Aepyornithidae

De Wikipedia
Aves elefante
Estáu de caltenimientu
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Subclas: Neornithes
Superorde: Palaeognathae
Familia: Aepyornithidae
Xéneros
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Los epiornítidos (Aepyornithidae), conocíes como aves elefante, son un clado d'aves paleognates estintes non esnaladores endémiques de Madagascar.[1][2] Según los últimos estudios moleculares, los epiornítidos son grupu hermanu de los quivis neozelandeses.[3]

Xeneralidaes[editar | editar la fonte]

Los rexistros fósiles, al igual que les cróniques de la dómina, asitien a les aves elefantes como les segundes aves más altes que triaren la tierra, la primera sería la moa, que s'alzaría hasta los dos metros y pudiendo inclusive bordiar los trés metros. Fai 85 millones d'años surdió'l llinaxe del Aepyornis, el páxaru d'elefante” de Madagascar, foi l'ave más grande qu'esistió. Anque ye más baxu que la especie de moa más alta, un Aepyornis podría pesar sobro 550 kilogramos y tener hasta 3 metros d'altor y 2,3 metros de llargor.

Ello ye que'l nome científicu de les aves elefante, en griegu, significa “páxaru altu”. El pesu, en tantu, rondaría la media tonelada. Esto últimu convertía a l'ave elefante na más pesada qu'esistiera enxamás.

Con tan terribles dimensiones, nun ye d'estrañase que los güevos de l'ave elefante fueren igualmente xigantes. De más de trenta centímetros de diámetru, pesaben hasta dolce quilos, conteniendo nueve llitros nel so interior y equivalíen a siete güevos d'avestruz, doscientos venti güevos de pita o 12.000 güevos de colibrí. Nin siquier los güevos de los mayores dinosaurios atopaos hasta güei algamen les dimensiones del güevu d'una ave elefante, polo que con seguridá falamos de los güevos más grandes puestos por especie dalguna. Escontra 1830, un oficial de la Marina francesa, Victor Sganzin, adquirió unu d'estos enormes güevos y unviólu a Francia, pero'l barcu que lu tresportaba fundió al topetar con unes roques en La Rochelle, llevando al fondu esta ayalga. Unos años dempués, otru francés, Dumarele, pudo ver un güevu d'ave elefante ya intentó mercalu ensin algamalo. Foi necesariu esperar hasta 1851 pa que se confirmaren los rumores sobro la esistencia de los xigantescos güevos. Esi añu, polo menos trés d'estos fueron unviaos a Francia xunto con dellos güesos de Aepyornis.

Hasta güei, de fechu, siguen atopándose güevos d'aves elefante, yá seya en fragmentos o na so integridá, sapozaos na folla de los banzaos. Cuestión bastante lóxica, una y bones esta ave vivía cuasi namás nos montes pantanosos de la isla. Magar ser una ave non esnaladora, a diferencia del moa, sí tenía ales rudimentaries. Pol so gran tamañu y pesu yera bastante lenta de movimientos.

D'un antecesor común paleoagnatu nel Cretácicu, diverxeron dos grupos que daríen llugar a les actuales ratites, unu yera'l grupu del actual hemisferiu sur y l'otru grupu ocupaba África y Eurasia. D'esti segundu grupu evolucionaron los antepasaos d'avestruces y páxaros elefante. Fai 85 millones d'años, los antepasaos de los Aepyornidae, “páxaros elefante” quedaron aisllaos en Madagascar, onde evolucionaron a formes, supónse, cada vez de mayor tamañu. Los estinguíos páxaros elefante, nun son parientes cercanos d'avestruces o d'otros ratites, entá cuando'l grupu más próximu a los páxaros elefante dempués del tinamiforme ye'l struthioniforme.

Dibuxu del aspeutu de Aepyornis maximus.

Estinguiéronse nel sieglu XVII por cuenta de la caza y la deforestación.

Les Aepyornidae Mullerornis y Aepyornis yeren ratites; nun podíen esnalar y como na mayoría de ratites, el so esternón nun tenía quilla. Como Madagascar y África dixebrárense abondo enantes de nacer el llinaxe de les ratites australes, camiéntase que les Aepyornidae se dixebraron del grupu bastante enantes y que solo dempués de quedar aisllaes en Madagascar, dexaron de ser aves esnaladores y tresformáronse en xigantes.[4][5] Nun hai menos de 85 millones d'años, qu'esistió la ponte de tierra en que permitió pasar de Gondwana a Madagascar al llinaxe de les avestruz páxaros elefante. Supuestos güevos de "aepyornithidos" fueron atopaos nes islles Canaries orientales, fechaos al paecer nel miocenu mediu o final.[6] Estes islles probablemente nun tuvieron coneutaes al continente africanu cuando vivíen les aves elefante. Amás, nun hai indicación qu'esistieren aves elefante fuera de Madagascar. Anguaño considérase que los fragmentos de güevu pertenecen a aves estintes norteafricanes que pudieron ser o non ratites: Eremopezus, Psammornis, o inclusive Pelagornithidae, aves marines de grandes proporciones.

