Adelaide Hall

De Wikipedia
Adelaide Hall
Vida
Nacimientu Brooklyn20 d'ochobre de 1901[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Grupu étnicu afroamericanu d'Estaos Xuníos
Muerte Londres7 de payares de 1993[2] (92 años)
Sepultura The Evergreens Cemetery (en) Traducir
Causa de la muerte neumonía
Estudios
Estudios Instituto Pratt (es) Traducir
Oficiu cantante, música de jazzactriz de teatru
Movimientu Renacimiento de Harlem (es) Traducir
Xéneru artísticu Jazz
Mena de voz sopranu
Instrumentu musical voz
Discográfica Columbia Records
Decca Records
IMDb nm0355263
Cambiar los datos en Wikidata

Adelaide Hall (20 d'ochobre de 1901Brooklyn – 7 de payares de 1993Londres) foi una cantante y actriz británica d'orixe estauxunidense. Con una carrera que tomó más de 70 años dende 1921 hasta'l momentu de la so muerte, foi una de les principales figures del Renacimientu de Harlem.[3][4][5][6][7][8] Hall ingresó nel Llibru Guinness de los récores en 2003 por ser l'artista de la industria del discu con una trayeutoria más enllargada.[9] Amás, tuvo la oportunidá de trabayar xunto a artistes de la categoría d'Art Tatum, Ethel Waters, Josephine Baker, Louis Armstrong, Lena Horne, Cab Calloway, Fela Sowande, Rudy Vallee, y Jools Holland, grabando como cantante de jazz con Duke Ellington (col que fixo'l so discu más famosu, "Creole Love Call", en 1927)[10] y con Fats Waller.[11][12]

Primeros años[editar | editar la fonte]

El so nome completu yera Adelaide Louise Hall, y nació en Brooklyn, Nueva York, siendo los sos padres Elizabeth y Arthur William Hall. Ella aprendió a cantar enseñada pol so padre, y empezó la so carrera artística en 1921 en Broadway formando parte del coru del musical de Noble Sissle y Eubie Blake Shuffle Along.[11][13][14][15][16] Darréu actuó en distintos musicales negros, ente ellos Runnin' Wild, de James P. Johnson[17] en Broadway en 1923, nel cual cantó'l cantar Old-Fashioned Love, Chocolate Kiddies (1925, en xira europea, con cantares escritos por Duke Ellington),[18] My Magnolia (Broadway, 1926, con banda de Luckey Roberts y Alex C. Rogers),[19] Tan Town Topics (1926, con cantares de Fats Waller),[20][21] y Desires of 1927[22] (1926 – 1927, con música d'Andy Razaf y J. C. Johnson).[23][24]

Matrimoniu en 1924[editar | editar la fonte]

En 1924, Hall casóse con un marineru británicu nacíu en Trinidá y Tobagu, Bertram Errol Hicks. Poco dempués del so matrimoniu, Hicks abrió un club en Harlem, Nueva York, llamáu 'The Big Apple', y pasó a ser el mánager de Hall.[25]

Chocolate Kiddies, xira europea en 1925[editar | editar la fonte]

Hall foi contratada pa formar parte del repartu de la revista Chocolate Kiddies, cola que se fixo una xira europea que s'empecipió en Hamburgu, Alemaña, el 17 de mayu de 1925, y que remató en París, Francia n'avientu d'esi añu.[26]Na repartida figuraben The Three Eddies, Lottie Gee, Rufus Greenlee y Thaddeus Drayton, Bobbie y Babe Goins, Charles Davis y Sam Wooding y la so orquesta.

Tan Town Topics, Small's Paradise y Desires of 1927[editar | editar la fonte]

En 1926, en volviendo a Nueva York, Hall foi escoyida pa trabayar en Tan Town Topics, una revista con cantares de Fats Waller y Spencer Williams. El repartu incluyía a Fats Waller, Eddie Rector y Ralph Cooper, Adelaide Hall, Maude Mills, Arthur Gaines, Leondus Simmons y un grupu de baille llamáu Tan Town Topics Vamps. El show estrenar nel Teatru Lafayette de Harlem el 5 d'abril, con una curtia xira por Baltimore, Chicago y Filadelfia.[27]

Hall actuó en xunetu de 1926, con Lottie Gee y The Southern Syncopated Orchestra, nel club Small's Paradise, en Nueva York.[28]

A partir d'ochobre de 1926 y hasta setiembre del siguiente añu, Hall viaxó pel país actuando nel circuitu de la Theater Owners Booking Association (T.O.B.A.) col show Desires of 1927, concebíu por J. Homer Tutt y producíu por Irvin C. Miller. Presentada como la estrella soubrette del espectáculu, l'actuación de Hall incluyía dellos cantares, (destacando Sweet Virginia Bliss), baille ya interpretación del ukelele.

