Aeropuertu Internacional Alejandro Velasco Astete
Aeropuertu Internacional Alejandro Velasco Astete | |
---|---|
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial | |
![]() | |
Llocalización | |
País | ![]() |
Rexón | Departamento de Cusco (es) ![]() |
Coordenaes | 13°32′08″S 71°56′37″W / 13.5356°S 71.9436°O |
Altitú | 3310 m |
Historia y usu | |
Xestión |
CORPAC (es) ![]() |
Orixe del nome | Alejandro Velasco Astete |
Ciudá a la que sirve | Cuzco |
Web oficial | |
![]() |
L'Aeropuertu Internacional Teniente Alejandro Velasco Astete atópase allugáu na ciudá del Cuzco, la ciudá de Perú con mayor atraición turística. Recibe vuelos de dellos puntos de Perú y dellos vuelos internacionales. Les sos pistes atópense totalmente pavimentadas. Anguaño operara con un horariu llindáu de vuelos ente les 05:00hrs y les 19:00hrs. En 2017, d'alcuerdu a estadístiques de CORPAC, l'aeropuertu foi utilizáu per cerca de 4 millones de pasaxeros; lo cual convertir nel segundu terminal aereu más utilizáu de Perú, depués del Aeropuertu Internacional Jorge Chávez de Lima.
L'aeropuertu ye la principal puerta d'entrada de la ciudá del Cusco, que ye un centru importante del circuitu turísticu mundial, y ye puntu obligáu de camín pa llegar a Machu Picchu. Esti aeropuertu ye'l de mayor fluxu aéreo nel sur del país.
Tiense entamáu'l zarru d'esti aeropuertu en 2022 cuando ente en funcionamientu'l nuevu Aeropuertu Internacional de Chinchero que va sirvir a la ciudá del Cusco.[1]
Historia
[editar | editar la fonte]Empecipió les sos operaciones n'avientu de 1964 y atópase allugáu na Rexón y Provincia de Cusco, Distritu de Wánchaq; San Sebastián a 3.7 km de la ciudá que cunta cola mayor atraición turística de Sudamérica, recibiendo vuelos nacionales ya internacionales.
Foi nomáu n'honor del pilotu peruanu Alejandro Velasco Astete que foi'l primer pilotu en cruciar los Andes en 1925. Esti primer vuelu foi de Lima direutamente a Cusco. Más tarde esi mesmu añu, en setiembre, al tratar d'evitar topetar con espectadores nuna exhibición aérea na ciudá de Puno estrellóse y morrió. En reconocencia a los sos llogros pioneros na historia de l'aviación peruana, l'aeropuertu foi nomáu nel so honor.
Equipamientu
[editar | editar la fonte]L'aeropuertu cusqueño ta forníu coles mayores comodidaes, p'atender conducentemente a los innumberables turistes que visiten la ciudá imperial. Foi'l primeru del país nel cual instalóse pontes d'abordaxe o mangues. La pista d'aterrizaxe ye asfaltada, con un llargor de 3400 metros y un anchu de 45. Estes carauterístiques llonxitudinales habilitar pa recibir aviones de gran fuselaje, especialmente al B747 La so categoría OACI ye 4Y al igual que l'Aeropuertu Internacional Jorge Chávez de Lima. Esti aeropuertu caltién alredor de 60 operaciones diaries, tresportando 7000 pasaxeros diarios, constituyéndose na ruta aérea de mayor tráficu al interior de Perú.[2]
Ampliación del terminal
[editar | editar la fonte]va invertise 5 millones de nuevos soles a más nes obres de meyoramientu y ampliación del terminal aereu de Cusco. Los trabayos van consistir n'optimizar y ampliar el estacionamiento, la zona del chek-in; tamién se va reasitiar los llocales comerciales, ente que les sales d'embarque y desembarque van ser ampliaes. Los trabayos d'ampliación y meyoramientu del terminal aereu desenvolver hasta que s'empecipien les operaciones nel Aeropuertu Internacional de Chinchero y nun plazu averáu de cinco años.
Vuelos Nacionales
[editar | editar la fonte]

Aereollinies y destinos
[editar | editar la fonte]Destinos nacionales
[editar | editar la fonte]Destinos internacionales
[editar | editar la fonte]Ciudaes por países | Nome del Aeropuertu | Aereollinies | Aeronaves | Frecuencies per selmana | |
---|---|---|---|---|---|
Sudamérica | |||||
![]() | |||||
La Paz | Aeropuertu Internacional El Alto | ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
8 | |
![]() | |||||
Santiago de Chile | Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez | ![]() |
![]() |
3 | |
![]() | |||||
Bogotá | Aeropuertu Internacional El Dorado | ![]() |
![]() |
7 |
Aereollinies que cesaron operación
[editar | editar la fonte]Aereollinies Estinguíes
Ciudaes por rexones | Nome del Aeropuertu | Aereollinies | ||
---|---|---|---|---|
Lima (1 Destín, 2 Aereollinies) | ||||
Lima | Aeropuertu Internacional Jorge Chávez | ![]() ![]() |
Aereollinies Operatives
Ciudaes por países | Nome del aeropuertu | Aereollinies | ||
---|---|---|---|---|
América del Norte | ||||
![]() | ||||
Miami | Aeropuertu Internacional de Miami | ![]() |
Accidentes ya incidentes
[editar | editar la fonte]- El 23 d'ochobre de 2015, el vuelu 216 de Peruvian Airlines sufrió un fallu y colapsu nel tren d'aterrizaxe cuando intentaba aterrizar nel aeropuertu[4], nel boeing 737 nun hubo victimas fatales.
- El 9 d'agostu de 1970,el vuelo 502 de LANSA estréllose dempués de desapegar, morrieron 99 de los 100 ocupantes[5]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Aeropuertu de Chinchero taría llistu en cuatro años y mediu
- ↑ http://www.corpac.gob.pe/Main.asp?T=5109
- ↑ https://gestion.pe/empresas/latam-airlines-empecipiara-vuelos-direutos-ente-cusco-iquitos-2018-2205338
- ↑ Ranter, Harro. «ASN Aircraft accident Boeing 737-3K2 OB-2040-P Cuzco-Velazco Astete Airport (CUZ)». Consultáu'l 1 de xunu de 2018.
- ↑ Ranter, Harro. «ASN Aircraft accident Lockheed L-188A Electra OB-R-939 Cuzco Airport (CUZ)». Consultáu'l 1 de xunu de 2018.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]