Adelia barbinervis

De Wikipedia
Adelia barbinervis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Malpighiales
Familia: Euphorbiaceae
Subfamilia: Acalyphoideae
Tribu: Adelieae
Xéneru: Adelia
Especie: A. barbinervis
Cham. & Schltdl.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Adelia barbinervis ye una especie d'árbol perteneciente a la familia Euphorbiaceae, dientro de la subfamilia Acalyphoideae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un árbol o arbustu qu'algama hasta los 9 m d'altor. Les fueyes son más llargues qu'anches, papiracees de color verde escuru nel fexe y pálides nel viesu Les sos flores son verdoses a ablancazaes. Los frutos son unes cápsules velludas.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en Méxicu onde se distribúi por Veracruz en Papantla. Orixinaria de Méxicu y Centroamérica, ta presente en climes templaos y semicálidos ente los 0 y los 1200 metros, acomuñada a vexetación alteriada de montes tropicales caducifoliu, subperennifolio y perennifoliu, amás de carba xerófilu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Esta especie emplegar en Veracruz como analxésicu pal dolor del cuerpu, pa tal efeutu, prepárase un té coles fueyes y los frutos. N'Hidalgo, usar pa les firíes y repulgos, fáense llavaos cola cocción de tola planta.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Adelia barbinervis describióse por Cham. & Schltdl. y espublizóse en Linnaea 6: 362. 1831.[2]

Etimoloxía

Adelia: nome xenéricu qu deriva de les pallabres griegues α, que significa "non", y δήλος ( delos ), que significa "visible". Referir a les dificultaes esperimentaes por Linnaeus na interpretación del xéneru.[3]

barbinervis: epítetu llatín que significa "con venes peludas"[4]

Sinonimia
  • Ricinella barbinervis (Cham. & Schltdl.) Müll.Arg.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Balick, M. J., M. Nee & D. Y. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  2. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  3. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  4. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  5. De-Nova. 2007. A synopsis of Adelia (Euphorbiaceae s.s.). Syst. Bot. 32(3): 583–595.
  6. Ibarra Manríquez, G. & S. S. Colin. 1995. Llista florística comentada de la Estación de Bioloxía Tropical "Los Tuxtlas", Veracruz, Mexico. Revista Biol. Trop. 43(1–3): 75–115.
  7. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  8. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  9. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  10. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  11. Reyes-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depresión central de Chiapas. La selva baxa caducifolia. Llistaos Floríst. Méxicu 17: 1–41.
  12. Sousa Sánchez, M. & E. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Roo. Llistaos Floríst. Méxicu 2: 1–100.
  13. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1949. Euphorbiaceae. In: P. C. Standley & J. A. Steyermark (eds.), Flora of Guatemala---Part VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 25–170.