Grabaciones con Duke Ellington[editar | editar la fonte]

N'ochobre de 1927, Hall grabó "Creole Love Call", "The Blues I Love To Sing" y "Chicago Stomp Down" con Duke Ellington y la so orquesta.[29] Les grabaciones tuvieron un ampliu ecu, y catapultaron les carreres de Hall y Ellington.[30][31]

El 4 d'avientu de 1927, Ellington empezó a tocar cola so orquesta nel Cotton Club de Harlem con una revista llamada Rhythmania. Nel show, Hall cantaba "Creole Love Call". En 1928, el cantar algamó'l puestu númberu 19 de la llista de Billboard.[32]

Amás, Hall y Duke Ellington grabaron el 7 de xineru de 1933 los cantares "I Must Have That Man" y "Baby".[33]

Blackbirds of 1928[editar | editar la fonte]

En 1928, Hall trabayó en Broadway con Bill Robinson[34] en Blackbirds of 1928.[35][36] El show foi'l de mayor ésitu de repartu dafechu negru nunca representáu en Broadway y dio fama a dambos artistes.[37] Blackbirds of 1928 yera una idea de Lew Leslie, qu'entamara'l show pensando en Florence Mills, pero Mills finó por causa d'una neumonía en 1927 antes d'empecipiase los ensayos. Hall foi escoyida pa sustituyila. La revista estrenóse nel Ambassadeurs Club de Nueva York en xineru de 1928, y en mayu de 1928 representar nel Liberty Theatre,[38] con un total de 518 funciones.

Esti musical dio tamién la fama a Hall n'Europa, al ser llevada en 1929 la obra a París, onde mientres cuatro meses representar nel Moulin Rouge.[39][40][41] Tanto foi l'ésitu de Hall nel teatru européu, qu'anduvo a la tema en popularidá con Josephine Baker.[42] Con música de Jimmy McHugh y lletres de Dorothy Fields, les interpretaciones que Hall llevó a cabu de los cantares "I Can't Give You Anything but Love, Baby", "Diga Diga Do",[43] "Bandanna Babies" y "I Must Have That Man", convertir en tou un ésitu.

El repartu de Blackbirds volvió a los Estaos Xuníos na seronda de 1929, empecipiando cuasi de momentu una xira pel país, teniendo llugar la primer representación en Chicago. Nesa ciudá, y n'avientu, Adelaide Hall abandonó de manera inesperada la producción, volviendo a Nueva York.

1930: Brown Buddies[editar | editar la fonte]

En dexando Blackbirds, especulóse que Hall y Bill Robinson trabayaren de nuevu xuntos.[44] Finalmente, en 1930 dambos trabayaron dos veces nel Teatru Palace de Broadway (en febreru y n'agostu).[45][46] Na actuación de febreru, la primera de Hall nel Palace, recibió un entusiasta recibimientu. Tan granible foi la collaboración ente Hall y Robinson, que n'ochobre de 1930 la pareya axuntar p'actuar nel musical Brown Buddies.[47] La obra estrenar en Broadway, nel Teatru Liberty,[38] calteniéndose les funciones durantes cuatro meses antes d'empecipiar una xira per Estaos Xuníos.[48][49] La música yera de Millard Thomas, con cantares de Shelton Brooks, Ned Reed, Porter Grainger, J. C. Johnson, J. Rosamund Johnson, George A. Little, Arthur Sizemore y Edward G. Nelson.

1931–32: Xira mundial[editar | editar la fonte]

En 1931, Hall embarcar nuna xira mundial que visitó dos continentes (América y Europa). Mientres la mesma actuó cuatro veces nel Teatru Palace. Foi mientres esta xira que Hall afayó y emplegó al pianista ciegu Art Tatum, al que se llevó a Nueva York a la fin de la mesma.[50][51][52] N'agostu de 1932, Hall grabó "Strange as it Seems", "I'll Never Be The Same", "This Time it's Love" y "You Gave Me Everything but Love", siendo Art Tatum unu de los principales pianistes nestes producciones.[53][54][55]

Carrera n'Europa en 1935–38[editar | editar la fonte]

Hall llegó a París, Francia, na seronda de 1935[56] y quedóse a vivir ellí hasta 1938. El so home abrió un nightclub pa ella na ciudá, al que llamó La Grosse Pomme, y na qu'actuó con frecuencia.[57][58] Una de les bandes que tocaba nel club foi'l Quintette du Hot Club de France, con Django Reinhardt y Stephane Grappelli.

Nos entamos de 1936, Hall protagonizó la Black and White Revue. El show, con cincuenta artistes, estrenar en París, y en febreru viaxó en xira a Suiza. La revista foi producida por Ralph Clayton, dirixida por Arthur Bradley y coreografiada por Albert Gaubier, quien primeramente baillara so la direición de Serge Diaghilev na compañía rusa Ballets Rusos.[59] La orquesta foi dirixida por Henry Crowder.[60]

En 1937, Hall coreografió la so interpretación del famosu baille francés Cancán; llamar Canned Apple y baillar en La Grosse Pomme.[61] A Hall tamién se-y atribúi presentar el baille 'Truckin' a los parisinos.[62] Mientres el so tiempu n'Europa, Hall cantó con delles orquestes, ente elles les de Willie Lewis[63] y Ray Ventura, y en 1937 (nun viaxe a Copenḥague) grabó cuatro canciones con Kai Ewans y la so orquesta pal sellu Tonu.[64]

Carrera británica, 1938–93[editar | editar la fonte]

Tres munchos años actuando nos Estaos Xuníos y Europa, Hall foi al Reinu Xuníu en 1938[65] pa faer un papel protagonista nuna versión musical d'una obra d'Edgar Wallace, The Sun Never Sets, representada nel Teatru Drury Lane.[66] Tuvo tanto ésitu y fíxose tan popular ente'l públicu británicu, que decidió instalase nel país, convirtiéndose nuna de les más famoses cantantes y artistes de la dómina nel Reinu Xuníu. Asina, Hall vivió en Londres dende 1938 hasta la so muerte. El 28 d'agostu de 1938, Hall grabó "I Can't Give You Anything but Love" y "That Old Feeling"[67] nos Abbey Road Studios de Londres, con Fats Waller al órganu. El 10 de setiembre de 1938 actuó en Broadcast To America con Waller nel St. George's Hall nuna emisión en direutu retresmitida al otru llau del Atlánticu.[12][68]

