Adélaïde Labille-Guiard

De Wikipedia
Adélaïde Labille-Guiard
pintor de cámara (es) Traducir

1787 -
Vida
Nacimientu París11 d'abril de 1749[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [2]
Muerte París24 d'abril de 1803[1] (54 años)
Familia
Casada con François-André Vincent (1799 – )[3]
Estudios
Llingües falaes francés
Alumna de Maurice Quentin de La Tour (es) Traducir
François-Élie Vincent (es) Traducir
François-André Vincent
Profesora de Marie-Gabrielle Capet (es) Traducir
Marie Marguerite Carraux de Rosemond (es) Traducir
Marie-Thérèse de Noireterre (es) Traducir
Jeanne Dabos (es) Traducir
Angélique-Louise Verrier
Marie-Victoire Davril
Marie-Madeleine Frémy
Oficiu pintora, artista visual, miniaturistaartista
Llugares de trabayu París
Trabayos destacaos Madame de Selve faisant de la musique (en) Traducir
Autorretrato con dos alumnas (es) Traducir
Miembru de Real Academia de Pintura y Escultura (es) Traducir
Académie de Saint-Luc (en) Traducir
Movimientu Rococó
Xéneru artísticu pintura de historia (es) Traducir
retrato pictórico (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Adélaïde Labille-Guiard (11 d'abril de 1749París – 24 d'abril de 1803París) foi una pintora francesa, dedicada a tarrezas d'historia y semeyes.

Biografía[editar | editar la fonte]

Adélaïde yera fía d'un mercero. Aprendió a pintar miniatures con François-Elie Vincent y oleu col so fíu François-André. Les sos primeres obres esponer na Académie de Saint-Luc, y dempués de que cerrara en 1776, nel Salon de la Correspondance. Casóse con Louis-Nicolas Guiard en 1769, pero dixebrar d'él en 1777. Darréu, ganóse la vida enseñando a pintar.

El 31 de mayu de 1783, Labille-Guiard foi aceptada como miembru de la francesa Real Academia de Pintura y Escultura. Otros trés muyeres, ente les que taba Vigée-Le Brun, fueron almitíes como miembros esi mesmu día, con cierta consternación per parte de dellos miembros masculinos. L'aceptación de les muyeres xuntes creó una comparanza ente la so obra más que cola obra de los miembros precedentes, solliviando asina les esmoliciones de los miembros antiguos.

Autorretratu, de Elisabeth Vigée-Le Brun, 1782, Muséu d'Arte Kimbell, Fort Worth, Texas - una contemporánea de Labille-Guiard con quien de cutiu se la compara.
Semeya de François-André Vincent, pintáu en 1795 por Labille-Guiard, Muséu del Louvre. Casar en 1800.

Les pintures de Labille-Guiard y Vigée-Le Brun de cutiu fueron comparaes polos críticos, siendo les opiniones más favorables, usualmente, a Vigée-Le Brun. La obra maestra temprana de Labille-Guiard, Autorretratu con dos alumnes, esponer nel Salón de París en 1785, foi influyida pol estilu de Vigée-Le Brun. La obra de Adélaïde Labille-Guiard considérase anguaño d'igual valor.

El mecenalgu de la tía de Lluis XVI de Francia, la princesa María Adelaida, reportó-y a Labille-Guiard una pensión gubernamental de 1.000 llibres, y encargos pa pintar a Adelaida, a la so hermana Victoria-Luisa, y Isabel, la hermana del rei. La semeya de Adelaida, espuestu en 1787, foi la obra más grande y ambiciosa de Labille-Guiard hasta la fecha. En 1788 recibió un encargu del hermanu del rei, el Conde de Provenza (más tarde, Lluis XVIII de Francia), pa pinta-y nel centru d'una gran obra d'historia, Réception d'un chevalier de Saint-Lazare par Monsieur, Grand maître de l'ordre.

Estes conexones reales fixeron de Labille-Guiard una persona políticamente sospechosa dempués de la Revolución francesa de 1789. En 1793 ordenóse-y destruyir delles de les sos obres realistes, incluyendo l'encargu inacabado pal Conde de Provenza.

Sicasí, Adélaïde taba lloñe de ser conservadora. A principios de los años 1790 fixo campaña por que la Academia abrir a l'almisión xeneral de les muyeres. Nel Salón de 1791 espunxo semeyes de miembros de l'Asamblea Nacional, incluyendo a Maximilien Robespierre y Armand, duque de Aiguillon.

En 1793 ella y el so primer home, del que se dixebrara en 1777, divorciáronse. En 1795 llogró acomodu como artista nel Louvre y una nueva pensión de 2.000 llibres. Siguió esponiendo semeyes nel Salón hasta l'añu 1800. El 8 de xunu de 1799 casóse col so maestru, François-André Vincent, y robló dalgunos de los sos cuadros como «Madame Vincent». Finó'l 24 d'abril de 1803.

Ente otres coleiciones públiques qu'exhiben obres de Adélaïde Labille-Guiard atópense: el Muséu Getty, Museos d'Arte de la Universidá de Harvard, l'Academia d'Artes de Honolulu, Muséu d'Arte Kimbell (Fort Worth, Texas), el Muséu d'Arte del Condáu de Los Angeles, el Louvre, el Muséu Metropolitanu d'Arte, la Galería Nacional d'Arte (Washington D.C.), el Muséu Nacional de Varsovia, el Muséu Nacional de Muyeres Artistes (Washington D.C.), el Muséu d'Arte Speed (Kentucky) y Versalles.

Galería[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Anne-Marie Passez, Adélaïde Labille-Guiard, Paris, 1973.
  • Roger Portalis, « Adélaïde Labille-Guiard », in Gazette des beaux-arts, Lausanne, 1901, p. 352-367.
  • Roger Portalis, Adélaïde Labille-Guiard, Paris, 1902.
  • Jean Cailleux, « Portrait of Madame Adélaïde of France, Daughter of Louis XV », in Burlington Magacín, vol. 3, Mars 1969, suppl. I-VI.
  • Ann Sutherland Harris, Linda Nochlin, Femmes peintre 1550-1950, première édition en anglais en 1976, Paris, Éditions des Femmes, 1981.
  • Marie-Josèphe Bonnet, Lliberté Égalité Exclusion : femmes peintres en Révolution, 1770-1804, Édition Vendémiaire, 2012.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «RKDartists» (neerlandés). Consultáu'l 23 agostu 2017.
  2. «llista d'artistes del Muséu Nacional de Suecia» (12 febreru 2016). Consultáu'l 27 febreru 2016.
  3. Identificador ULAN: 500005516. Afirmao en: Union List of Artist Names. Data d'espublización: 13 avientu 2019. Data de consulta: 21 mayu 2021. Llingua de la obra o nome: inglés.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]