Especies[editar | editar la fonte]

Clasifíquense xeneralmente cuatro especies nel xéneru Aepyornis: A. hildebrandti, A. gracilis, A. medius and A. maximus, y trés en Mullerornis.Error de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nomeError de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nome

Xéneru Aepyornis

  • Aepyornis gracilis (Monnier, 1913)Error de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nome
  • Aepyornis hildebrandti (Burckhardt, 1893)Error de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nome
    • Aepyornis mulleri (Milne-Edwards & Grandidier, 1894)
  • Aepyornis maximus (Hilaire, 1851)Error de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nome
    • Aepyornis modestus (Milne-Edwards & Grandidier, 1869)
    • Aepyornis ingens (Milne-Edwards & Grandidier, 1894)
    • Aepyornis titan (Andrews, 1894)
  • Aepyornis medius (Milne-Edwards & Grandidier, 1866)Error de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nome
    • Aepyornis grandidieri (Rowley, 1867)
    • Aepyornis cursor (Milne-Edwards & Grandidier, 1894)
    • Aepyornis lentus (Milne-Edwards & Grandidier, 1894)

Xéneru Mullerornis

  • Mullerornis betsilei (Milne-Edwards & Grandidier, 1894)Error de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nome
  • Mullerornis agilis (Milne-Edwards & Grandidier, 1894)Error de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nome
  • Mullerornis rudis (Milne-Edwards & Grandidier, 1894)Error de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nomeError de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nomeError de cita: La etiqueta d'apertura <ref> ta mal formada o tien un mal nome
    • Flacourtia rudis (Andrews, 1894)

Orixe del nome[editar | editar la fonte]

Los nativos conociéronles como vouron patra. La denominación de "páxaros" o "aves elefantes”, probablemente venga de les hestories de Simbad en “Les mil y una nueches”, cola fábula de l'ave roc”, tan xigante que nel so esnalu podía puxar per un elefante ente les sos garres. El navegante Marco Polo nos sos viaxes a Oriente, fízose ecu de diches lleendes y divulgóles. La gran diferencia, naturalmente, ye que l'ave elefante taba torgáu d'esnalar, y seya que non, pesaba namás una décima parte de lo que puede llegar a pesar un elefante africanu.

La estinción de les aves elefante[editar | editar la fonte]

Pese al enorme tamañu, les aves elefante yeren bastante inofensives y, al igual que gran parte de les otres especies avícoles estintes, abondo torpes, sumando de la mesma los sos movimientos lentos qu'oponíen bien poca resistencia a los sos captores. Paez que teníen pocos enemigos naturales, seique los cocodrilos, aparte del home, que representaba una amenaza real.

Sicasí lo anterior, ye común l'establecer como la principal causa de la so desapaición la estracción y depredación de los sos güevos, más que la caza direuta del animal. Los sos güevos yeren apoderaos polos nativos como recipientes, pol so gran tamañu, y como trofeos por viaxeros y corsarios.

Al par d'ello, sufrió la constante deforestación de los montes enllamuergaos onde vivía y nidificaba. Y arriendes d'ello, tal fenómenu enllargóse inclusive dempués de qu'esta ave esapaeciera.

Cuando los franceses tomaron posesión de Madagascar en 1642, les grandes aves elefante probablemente solo sobrevivíen n'árees aisllaes.

En 1658 el gobernador de Madagascar, Sieur Étienne de Flacourt, entá les incluyía nel so catastru de les especies de la isla, citándola pol so nome llocal: “El Voroun Patra ye una ave xigantesca qu'habita na rexón del pueblu de los Ampatres (sur de Madagascar), y pon güevos como l'avestruz; pa que la xente d'esos llugares nun pueda prindala, busca los llugares más estremaos”. Nun queda claro si realmente Flacourt vio l'Aepyornis o si solo se basó nel testimoniu d'otros. Nel viaxe de regresu a Francia, Flacourt foi asesináu por pirates arxelinos ensin que pudiera apurrir namás al so informe, siendo ésti l'últimu rexistru concretu que se caltién d'estes aves.

Envalórase que los postreros exemplares pereceríen nos alboreceres del sieglu XVIII. Asina y too, versiones poco fiables señalen qu'inclusive a mediaos del sieglu XIX columbraríense exemplares na islla.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
  2. Sibley, Charles Gald & Ahlquist, Jon Edward (1990): Phylogeny and classification of birds. Yale University Press, New Haven, Conn.
  3. Mitchell, K.J. et al. (2014) Ancient DNA reveals elephant birds and kiwi are sister taxa and clarifies ratite bird evolution. Science, 344(6186):898-900.
  4. Yoder, A. D. & Nowak, M. D. (2006)
  5. van Tuinen, M. et al. (1998)
  6. Hay, W. W., et al. (1999)