Achillea ptarmica

De Wikipedia
Artículu revisáu
Achillea ptarmica
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Matricariinae
Xéneru: Achillea
Especie: A. ptarmica
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Flores.

Achillea ptarmica ye una especie perteneciente a la familia de les asteracees. Ye orixinaria del norte d'España.

Ilustración.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una yerba qu'algama los 10 cm d'altu con fueyes sentaes, lliniar-llanceolaes, agudes y dentaes regularmente. Les flores son blanques y arrexúntense en capítulos más grandes a los d'otres especies del xéneru (l'arreyu mide 8-12 mm d'anchu).

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una planta que crez nes rexones alpines del norte d'España nes fontes y regatos de monte.[1]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Indicaciones: Emplégase como estornutatoriu, hemostáticu, astrinxente, carminativu, sialagogu, tónicu. Les flores sirven como analxésicu y estornutatoriu. Los raigaños como hemostáticu y sialagogu. Contra l'astenia, falta de mambís, afeiciones urinaries, reguladora de les deposiciones, asela dolores dentarios y reumáticos. Tomar en fervinchu en dosis de dos cuyaradines de rizoma, con dos taces d'agua. O la masticación del rizoma frescu.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Achillea ptarmica describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 898. 1753.[3]

Etimoloxía

Achillea nome xenéricu nomáu n'honor d'Aquiles.[4] Indicóse tamién que'l nome, más específicamente, provién de la guerra de Troya, onde Aquiles curó a munchos de los sos soldaos y al propiu rei Télefu, rei de Micenes, utilizando'l poder que la milenrama tien pa detener les hemorraxes.[5]

ptarmica: epítetu llatín que significa "que provoca tusíes".[6]

Variedaes
  • Achillea ptarmica L. subsp. ptarmica var. vulgaris Heimerl
  • Achillea ptarmica L. subsp. ptarmica var. pubescens DC.
  • Achillea ptarmica L. subsp. pyrenaica (Godr.) Heimerl
Sinonimia
  • Achillea acuminata
  • Achillea dracunculoides Desf.
  • Achillea fragilis Balb. ex DC.
  • Achillea grandis
  • Achillea ircutiana Sch.Bip.
  • Achillea lenensis Turcz. ex DC.
  • Achillea leucanthema Pers.
  • Achillea linearis Steud.
  • Achillea maxima Heimerl
  • Achillea multiplex P.Renault
  • Achillea partheniflora Fisch. ex Herder
  • Achillea pyrenaica Sibth. ex DC.
  • Achillea serrulata Hornem.
  • Achillea sylvestris Gray
  • Alitubus pyrenaicus Dulac
  • Chamaemelum ptarmica (L.) E.H.L.Krause
  • Chrysanthemum ptarmicifolium Puschk. ex Willd.
  • Ptarmica vulgaris blakw. ex DC.[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Datos en Herbario virtual
  2. «Achillea ptarmica». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 10 d'ochobre de 2009.
  3. «Achillea ptarmica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 de xunu de 2012.
  4. CRONQUIST, A., A. H. HOLMGREN, N. H. HOLMGREN, J. L. REVEAL & P. K. HOLMGREN (1994) Intermountain Flora. Vascular Plants of the Intermountain West. U.S.A. Vol. 5. Asterales.
  5. TRIANO, E. C. (1998) Flora del Subbético Cordobés. Catálogo, recursos e intereses. Diputación Provincial de Córdoba.
  6. N'Epítetos Botánicos
  7. Achillea ptarmica en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]