A lo llargo de 1939, Hall participó n'otres emisiones de BBC TV, dalguna d'elles retresmitíes en direutu. Sicasí, col entamu de la Segunda Guerra Mundial, el gobiernu británicu suspendió les emisiones en direutu. A pesar d'ello, ente 1939 y 1941 Hall participó nel popular programa de variedaes de BBC Radio Piccadixie.[69] Amás, nesos años viaxó estensamente pol Reinu Xuníu col Piccadixie British Tour acompañada del humorista Oliver Wakefield y del pianista George Elrick.[70]

Nos años de la guerra, Hall entretuvo a les tropes nel continente européu por aciu l'USU (United Service Organizations Inc.)[71] y l'equivalente británicu ENSA (Entertainments National Service Association), nel cual llogró l'empléu de Capitán.

La carrera de Hall foi un ésitu cuasi ininterrumpíu. Fixo más de 70 grabaciones pa Decca Records,[72] tuvo una serie propia en BBC Radio, Wrapped in Velvet[73][74] (foi la primer artista negra en tener un contratu al llargu plazu cola BBC), y actuó nel teatru, nel cine, y en nightclubs (siendo propietaria de llocales en Nueva York, Londres y París). Na década de 1940, y especialmente mientres la guerra, foi bien popular, tantu ente'l públicu civil como'l de la ENSA,[75][76] a pesar de sufrir la destrucción por un bombardéu del so nightclub londinense, el Old Florida Club.[77]

Nel añu 1940 Hall fixo un cameo na película The Thief of Bagdag, dirixida por Alexander Korda, y na cual cantaba Lullaby of the Princess, tema escrita por Miklós Rózsa.[66][78][79][80][81]

El cantar de Hall "Careless", llegó en mayu de 1940 al númberu 30 de les llistes britániques, y en xunu de 1944 la so tema "There Goes That Song Again" entró na llista de la BBC algamando'l puestu 15.[82]

Hall apaeció nuna de les más primitives grabaciones en sistema telerecording de la BBC: una grabación de la so actuación nel RadiOlympia Theatre llevada a cabu'l 7 d'ochobre de 1947. La grabación utilizar nun programa llamáu Variety in Sepia.[83] Hall cantaba Chi-Baba, Chi-Baba (My Bambino Go to Sleep) y I Can't Give You Anything But Love.

En 1948 actuó nuna película británica titulada A World is Turning, que resultó inacabada. El filme trataba sobre la contribución de los ciudadanos negros a la sociedá británica. Al siguiente añu actuó nos shows de BBC TV Rooftop Rendezvous y Caribbean Carnival.

Hall participó en 1951 na primer serie risible británica, How Do You View, protagonizada por Terry-Thomas y escrita por Sid Colin y Talbot Rothwell.[84] El 29 d'ochobre de 1951 formó parte del repartu de la gala Royal Variety Performance, representada nel Victoria Palace Theatre en presencia de Sabela II del Reinu Xuníu y la princesa Margarita del Reinu Xuníu.[85] Foi la primer artista negra en participar na gala.[86] A principios de 1950, Hall y el so home inauguraron el Calypso Club en Regent Street, Londres, y la realeza allegó con avezamientu al local.[87]

En 1951 l'actriz actuó en Londres na obra Kiss Me, Kate, col papel de Hattie, cantando la tema de Cole Porter "Another Op'nin', Another Show", y en 1952 nel musical Love From Judy,[88] encarnando a Butterfly y cantando "A Touch of Voodoo", "Kind to Animals" y "Ain't Gonna Marry".[89] En 1956 volvió al West End pa trabayar en Someone to Talk To.[90] En 1957, y a solicitú de Lena Horne, Hall volvió a Estaos Xuníos p'actuar con ella nel musical Xamaica, estrenáu en Filadelfia en setiembre de 1957,[91] y lleváu al circuitu de Broadway el 31 d'ochobre.

De nuevu nel Reinu Xuníu, el 1 d'abril de 1960 actuó nel show musical de la BBC TV The Music Goes Round,[92] y el 3 de marzu de 1965 nel programa de BBC2 Muses with Milligan, con Spike Milligan y John Betjeman. En 1968, de nuevu nel circuitu teatral del West End, participó na obra Janie Jackson.[90]

Ente 1969 y 1970 fixo dos grabaciones de jazz con Humphrey Lyttelton, trabayando darréu en xires teatrales y en distintos conciertos. En 1974 actuó nel show televisivu Looks Familiar como panelista,[93] y en What Is Jazz, con Humphrey Lyttelton.[94] En 1976 participó n'otru programa de TV, It Don't Mean a Thing,[95] y en 1981 foi convidada al show de Michael Parkinson na BBC TV Parkinson.[96] Amás de too ello, en xunetu de 1982 participó, xuntos a otros dellos artistes, nuna gala llevada a cabu na Catedral de San Pablo de Londres dedicada a la música sacra de Duke Ellington.[97][98]

