3 millones de dólares. L'aplicación incluyó la construcción d'una nueva terminal de preembarque nacional ya internacional, qu'inclúi nueves sales de recueyo d'equipaxes, pasiellos de comunicación ente les distintes sales de preembarque y los dos terminales según una infraestructura más moderna.

El 18 de febreru de 2013, el gobiernu de Bolivia so la presidencia d'Evo Morales anunció la nacionalización de SABSA nesi entós filial de Abertis citando a la falta o poca inversión d'esta empresa nos aeropuertos de la exa troncal de Bolivia. Dende esa fecha, SABSA pasó a ser propiedá del estáu bolivianu.

El 15 de mayu de 2015 el gobiernu nacional inauguró oficialmente una nueva terminal aérea aumentando significativamente la capacidá de pasaxeros que l'aeropuertu pueda allugar.[5]

Carauterístiques

[editar | editar la fonte]
El Alto ye l'aeropuertu internacional más altu del mundu a 4008 msnm.

La nueva terminal inclúi diverses tiendes qu'ufierten artesaníes típiques bolivianes, amás de llibreríes, según tamién sucursales nes sales de preembarque internacional y nel antepar principal respeutivamente. Tamién s'atopen restoranes, según trés distintos sucursales d'una cadena de cafeteríes nes sales de preembarque nacional, internacional y antepar principal.

L'aeropuertu cunta con dos pistes: una pista de formigón "10R/28L" y una pista paralela accesoria d'emerxencies de tierra "10L/28R". L'aeropuertu presenta amás los sistemes de navegación VOR/DME, DVOR/DME, y na pista 10R tien el serviciu d'aterrizaxe por preseos ILS CAT I.

El Alto ye l'aeropuertu internacional más altu del mundu, yá que s'atopa a 4008 msnm. Como referencia, el llagu Titicaca ta a 3.810 msnm y el centru de la ciudá de La Paz, a aproximao 3600 msnm. La temperatura permediu nel aeropuertu ye de 6 graos centígrados. Por cuenta de l'altitú del aeropuertu, la mayoría de los aviones comerciales de fuselaxe anchu nun pueden operar nel aeropuertu, y de resultes, gran parte de los vuelos internacionales dende y escontra Bolivia operen nel Aeropuertu Internacional Viru Viru na ciudá de Santa Cruz de la Sierra que s'atopa a una altitú enforma menor dexando l'accesu d'aviones más grandes y de mayor capacidá de pasaxeros.

Pruebes de Vuelu

[editar | editar la fonte]

Siendo l'aeropuertu internacional más altu del mundu, El Alto ufierta carauterístiques úniques que les empreses aeronáutiques tales como Airbus y Boeing aprovechen con cuenta de realizar pruebes de vuelu a gran altor pa certificar les sos aeronaves. Los modernos Airbus A350-900XWB, Airbus A350-1000 y el Boeing 787 realizaron pruebes de despegue y aterrizaxe a gran altor n'El Alto.[2][3]

Puede aportase al aeropuertu dende les ciudaes de La Paz y El Alto per dellos medios. La ciudá de La Paz y l'aeropuertu atópense coneutaos peles siguiente rutes:

  • Autopista La Paz-El Alto.
  • Aveníes: Mario Mercado y Max Fernández (Dende la zona sur de La Paz).
  • Avenida Héroes del Pacíficu dende El Alto (Perimetral al aeropuertu).
  • Autobús.

Cotranstur: Llinia especializada d'autobús y minibus realiza viaxes dende l'aeropuertu hasta'l centru de la ciudá de La Paz (Plaza Isabel la Católica) numberoses vegaes al día y con delles estaciones en dambes ciudaes.

  • Taxi.

Taxis especializaos: "Aeropuertu", "Rafael Pabón" y "Aeropuertu 78" realicen viaxes del aeropuertu a distintes zones de La Paz y El Alto. Taxis privaos y de distintes compañíes tamién realicen viaxes al aeropuertu dende dambes comuñes.

Aereollinies y destinos

[editar | editar la fonte]
Aereollinies Ciudaes Notes
Bandera de Bolivia Amaszonas
9 destinos
Nacionales: (6) Cochabamba / Rurrenabaque / Santa Cruz de la Sierra / Sucre[6] / Tarija / Trinidad / Uyuni
Internacional: (3) Iquique / Asuncion / Montevidéu
N/A
Bandera de Bolivia Boliviana d'Aviación
13 destinos
Nacionales: (8) Cobija / Cochabamba / Oruro / Potosi / Santa Cruz de la Sierra / Sucre / Tarija / Trinidad/ Uyuni
Internacional: (5) Buenos Aires / Madrid / Miami / São Paulo / Salta
N/A
Bandera de Bolivia Ecojet
4 destinos
Nacionales: (4) Cobija / Cochabamba / Sucre / Trinidad
N/A
Bandera de Bolivia Tresporte Aereu Militar
11 destinos
Nacionales: (11) Cobija / Cochabamba / Guayaramerín / Puerto Suárez / Riberalta / Santa Cruz de la Sierra / Sucre / Tarija / Trinidad / Yacuiba
N/A
Bandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines
1 destín
Nacional: (1) Santa Cruz de la Sierra
Internacional: (1) Miami
Oneworld
Bandera de Colombia Avianca
1 destín
Internacional: (1) Bogotá
Star Alliance
Bandera d'Ecuador Avianca Ecuador
1 destín
Internacional: (1) Lima
Star Alliance
Bandera de Chile LATAM Airlines
1 destín
Internacional: (2) Iquique / Santiago de Chile
Oneworld
Bandera del Perú LATAM Perú
2 destinos
Nacional: (1) Santa Cruz de la Sierra
Internacional: (1) Lima
Oneworld
Bandera del Perú Peruvian Airlines
2 destinos
Internacional: (2) Lima / Cuzco
N/A

