Adriana Olguín

De Wikipedia
Adriana Olguín
ministro de Justicia de Chile (es) Traducir

29 xunetu 1952 - 3 payares 1952
Humberto Parada
Vida
Nacimientu Valparaíso18 de payares de 1911
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Muerte Viña del Mar24 d'avientu de 2015 (104 años)
Familia
Casada con Alberto Baltra
Estudios
Estudios Universidá de Chile
Llingües falaes castellanu
Oficiu Abogada, política
Creencies
Partíu políticu Partíu Radical
Cambiar los datos en Wikidata

Luz Adriana Margarita Olguín Büche, tamién conocida como Adriana Olguín de Baltra (Valparaíso, 18 de payares de 1911-Viña del Mar, 24 d'avientu de 2015),[1] foi una abogada y política chilena. Foi ministra de Xusticia nel gobiernu de Gabriel González Videla, siendo la primer muyer llatinoamericana n'ocupar el cargu de ministru d'Estáu.[2][3]

Familia y estudios[editar | editar la fonte]

Nació en Valparaíso en 1911, fía d'Arsenio Olguín y Adela Büche.

Realizó los sos estudios nel Llicéu Non 2 de Neñes de la so ciudá natal[4] y darréu ingresó na Facultá de Ciencies Xurídiques y Sociales de la Universidá de Chile.[5] En 1936 foi aprobada la so tesis de llicenciatura Les llagunes de la llei y el arbitrio xudicial,[6] y dos años más tarde titulóse d'abogáu con "distinción unánime", siendo amás premiada pol Colexu d'Abogaos.[5]

Na universidá conoció a Alberto Baltra, con quien se casó en 1940 y tuvo un fíu, Luis Alberto.[7]

Carrera profesional y política[editar | editar la fonte]

Al aviesu de lo qu'asocedía coles muyeres d'esa dómina, Olguín asumió diverses actividaes públiques, yá seya profesionales (foi abogada de l'Aduana de Valparaíso), académiques (desempeñóse como profesora de Derechu Constitucional y Derechu Alministrativu na Escuela de Vistes d'Aduana) y polítiques.

Nesti últimu ámbitu destacó la so participación n'organizaciones de reivindicación de los derechos de la muyer, que s'arrexuntaben na Federación Chilena d'Instituciones Femenines (Fechif), amás d'asumir la direición de la Oficina d'Allugamientu en 1950, y de fundar l'Agrupación Nacional d'Ames de Casa.[5] Al igual que'l so home, fíxose simpatizante del partíu Radical, anque —contrariu a lo qu'establecen delles fontes— nun militó nél.[8]

El 29 de xunetu de 1952, asumió como ministra de Xusticia,[9] como parte del últimu gabinete del presidente radical Gabriel González Videla, que tuvo un calter más téunicu que políticu.[8] Foi la primer muyer chilena y llatinoamericana que lideró un ministeriu.[3] El so periodu nel cargu foi curtiu, yá qu'en payares d'esi añu remató'l mandatu de González Videla, que-y apurrió la presidencia a Carlos Ibáñez. Esti postreru nomaría a la segunda muyer ministra, María Teresa del Canto, na cartera d'Educación.[10]

Ente 1946 y 1953 trabayó na Oficina de la Muyer, en 1955 integró'l conseyu del Colexu d'Abogaos, y foi presidenta de la Corporación del gremiu, y mientres la década de 1960 foi asesora xurídica de la Contraloría Xeneral de la República. Integró'l Conseyu d'Estáu convocáu pol réxime militar ente 1981 y 1989.[5]

El 3 de payares de 1983 convertir en miembru de númberu de l'Academia Chilena de Ciencies Sociales, Polítiques y Morales, de la que foi vicepresidenta en dos periodos, 1995-1997 y 1998-2000.[11]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Fina la primer muyer ministru d'Estáu en Chile y Llatinoamérica». El Mercurio (25 d'avientu de 2015). Consultáu'l 25 d'avientu de 2015.
  2. «VOTO MUYER, a 60 años de la conquista». El Mercurio (11 de xineru de 2009). Consultáu'l 29 d'agostu de 2011.
  3. 3,0 3,1 «Política y sociedá». Terra (2010). Consultáu'l 29 d'agostu de 2011.
  4. «Porteñas precursores». El Mercurio de Valparaíso (8 de marzu de 2003). Consultáu'l 27 d'avientu de 2015.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Baltra, Lidia (2006). «Adriana Olguín de Baltra, ministra de Xusticia (1952)». Señora presidenta: muyeres que gobiernen países (Mare Nostrum):  páxs. 68-70. https://books.google.cl/books?id=ytx0jfzeSFIC&pg=PT8. Consultáu'l 29 d'agostu de 2011. 
  6. «Tesis de Llicenciatura aprobaes mientres l'añu 1936». Crónica de la Facultá, añu 1967. Consultáu'l 29 d'agostu de 2011.
  7. «Estimen condolencias». El Mercurio (22 de xineru de 2005). Consultáu'l 29 d'agostu de 2011.
  8. 8,0 8,1 «Adriana Olguín: la primera nel poder». Canal 13 (1999). Archiváu dende l'orixinal, el 5 de xunu de 2010. Consultáu'l 29 d'agostu de 2011.
  9. «Fuercia Femenina nel Gobiernu». El Mercurio (27 de febreru de 2000). Consultáu'l 29 d'agostu de 2011.
  10. Gretchen Bauer; Direutor Center for Research on Women and Politics Manon Tremblay; Manon Tremblay (10 de marzu de 2011) Women in Executive Power: A Global Overview. Taylor & Francis, páx. 112. ISBN 978-1-136-81915-5.
  11. Institutu de Chile. «Nómina de Miembro». Archiváu dende l'orixinal, el 30 d'agostu de 2011. Consultáu'l 29 d'agostu de 2011.