N'abril de 1980, Hall volvió a Estaos Xuníos, y dende el 1 al 24 de mayu actuó en Black Broadway (una revista musical) nel The Town Hall de Nueva York, xunto a Elisabeth Welch, Gregory Hines, Bobby Short, Honi Coles, Edith Wilson y Nell Carter, ente otros.[99] Tres Black Broadway, en xunu de 1980, Hall trabayó mientres tres meses nel Michael's Pub de Nueva York.[100] Tamién en xunu de 1980, actuó nel Playboy Jazz Festival en Los Angeles, xunto a Dizzy Gillespie, Herbie Hancock, Stephane Grappelli, Mel Torme, Zoot Sims, Carmen McRae y Chick Corea.[101]

El 5 d'abril de 1983, Hall empecipió un compromisu d'un mes col Cookery, en Nueva York, siendo acompañada por Ronnie Whyte y Frank Tate.[102]

En 1985, Hall intervieno na televisión británica formando parte del repartu de Omnibus: The Cotton Club comes to the Ritz, un documental de la BBC rodáu nel Hotel Ritz, y nel qu'apaecíen, ente otros, Cab Calloway, Doc Cheatham y Max Roach.[103][104] En 1985 participó en South Bank Show, nun documental tituláu The Real Cotton Club.[105] En xunetu de 1986 actuó nun conciertu nel Barbican Centre de Londres.[106]

N'ochobre de 1988, Hall presentó un show en solitariu nel Carnegie Hall de Nueva York.[107] El mesmu espectáculu foi lleváu a Londres, al Kings Head Theatre n'avientu de 1988.[108] Foi una de les poques artistes en tener dos actuaciones como convidada (2 d'avientu de 1972[109] y 13 de xineru de 1991)[110] nel programa de BBC Radio 4 Desert Island Discs. En 1989 actuó en Londres nel Royal Festival Hall na Royal Ellington Tribute Concert qu'incluyía l'estrenu mundial de la pieza de Ellington Queen's Suite, escrita para Sabela II del Reinu Xuníu. Nel eventu tamién actuaron la Bob Wilber Band, Tony Coe y Alan Cohen. El conciertu foi filmado por Independent Film Production Associates.[111]

En 1990, Hall protagonizó un documental sobre la so vida, Sophisticated Lady, que incluyía una actuación grabada nos Riverside Studios de Londres.[112] La so última actuación en conciertu nos Estaos Xuníos asocedió en 1992 nel Carnegie Hall, na serie Cabaré Comes to Carnegie. Tamién en 1992, foi premiada pola BASCA (British Academy of Songwriters, Composers and Authors).[113]

Adelaide Hall finó'l 7 de payares de 1993, a los 92 años d'edá, nel Charing Cross Hospital de Londres, por causa d'una neumonía.[3][90][114][115] Cumpliendo los sos deseos, entamóse un funeral en Nueva York, na Cathedral of the Incarnation (Garden City, Nueva York), y foi soterrada nel Campusantu de Evergreens en Brooklyn xunto a la tumba de la so madre.[116] En Londres fixo un memorial na Ilesia de San Pablo, al cual aistieron estrelles como Elaine Page, Elisabeth Welch, Lon Satton y Elaine Delmar.

Discografía[editar | editar la fonte]

1927–38[editar | editar la fonte]

Cantares Sellu !Fecha !Artista
"Creole Love Call" / "The Blues I Love to Sing" Victor Records 26 d'ochobre de 1927 Orquesta de Duke Ellington
"I Must Have That Man" / "Baby" BVE-Test-110 21 de xunu de 1928 Adelaide Hall con George Rickman al pianu
"Chicago Stomp Down" Columbia Records 3 de payares de 1927 Orquesta de Duke Ellington
"I Must Have That Man" / "Baby" Brunswick 14 d'agostu de 1928 Adelaide Hall xunto a la Lew Leslie's Blackbirds Orchestra
"Rhapsody in Love" / "Minnie The Moocher" Brunswick Ochobre de 1931 Adelaide Hall con Francis J. Carter y Bennie Paine
"Too Darn Fickle" / "I Got Rhythm" R-225 / R-229 Ochobre de 1931 Adelaide Hall con Francis J. Carter y Bennie Paine
"Baby Mine" / "I'm Redhot From Harlem" R-230 / R-232 Ochobre de 1931 Adelaide Hall con Francis J. Carter y Bennie Paine
"Strange As It Seems" / "I'll Never Be The Same" Brunswick 5 d'agostu de 1932 Adelaide Hall con orquesta
"You Gave Me Everything but Love" / "This Time It's Love" Brunswick 10 d'agostu de 1932 Adelaide Hall con Francis J. Carter y Art Tatum
"I Must Have That Man" / "Baby" CBS 21 d'avientu de 1932 Adelaide Hall con Duke Ellington y la so Orquesta
"I Must Have That Man" / "Baby" Brunswick 7 de xineru de 1933) Adelaide Hall cola Orquesta de Duke Ellington
"Drop Me Off in Harlem" / "Reaching for the Cotton Moon" Victor 4 d'avientu de 1933 Adelaide Hall con Mills Blue Rhythm Band
"I Must Have That Man" / "Baby" Lucky Records Co. Tokyo (Japan) issued 1935 21 d'avientu de 1932 Adelaide Hall cola orquesta de Duke Ellington
"East of the Sun and West of the Moon" / "Solitude” Ultraphone 20 de xineru de 1936 Adelaide Hall con John Ellsworth y la so orquesta
"I'm Shooting High" / "Say You're Mine” Pathe 5 de mayu de 1936 Adelaide Hall con Willie Lewis y la so orquesta
"After You've Gone" / "Swing Guitars” Pathe 15 de mayu de 1936 Adelaide Hall con Willie Lewis y la so orquesta
"I'm Shooting High" Pathe 15 d'ochobre de 1936 Adelaide Hall con Willie Lewis y la so orquesta
"There's a Lull in my Life" / "Medley"

