Adriana Minoliti

De Wikipedia
Adriana Minoliti
Vida
Nacimientu Buenos Aires[1]21 de setiembre de 1980[2] (43 años)
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina [3]
Estudios
Estudios Escuela Nacional de Bellas Artes Prilidiano Pueyrredón (es) Traducir
Centro de Investigaciones Artísticas (en) Traducir
Llingües falaes castellanu
Oficiu artista, pintor, artista d'instalaciones, escultorartista testil
Cambiar los datos en Wikidata

Adriana Minoliti (21 de setiembre de 1980Buenos Aires)[4] ye una artista visual arxentina enfocada na cultura dixital.[5] Nes sos obres utiliza la pintura, les impresiones, el diseñu, el videu y la instalación artística.[6] Como tema destaca'l cuerpu humanu y cuestiones de xéneru, entemeciendo erotismu y xeometría.[7]

Carrera[editar | editar la fonte]

Egresó de la Escuela Nacional de Belles Artes Prilidiano Pueyrredón en Buenos Aires. Ellí, interesar pola tradición moderna en pintura, xéneru del que depués s'alloñó. Estudió con Miguel Harte escultura en resina y realizó seminarios con Rodrigo Alonso, Julia Masvernat, Eva Grinstein y Pablo Vargas.

En 2005, como ganadora del concursu Curriculum 0 del añu 2004, realizó la so primer muestra individual na galería Ruth Benzacar. A esta seguieron otres muestres individual y coleutivu.

Dende 2009, ye axente del Centru d'Investigaciones Artístiques.[8] En 2009 cofundó PINTORES, un coleutivu feminista de muyeres pintores.[9]

Obra[editar | editar la fonte]

La crítica de la pintura como xéneru, el so usu, contestu y historia, convertir n'unu de los elementos centrales del so trabayu. Esta perspeutiva crítica venceyar cola teoría y l'activismu feminista y queer y col pensamientu de Donna Haraway.[10][11]

Les sos pieces fueron descrites como "imaxinar una utopía transhumana na que les teoríes de xéneru pueden aplicase al llinguaxe pictóricu".[12]

Premios[editar | editar la fonte]

  • 2004: Concursu Curriculum 0
  • 2017: Premiu UADE a les Artes Visuales.[13]
  • 2015: Primer Premiu Alquisición del Bancu Central.[14]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://peresprojects.com/artists/31-ad-minoliti/.
  2. URL de la referencia: http://www.ciacentro.org.ar/node/1081.
  3. Identificador Artsy de artista: adriana-minoliti.
  4. «Centro d'Investigaciones Artístiques: Adriana Minoliti». Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  5. Lonati, Federica (23 de febreru de 2018). «Si chiama Futuru la novità assoluta della fiera ARCOmadrid. Intervista con Chus Martinez» (italianu). Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  6. Sotillo, Irlanda (25 d'ochobre de 2015). «Les figures discursives de l'artista Adriana Minoliti». Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  7. Dergarabedian, Agustina (3 de xunetu de 2015). «muestra-d'arte dixital-impulsada-por-epson Playpen: Una muestra d'arte dixital impulsada por Epson». Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  8. «Centro d'Investigaciones Artístiques». Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  9. «Pintor en Ruby». Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  10. Sansom, Anna (19 de febreru de 2018). «Cyborgs and utopias: Arcu looks to the future» (inglés). Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  11. Cepeda, Gaby (23 de febreru de 2016). «Artist Profile: Ad Minoliti» (inglés). Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  12. Chatruc, Celina (20 de febreru de 2018). «Enfocada nel futuru, ARCU lleva l'arte llatino a Europa». Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  13. Chatruc, Celina (18 d'ochobre de 2017). «viaxe-en-el tiempu Concursu Nacional UADE d'Artes Visuales». Consultáu'l 19 de marzu de 2018.
  14. Gigena, Daniel (5 de payares de 2015). «pintura-tien-premiu La pintura tien premiu». Consultáu'l 19 de marzu de 2018.