Acanthospermum australe

De Wikipedia
Acanthospermum australe
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Xéneru: Acanthospermum
Especie: Acanthospermum australe
(Loefl.) Kuntze 1891
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El tapekue, ihi kukae solluta, ye una planta, que'l so nome científicu ye Acanthospermum australe,[1][2] que tienen una escelente propiedá antiséptica y desinfestante.[3]

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta yerbácea qu'algama un tamañu de 10-60 cm d'altor. Los tarmos ± procumbentes. Les llámines de les fueyes deltaes a ± rombu o ovaes, de 13-37 × 7-32 mm, glabrescentes, glanduloses. Frutes elipsoides a fusiformes , sele estruyíes, 9.7 + mm, 5-7-nervada, ensin escayos terminales, escayos ± uncinaes, na so mayoría a lo llargo de les costielles. Tien un númberu de cromosomes de 2 n = 22.[4]

Ramines de tapekue.
Nel so hábitat
Fueyes
Inflorescencia

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Floriamientu mientres tol añu, la mayoría en xunetu-agostu. Alcuéntrase en suelos venaos, de cutiu los sitios arenosos; a una altitú de 0-300 m; introducíu, Alabama, Arkansas, Florida, Georgia, Luisiana, Massachusetts, Mississippi, Carolina del Norte, Oregon, Pennsylvania, Carolina del Sur, Texas, Virginia. .; América del Sur, tamién s'introdució en Méxicu, Antilles, América Central, Europa, Asia, África, Islles del Pacíficu Archipiélagu de Ḥawai).

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Del tapekue pueden realizase, xabones, fervinchos (30 g de tapekue pa un llitru d'agua), ente otres coses.

Pa usu fácil, ye dicir esternu asitiar 70 g de la planta pa un llitru d'agua. Esta planta ye bien bono atópala, pueden reparase nos campos, estancies, granxes, espacios abiertos, etc. Ye una planta bien prautica porque ye antiséptica, antinflamatoria, cicatrizante y desinfestante.

A esta yerba la nuesa xente cuasi nunca da importancia, especialmente por desconocimientu de los sos valores curatibles, que son dellos, aplicables non solamente pa una determinada enfermedá sinón pa combatir y curar dellos males y otros medios, ella siempres apurre les sos virtúes curatibles pa remediar seya cual fuera la enfermedá a ser tratada cola sustancia estrayida d'esta yerba.

En primer términu, puede nomase'l paralís de resultes d'una hemorraxa o derrame qu'en mayoría de los casos ye aniciada pola presión alta del sangre, qu'afecta, una parte o totalmente el cuerpu, pa estos casos, el paciente tendrá de tomar 5 gramos de la yerba fervida mientres 5 minutos nun llitru d'agua, media taza cada trés hores.

Les otres aplicaciones del zusmiu d'esta yerba ye diurética y depurativa del sangre, esanicia del organismu toa clase de sustancies dañibles y toxines que se topen atropaes en cualesquier de los órganos que son los causantes de les variaes enfermedaes; encamiéntase pos pa reumatismu polo xeneral, gota, artritis, afecciones de la piel polo xeneral, eczemas, llagues, supuraciones, amás pa mareos y xaqueques aniciaes pol mal funcionamientu del aparatu dixestivu.

Nestos casos nun hai nada meyor que tomar dos veces a la selmana, acompañáu externamente con baños del zusmiu d'esta planta la parte afeutada.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Acanthospermum australe describióse por (Loefl.) Kuntze y espublizóse en Revisio Generum Plantarum 1: 303. 1891.[5]

Etimoloxía

Acanthospermum: nome xenéricu compuestu que deriva de les pallabres griegues: acantho = escayu y spermum = "grana".

australe: epítetu llatín que significa "del sur, austral".

Sinonimia
  • Acanthospermum brasilum Schrank
  • Acanthospermum hirsutum DC.
  • Acanthospermum xanthioides (Kunth) DC.
  • Acanthospermum xanthioides var. obtusifolium DC.
  • Centrospermum xanthioides Kunth
  • Melampodium australe Loefl. basónimu
  • Orcya adhaerens Vell.
  • Orcya adhaerescens Vell.[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. 21: i–xxii + 1–616. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  3. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  4. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  5. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  6. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  7. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  8. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  9. Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: i–iii,.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]