Avientu de 1937

Adelaide Hall cola orquesta de Kai Ewans
"Stormy Weather" / "Where or When"

Avientu de 1937

Adelaide Hall cola orquesta de Kai Ewans
"That old Feeling" / "I Can't Give You Anything but Love" EMI Records 28 d'agostu de 1938 Adelaide Hall con Fats Waller

Años con Decca, 1939–45[editar | editar la fonte]

Cantares Sellu !Fecha
"I Have Eyes" / "I Promise You" Decca 27 d'abril de 1939
"Deep Purple" / "Solitude" Decca 15 de mayu de 1939
"A New Moon and an Old Serenade" / "Our Love" Decca 6 de xunu de 1939
"Don't Worry 'Bout Me" / "'Tain't What You Do" Decca 23 de xunu de 1939
"Transatlantic Lullaby" / "I Get Along Without You Very Well" Decca 26 de xunetu de 1939
"Moon Love" / "Yours For a Song" Decca 17 d'ochobre de 1939
"Day In, Day Out"/ "I Poured My Heart into a Song" Decca 8 de payares de 1939
"My Heart Belongs to Daddy" / "Have You Met Miss Jones"? Decca 8 de payares de 1939
"Serenade in Love" / "Fare Thee Well" Decca 27 d'avientu de 1939
"Where or When" / "The Lady is a Tramp" Decca 19 de xineru de 1940
"Careless" / "Don't Make Me Laugh" Decca 11 de marzu de 1940
"Chloe" / "Begin the Beguine" Decca 15 d'abril de 1940
"This Can't be Love" / "Non Souvenirs" Decca 3 de mayu de 1940
"Who Told You I Cared"? / "Shake Down the Stars" Decca 31 de mayu de 1940
"Mist on the River" / "Fools Rush In" Decca 15 d'agostu de 1940
"All The Things You Are" / "I Wanna Be Loved" Decca 9 d'ochobre de 1940
"Goodnight Again" / "Trade Winds" Decca 12 d'avientu de 1940
"Our Love Affair" / "And So Do I" Decca 12 d'avientu de 1940
"Moon For Sale" / "Yesterday's Dreams" Decca 7 de febreru de 1941
"Ain't it a Shame About Mame"? / "Room Five Hundred and Four" Decca 7 de febreru de 1941
"It's Always You" / "How Did He Look"? Decca 23 de mayu de 1941
"Yes, My Darling Daughter" / "The Things I Love" Decca 23 de mayu de 1941
"I Hear A Rhapsody" / "Mississippi Mama" Decca 3 de xunetu de 1941
"I Yi, Yi, Yi, Yi (I Like You Very Much)" / "Moonlight in Mexico" Decca 7 d'agostu de 1941
"As If You Didn't Know" / "I Take To You" Decca 5 de payares de 1941
"Minnie From Trinidá" / "Sand in my Shoes" Decca 5 de payares de 1941
"Song of the Islands" / "Pagan Love Song" Decca 7 de payares de 1941
"I Don't Want to Set the World on Fire" / "My Sister and I" Decca 18 de payares de 1941
"A Sinner Kissed an Angel" / "Why Don't We Do This More Often"? Decca 2 de febreru de 1942
"Tropical Magic" / "Intermezzo" Decca 2 de febreru de 1942
"My Devotion" / "Sharing it all With You" Decca Xineru de 1943
"Let's Get Lost" / "As Time Goes By" Decca 1943
"I Don't Want Anybody at All (If I Can't Have You)" / "I Heard You Cried Last Night" Decca 6 de setiembre de 1943
"Sophisticated Lady" / "I'm getting Sentimental Over You" Decca 4 d'agostu de 1944
"There Goes That Song Again" / "I'm Gonna Love That Guy" Decca 3 de marzu de 1945

Odeon (Arxentina) 1943[editar | editar la fonte]

Cantares Sellu !Fecha
"Según Pasen Los Años (As Time Goes By)" / "Vamos Perdenos (Let's Get Lost)" Odeon 1943

London Records, Spirituals, 1949[editar | editar la fonte]

Cantares Sellu !Fecha !Artista
"Nobody Know de Trouble I've Seen" / "Sometimes I Feel Like a Motherless Child" Londres (1949) Adelaide Hall y Kenneth Cantril
Deep River / "Bye and Bye" Londres 1949 Adelaide Hall y Kenneth Cantril
"My Lord, What a Morning" / "Swing Low Sweet Chariot" Londres 1949 Adelaide Hall y Kenneth Cantril

Columbia (EMI) – 1951[editar | editar la fonte]

Cantares Sellu !Fecha !Artista
"Can't Help Loving That Man of Mine" / "Bill" Columbia Gramophone Co. (EMI Records) 11 de xunetu de 1951 Adelaide Hall
"How Many Times" / "Vanity" Columbia Gramophone Co. (EMI Records) 11 de xunetu de 1951 Adelaide Hall

Oriole – 1960[editar | editar la fonte]

