Saltar al conteníu

Ada I. Pastore

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Ada I. Pastore
Vida
Nacimientu San Luis, 1906
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Muerte Buenos Aires, 1952 (45/46 años)
Estudios
Estudios Universidá de Buenos Aires
Llingües falaes castellanu
Oficiu
Oficiu botánica
Abreviatura en botánica Pastore (IPNI)
Cambiar los datos en Wikidata

Ada I. Pastore (1906, San Luis  1952, Buenos Aires) foi una botánica, curadora, profesora y esploradora arxentina. Yera doctora en Ciencies Biolóxiques. Desenvolvió actividaes académiques nel "Institutu de Botánica", del Institutu de Botánica Darwinion (IBODA) y del CONICET.

Formó parte d'una serie de discípulos talentosos del botánicu Lorenzo R. Parodi, y tamién d'Arturo Erhardo Burkart.[1]

Yera hermana del Dr. Franco A. Pastore, un maestru nes ciencies de la mineraloxía, xeoloxía, y petrografía, esi yera l'ambiente de preferencies intelectuales que la nutrieron nel so llar.

Llogró'l so títulu de maestra normal, y rindió equivalencies pal bachilleratu. Asina ingresó na Facultá de Ciencies Físicu-naturales de la Universidá de Buenos Aires, y ellí se doctoró. Volvió a la so ciudá, onde ocupó la cátedra de química na Escuela Normal de Maestros. Dempués foi a Buenos Aires, siguiendo na docencia media dictando cátedres de botánica nos Colexos de Ablanéu y Bernardino Rivadavia.

Delles publicaciones

[editar | editar la fonte]
  • lorenzo r. Parodi, ada i. Pastore. 1952. Dos nueves especies de Gramínees del xéneru Melica de l'Arxentina. Darwiniana
  • charles joseph Chamberlain, ada i. Pastore. 1942. Elementos de botánica. Editor Kapelusz 7 Cía. 381 pp.
  • lorenzo r. Parodi, ada i. Pastore. 1939. Xéneros de plantes cultivaes representaos na flora indíxena de la República Arxentina. Physis 18: 255-268
  • -------------------------, -------------------. 1939. Psammophytes argentines qui peuvent être employées pour fixer les dunes. Rev. Bot. Appl. 19 (214): 389-395. París
  • ada i. Pastore. 1936. Les Isoetáceas arxentines. Nᵘ 1 de Revista del Muséu de La Plata: Seición botánica. Editor Universidá Nacional de La Plata, 30 pp.
  • ------------------. 1935. Estudiu microscópicu del almidón de plantes alimenticies aboríxenes. Rev. Argent. Agron. 2: 78-85

Disertaciones

[editar | editar la fonte]
  • Cfr. “Germán Avé Lallemant”, disertación de la Dra. Ada I. Pastore. En: “Boletín del Centru Puntano”, Buenos Aires, IX y X de 1947, Nᵘ 33, pp. 36-42
Miembru de
  • Federación Arxentina de Muyeres Universitaries - FAMU
  • Sociedá Arxentina de Botánica
Direutora
  • Boletín de la Sociedá Arxentina d'Horticultura
Especies

Abreviatura

[editar la fonte]

L'abreviatura Pastore emplégase pa indicar a Ada I. Pastore como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales.(consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esta autora nel IPNI).

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]