Destinos nacionales

[editar | editar la fonte]
Ciudaes por paísesNome del aeropuertuAereolliniaObservación
Bandera de Bolivia Bolivia (13 destinos, 5 aereollinies)
CobijaAeropuertu Capitán Aníbal ArabBandera de Bolivia Boliviana d'Aviación / Bandera de Bolivia Ecojet
CochabambaAeropuertu Internacional Jorge WilstermannBandera de Bolivia Boliviana d'Aviación / Bandera de Bolivia Tresporte Aereu Militar
GuayaramerínAeropuertu Capitán de Av. Emilio BeltránBandera de Bolivia Ecojet / Bandera de Bolivia Tresporte Aereu Militar
OruroAeropuertu Juan MendozaBandera de Bolivia Boliviana d'Aviación
RiberaltaAeropuertu Capitán Av. Selin Zeitun LópezBandera de Bolivia Ecojet / Bandera de Bolivia Tresporte Aereu Militar
RurrenabaqueAeropuertu de RurrenabaqueBandera de Bolivia Amaszonas
Santa Cruz de la SierraAeropuertu El TrompilloBandera de Bolivia Tresporte Aereu Militar
Santa Cruz de la SierraAeropuertu Internacional Viru ViruBandera de Bolivia Ecojet / Bandera de Bolivia Amaszonas / Bandera de Bolivia Boliviana d'Aviación / Bandera de Bolivia Tresporte Aereu Militar
SucreAeropuertu Internacional de AlcantaríBandera de Bolivia Amaszonas / Bandera de Bolivia Boliviana d'Aviación / Bandera de Bolivia Ecojet / Bandera de Bolivia Tresporte Aereu Militar
TarijaAeropuertu Capitán Oriel Lea PlazaBandera de Bolivia Boliviana d'Aviación / Bandera de Bolivia Tresporte Aereu Militar
TrinidadAeropuertu Teniente Jorge Henrich ArauzBandera de Bolivia Boliviana d'Aviación / Bandera de Bolivia Ecojet / Bandera de Bolivia Tresporte Aereu Militar
UyuniAeropuertu Joya AndinaBandera de Bolivia Amaszonas / Bandera de Bolivia Bolivia Boliviana d'Aviación

Vuelos internacionales

[editar | editar la fonte]
Ciudaes por paísesNome del aeropuertuAereollinies
América del Norte
 Estaos Xuníos d'América
MiamiAeropuertu Internacional de MiamiBandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines
Sudamérica
Bandera de Brasil Brasil
São PauloAeropuertu Internacional GuarulhosBandera de Bolivia Boliviana d'Aviación
 Colombia
BogotáAeropuertu Internacional El DoradoBandera de Colombia Avianca
 Chile
IquiqueAeropuertu Internacional Diego AracenaBandera de Chile LATAM Chile / Bandera de Bolivia Amaszonas
Santiago de ChileAeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino BenítezBandera de Chile LATAM Chile
Bandera de Paraguái Paraguái
AsunciónAeropuertu Internacional Silvio PettirossiBandera de Bolivia Amaszonas (Vía VVI)
 Perú
LimaAeropuertu Internacional Jorge ChávezBandera del Perú LATAM Peru / Bandera del Perú Peruvian Airlines (Via CUZ) / Bandera d'Ecuador Avianca Ecuador
CuscoAeropuertu Internacional Alejandro Velasco AsteteBandera del Perú Peruvian Airlines / Bandera del Perú Avianca Perú / Bandera de Bolivia Amaszonas
ArequipaAeropuertu Internacional Rodríguez BallónBandera de Bolivia Amaszonas
Sala d'espera del Aeropuertu.

Aereollinies que cesaron operación

[editar | editar la fonte]

Aereollinia Estinguíes

[editar | editar la fonte]

Aereollinies Operatives

[editar | editar la fonte]
Ciudaes por paísesNome del aeropuertuObservación
Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas (1 destín)
Buenos AiresAeropuertu Internacional Ministru Pistarini
Bandera de Francia Air France (1 destín)
ParísAeropuertu Charles de Gaulle
Iberia L.A.E (1 destín)
MadridAeropuertu Internacional de Barajas
Bandera de Países Baxos KLM (1 destín)
ÁmsterdamAeropuertu de Amsterdam-Schiphol
Bandera d'Alemaña Lufthansa (2 destinos)
FrankfurtAeropuertu Internacional de Frankfurt
San Xuan de Puertu RicuAeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín
Bandera de Paraguái TAM Paraguái (1 destín)
AsunciónAeropuertu Internacional Silvio Pettirossi

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]