Cantares Sellu !Fecha !Artista
"Bluebird on my Shoulder" / "Common Sense" Oriole Mayu de 1960 Adelaide Hall

Albumes[editar | editar la fonte]

Añu Títulu Sellu Númberu
1970 Hall of Fame Columbia B00BTZHK44
1976 Hall of Ellington Columbia B00BTZ9RPE
1980 There Goes That Song Again Decca – RFL73
1990 Adelaide Hall – Live at the Riverside Studios (soundtrack) TER / VIP SERIES CDVIR 8312
1990 I Touched a Star B0057POL5S
1990 Hall of Memories Conifer Records B003BFC94Q
1992 Hall of Fame (reissue) B000001HH1
1992 Crooning Blackbird Jazz Archives B000027ZPN
1994 Adelaide Hall – Red Hot from Harlem Flapper B000008B4V
1996 As Time Goes By Happy Days B000025W0L
2002 A Centenary Celebration Avid B00005RTCY
2008 Adelaide Hall – Live at the Riverside Studios (soundtrack) re-issued TER / That's Entertainment B000003QU1
2011 Shooting High Cherished Recordings B006P6I5EQ
2011 The Enduring Charm of Adelaide Hall: Orixinal Recordings 1927–1944 Bygone Days B005T1YAOW
2012 The Adelaide Hall Collection 1927 – 1960 Acrobat B009H43URU
2013 Best of Adelaide Hall Bringins Music B00CJFD09W

Albumes nos que s'inclúi a Adelaide Hall:

  • Show Boat (1951) Decca
  • Xamaica (1957)
  • Lew Leslie's Blackbirds of 1928 (1968)
  • Duke Ellington 1927–1934 (1987)
  • The Okeh Ellington (1991)
  • Cole Porter Centennial Gala Concert (1991)
  • Fats Waller in London (1991)
  • Prewar Vocal Jazz Story 1923–1945 (1996)
  • Moulin Rouge: Original music and songs (1996)
  • Ladies of Jazz (1997)
  • Duke Ellington 100 Anniversaire (1999)
  • The History of Pop Radio, Vol. 7 - 1939 OSA (2000)
  • Sentimental Jazz (2000)
  • Ladies of Jazz (volume 3) (2001)
  • Ebony Rhapsody: The Great Ellington Vocalists (2001)
  • Art Tatum Complete American Decca Recordings (2002)
  • Bluebird's Nest: Jazz Caravan (2002)
  • The Duke Steps Out (2004)
  • Love From Judy (orixinal cast recordings) (2004)
  • Mrs. Clinkscales to the Cotton Club (Volume 1) (2005)
  • Jazz in the Charts (Volume 7) 1928 (2006)
  • Harlem Heat – Mills Blues Rhythm Band (2006)
  • Cotton Club Stomp (2007)
  • Radio Scrapbook (2008)
  • Women With Attitude (2008)
  • Remembering the 40's (2009)
  • Joe Loss and his Band – Let's Dance at the Make Believe Ballroom (2010)
  • Hits of the Forties (Volume 3) (2010)
  • Blackbirds of 1928 (2011)
  • Famous Blackbird Revues (2011)
  • Fats Waller Memorial Album (2011)
  • Fats Waller: On-Air Sessions 1938 (2012)
  • Victory 1945: A musical tribute to the war years (2014)

Filmografía[editar | editar la fonte]

  • A Son of Satan (1924)
  • Dancers in the Dark (1932)
  • On the Air and Off (1933)
  • Broadway Varieties (1934)
  • All-Coloured Vaudeville Show (1935)
  • The Kentucky Minstrels (1939)
  • The Thief of Bagdag (1940)
  • Behind The Blackout (1940)
  • Variety in Sepia (1947)
  • A World is Turning (1948)
  • Olivelli's (1951)
  • Night and the City (1959)
  • Brown Sugar (1986)
  • Sophisticated Lady (1989)
  • Adelaide Hall – Live at the Riverside (1989)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Adelaide-Hall. Apaez como: Adelaide Hall. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. 3,0 3,1 Steve Voce (8 de payares de 1993). «Obituary: Adelaide Hall». The Independent (Londres). http://www.independent.co.uk/news/people/obituary-adelaide-hall-1502902.html. Consultáu'l 15 de xunu de 2012. 
  4. Glenn Collins (10 de payares de 1993). «Adelaide Hall, 92, International Star of Cabaré». The New York Times. http://www.nytimes.com/1993/11/10/obituaries/adelaide-hall-92-international-star-of-cabaré.html. Consultáu'l 15 de xunu de 2012. 
  5. «Adelaide Hall Biography – Facts, Birthday, Life Story». Biography.com (7 de payares de 1993). Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  6. .
  7. Stephen Bourne (24 de xineru de 2003). «The real first lady of jazz (Review of Underneath a Harlem Moon by Iain Cameron Williams)». The Guardian (Londres). http://www.guardian.co.uk/books/2003/jan/25/biography.music. Consultáu'l 15 de xunu de 2012. 
  8. «Adelaide Hall Biography». Artistdirect.com. Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  9. "Devotees - Honours and Tributes"
  10. Adelaide Hall singing "Creole Love Call" with Duke Ellington and his Orchestra recorded in 1927. YouTube/
  11. 11,0 11,1 "Adelaide Hall", Faces of the Harlem Renaissance, ArtsEdge: Kennedy Center.
  12. 12,0 12,1 Ken Dryden, "Fats Waller: Fats Waller on the Air 1938 Broadcasts (2009)" AllAboutJazz, 7 d'abril de 2010; consultáu'l 14 de setiembre de 2014.
  13. «Shuffle Along (1921) | The Black Past: Remembered and Reclaimed». The Black Past. Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  14. «Stage Musicals 1920's – Part 3: New Composers». Musicals101.com. Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  15. "Shuffle Along: The Musical at the Center of the Harlem Renaissance – Drop Me Off in Harlem", ArtsEdge, Kennedy Center.
  16. Mora, Doug (10 de febreru de 2012). «Musical of the Month: Shuffle Along». The New York Public Library. Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  17. The Broadway League. «Runnin' Wild». IBDB: The official source for Broadway Information. Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  18. «Edward K. "Duke" Ellington, African American Composer & Pianist». Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  19. Frank Cullen (2004). Vaudeville, Old and New: An Encyclopedia of Variety Performers in America.
  20. Tan Town Topics review.
  21. «Thomas "Fats" Waller: Performances in Transcription, edited by Paul S. Machlin». Areditions.com. Archiváu dende l'orixinal, el 28 de mayu de 2013. Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  22. Desires of 1927 musical, Page 106, A Century of Musicals in Black and White: An Encyclopedia of Musical Stage by Bernard L. Peterson, Greenwood Publishing Group. ISBN 0-313-26657-3
  23. Henry Louis Gates, Evelyn Brooks Higginbotham (eds), Harlem Renaissance Lives from the African American National Biography, Oxford University Press, 2009, p. 233.
  24. "'Desires of 1927' - A Riot at Elmore" (review), The Pittsburgh Courier, 27 de payares de 1926.
  25. Iain Cameron Williams, Underneath a Harlem Moon: The Harlem to Paris Years of Adelaide Hall, páxs. 66–67. ISBN 0-8264-5893-9.
  26. sos-chocolate.html
  27. Review of Tan Town Topics.
  28. Howard Rye, "Southern Syncopated Orchestra: The Roster", Black Music Research Journal
  29. «Duke Ellington Orch, V=Adelaide Hall – Creole Love Call : Adelaide Hall : Free Download & Streaming : Internet Archive». Archive.org (10 de marzu de 2001). Archiváu dende l'orixinal, el 7 d'abril de 2014. Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  30. «Adelaide Hall talks about the Cotton Club and Duke Ellington – Videu Dailymotion». Consultáu'l 15 de xunu de 2012.
  31. «Adelaide Hall, 92; Jazz Singer Performed With Duke Ellington». Los Angeles Times. 22 de mayu de 2001. http://articles.latimes.com/1993-11-08/news/mn-54492_1_duke-ellington. Consultáu'l 15 de xunu de 2012. 
  32. http://tsort.info/music/sht3ur.htm
  33. [1]
  34. "Faces of the Harlem Renaissance – Bill 'Bojangles' Robinson", Drop Me Off in Harlem.
  35. "Blackbirds of 1928 Shuffle Along (1921)", Masterworks Broadway.
  36. [2]
  37. "Blackbirds of 1928 celebrates one year run on Broadway", The Afro-American, 18 de mayu de 1929. Con accesu'l 14 de setiembre de 2014.
  38. 38,0 38,1 Liberty Theatre.
  39. Judith Miller, Art Deco, Dorling Kindersley, 2005, ISBN 1405307544: lithograph by Paul Colin featuring Adelaide Hall and used as a poster to advertise Blackbirds at the Moulin Rouge, p. 215 (con accesu'l 14 de setiembre de 2014).
  40. Woman's Hour Music Archive xineru de 2003.
  41. Jean Delaurier 1929 lithograph of Blackbirds at the Moulin Rouge performing "Porgy",
  42. "Adelaide Hall Takes Place of 'Jo' Baker", The Afro-American, 3 d'agostu de 1929.
  43. Theophilus Lewis, "THE DANCE THAT DAZED MOTHER – "DIGA DIGA DO"--AS DANCED BY ADELAIDE HALL—CREATES SENSATION. "STOP IT!" CRIES MAMA. "ON WITH THE DANCE" BROADWAY DEMANDS", The Pittsburgh Courier, 10 de payares de 1928.
  44. [3]
  45. "White Press Acclaims Adelaide Hall As Packed House Gives Her Great Ovation", The Pittsburgh Courier, 22 de febreru de 1930.
  46. https://books.google.co.uk/books?id=DVsKAgAAQBAJ&pg=PA524&lpg=PA524&dq=palace+theatre+new+york+adelaide+hall&source=bl&ots=0g9xVMEZH_&sig=JxMyVbtf7kXk7nXBCUPUEmGGUDQ&hl=en&sa=X&ei=P3iRVIj0MbCN7AbyzYHYDw&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=palace%20theatre%20new%20york%20adelaide%20hall&f=false
  47. Bernard L. Peterson, Brown Buddies article in A Century of Musicals in Black and White: An Encyclopedia of Musical Stage Works by, about or Involving African Americans, Westport, CT: Greenwood Publishing, 1993, páxs. 59–60.
  48. "Dancing in 'Brown Buddies'", The Afro-American, 27 de setiembre de 1930.
  49. Brown Buddies playbill, Playbill Vault.
  50. [4]
  51. [5], PBS.
  52. "Art Tatum: Non Greater Art Talkin' Tatum with Hank Jones, Billy Taylor, Dick Hyman, Adam Makowicz", JazzTimes, xineru/febreru 1998.
  53. "Adelaide Hall – You Gave Me Everything But Love (1932)" en YouTube.
  54. "More Than a Handful – The Incomparable Art Tatum", 17 de xunetu de 2011.
  55. Art Tatum biography, African American Registry.
  56. "Adelaide Hall And Meeres & Meeres Off For London", The Pittsburgh Courier, 30 de payares de 1935.
  57. "Performer Adelaide Hall and her husband/manager, Bert Hicks, owned a nightclub in Montmartre called La Grosse Pomme...", Midnight in Paris.
  58. "Django's Haunts" Archiváu el 21 d'ochobre de 2014 na Wayback Machine., Paul Vernon Chester.
  59. https://translate.google.co.uk/translate?hl=en&sl=da&o=http://www.danskefilm.dk/skuespiller/10555.html&prev=search
  60. Allardyce Barnett.
  61. "Adelaide Hall shows Paris Canned Apple", The Afro-American, 25 d'avientu de 1937.
  62. "Adelaide Hall introduced Truckin' to Paris", Baltimore Afro-American, 6 de payares de 1993.
  63. Adelaide Hall and Willie Lewis and his Entertainers recording of "Say You're Mine", AllMusic.
  64. La orquesta de Kai Ewans con Adelaide Hall cantando "Where or When".
  65. Douglass Hall, "Why I Moved to London, How America's Peculiar Brand of Democracy Forced a Brooklyn Girl to Live in Europe", Baltimore Afro-American, 9 de xunetu de 1946
  66. 66,0 66,1 "Hall, Adelaide (1901–1993), Actor, Singer", BFI ScreenOnline.
  67. "That Old Feeling" cantada por Adelaide Hall con Fats Waller al órganu en YouTube.
  68. Broadcast To America.
  69. PROGRAMME FOR THE FORCES HOME SERVICE.
  70. the V&A in their collection.
  71. (Baltimore Afro-American, 13 de payares de 1993, p. B7)
  72. Prestige Records Discography: 1933–1948.
  73. From Mae to Madonna: Women Entertainers in Twentieth-century America, p. 38. ISBN 9780813191997.
  74. David Hinkley, "Scat-Singing Pioneer Adelaide Hall Never Really Went Out Of Style”, New York Daily News
  75. "When Adelaide Hall Went to War"
  76. "Home Front – Songs From World War II".
  77. "Music from The Old Florida Club".
  78. "Adelaide Hall (1901–1993)", IMDb.
  79. "Thief of Bagdag, The (1940)", Cast and credits, BFI Screenonline.
  80. "The Thief of Bagdag (1940) movie download", Gesualdo. Archiváu el 7 d'abril de 2014 na Wayback Machine.
  81. [6]
  82. WW2 People's War, BBC.
  83. [7]
  84. "British Programmes"
  85. The Royal Variety Performance
  86. [8]
  87. "Capital Spotlight", Baltimore Afro-American, 14 d'ochobre de 1952
  88. Caricatura de Adelaide Hall en Love From Judy, V&A Collection Archive.
  89. Love From Judy – The Guide to Musical Theatre.
  90. 90,0 90,1 90,2 Glenn Collins, "Adelaide Hall, 92, International Star of Cabaré", New York Times, 10 de payares de 1993.
  91. "Lena Horne and Xamaica in Philly world premiere", Washington Afro-American, 3 de setiembre de 1957
  92. TV pop diaries.
  93. Looks Familiar
  94. What Is Jazz?
  95. It Don't Mean a Thing credits
  96. Parkinson: 300 credits.
  97. The Sacred Music of Duke Ellington credits, BFI.
  98. The Sacred Music of Duke Ellington concert at St. Paul's Cathedral, London, 1982: Library of Congress details for the event.
  99. A Century of Musicals in Black and White: An Encyclopedia of Musical Stage, páxs. 40–41 – Black Broadway cast details, etc.
  100. Listing for Michael's Pub, New York magacín, 2 de xunu de 1980.
  101. Thomas P. Hustad, Born to Play: The Ruby Braff Discography and Directory of Performances (Studies in Jazz), Scarecrow Press, 3 de mayu de 2012. ISBN 0810882647.
  102. Ruth Gilbert, "In and Around Town Adelaide Hall at the Cookery", New York magacín.
  103. The Cotton Club comes to the Ritz videu (con accesu'l 6 de setiembre de 2014).
  104. Library of Congress data (con accesu'l 6 de setiembre de 2014).
  105. The South Bank Show
  106. Fotografia de Adelaide Hall nel Barbican, xunetu de 1986.
  107. Wilson, John S. (14 d'ochobre de 1988). «Review/Music; Adelaide Hall Opens Weill Cabaré Bill». The New York Times. http://www.nytimes.com/1988/10/14/arts/review-music-adelaide-hall-opens-weill-cabaré-bill.html. 
  108. [9], The Spectator, 10 d'avientu de 1988
  109. "Adelaide Hall, jazz singer", Desert Island Discs
  110. "Adelaide Hall, jazz singer", Desert Island Discs
  111. "Royal Ellington (1989)", concert at the Royal Festival Hall
  112. "Jazz on a Summer's Night: Sophisticated Lady (1990)".
  113. [10]
  114. "Adelaide Hall ... the real first Lady of Jazz".
  115. "Died, Adelaide Hall", Time, Inc., 22 de payares de 1993.
  116. Tumba de Adelaide Hall

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]