Acalypha wilkesiana

De Wikipedia
Acalypha wilkesiana
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Spermatophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Malpighiales
Familia: Euphorbiaceae
Subfamilia: Acalyphoideae
Tribu: Acalypheae
Subtribu: Acalyphinae
Xéneru: Acalypha
Especie: Acalypha wilkesiana
Müll.Arg.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Acalypha wilkesiana ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia de les euforbiacees.

Acalypha wilkesiana at Courtallam
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu de fueya perenne qu'algama un tamañu de 3 m d'altor y estiéndese a 2 m d'anchu. El tarmu ye erecto con munches cañes. Les cañes tienen pelos finos. Tien una corona dispuesta estrechamente. Les fueyes son de color verde cobrizu con chiscadures coloraes. Esto da-yos un aspeutu motudu. Les fueyes son grandes y amplies colos dientes alredor del cantu de 10-20 cm de llargu y 15 cm d'anchu, finamente peludas, planes o engurriaes. Les flores son de color acoloratáu y atópense a la fin de les cañes. Tienen dixebraes les flores masculines y les flores femenines na mesma planta. Les flores masculines tán en puntos llargos que cuelguen escontra baxo, ente que les flores femenines tán n'espigues curties, nun apaecen fácilmente, yá que se despinten de cutiu ente les fueyes. Los tarmos de les flores miden de 10-20 cm de llargu.

Distribución[editar | editar la fonte]

Ye una planta tropical y subtropical. Una planta que crez naturalmente en Vanuatu. Producir nes islles del Pacíficu, onde prefier un suelu llixeru y bien drenáu. Afacer a una posición avisiega protexía. Ye estropiada, tantu pola seca como les xelaes, yá que precisa una temperatura mínimo percima de 10 ° C.

Cochinillas en Acalypha wilkesiana

Alcuéntrase n'África, Asia, Australia, islles Bahames y Bermudes, Brasil, Islles Fixi, Ḥawai, Indochina, Indonesia, Kenia, Malasia, Nixeria, Islla Norfolk n'Australia, Océanu Pacíficu, Paquistán, Papúa Nueva Guinea, Polinesia, Tanzania, Tailandia, Tonga, Uganda, EE.XX.., Vanuatu y Vietnam.

Enfermedaes[editar | editar la fonte]

La planta ye susceptible a la infeición de la cochinilla, lo que produz el retrasu de la crecedera y tamién causa alta contaminación fúngica n'estudios in vitro. P'amenorgar la infeición de la cochinilla, aplicóse etanol al 90% direutamente a les infestaciones utilizando pinceles.[1]

Usos[editar | editar la fonte]

Nel sur de Florida y l'América tropical, ye una planta popular al campu qu'ufierta color a lo llargo del añu. Úsase en sebes mistes y cantos de arbustos y como un espécime mas d'arbustu. N'otros llugares cultívase como planta añal onde la so espectacular xamasca reemplaza flores dende finales de branu hasta les xelaes. Tamién se cultiva n'interiores como planta de tiestu. Sicasí, tien de caltenese nun llugar húmedu, ambiente templao, brillosu. Cortando les puntes de los biltos en crecedera pa llograr una planta más tupia.

El abigarráu cultivar 'hoffmannii' ganó l'Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society.[2]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Acalypha wilkesiana en pomada utilizar pa tratar les enfermedaes fúngicas de la piel. Oyelami et al. (2003)[3] llevaron a cabu un estudiu non comparativu pa evaluar la seguridá y eficacia de la untaza de Acalypha wilkesiana utilizando 32 nixerianos con infeición micológica, cola evidencia clínica de micosis. La untaza controló con ésitu les micosis nel 73,3% de los pacientes afeutaos.

Fueyes
Xamasca

Yera bien eficaz nel tratamientu de la Pitiriasis versicolor, Tinea pedia y Candida intetrigo con un 100% de sanamientu. Oyelami et al. (2003) concluyeron que wilkesiana Acalypha pomada puede utilizase pa tratar la micosis superficiales. Akinyemi et al. (2005)[4] evaluaron estractos crudos de seis plantes melecinales importantes, a saber Phyllantus discoideus, Ageratum conyzoides, Terminalia avicennioides, Bridelia ferruginea, Acalypha wilkesiana y Ocimum gratissimum, p'atopar actividá frente a Staphylococcus aureus resistente a la meticilina (SARM. L'agua y los estractos etanólicos d'estes plantes llograr a nivel llocal. Utilizáronse cepes de SARM aisllaes de pacientes. Dambos estractos etanólicos y agua amosaron efeutos sobre MRSA. concentración bactericida mínima (MBC) y la concentración d'inhibición mínima (CIM) d'estes plantes variaron dende 30,4 hasta 37,0 mg / ml y 18.2 -24,0 mg / ml, respeutivamente. Un valor altu MBS alcuéntrase en dos plantes y los otros cuatro conteníes cantidaes detectables d'antraquinones. Esti estudiu apurre sofitu científicu pal usu de Acalypha wilkesiana, T. avicennioides, O. gratissimum y P. discoidens contra enfermedaes de base de MRSA. A. conyzoides y B. ferruginea yeren insensibles contra les cepes de SARM.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Acalypha wilkesiana describióse por Johannes Müller Argoviensis y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 15(2.2): 817–818. 1866.[5]

Sinonimia
  • Acalypha amentacea f. circinata (Müll.Arg.) Fosberg
  • Acalypha amentacea subsp. wilkesiana (Müll.Arg.) Fosberg
  • Acalypha circinata A.Gray ex Seem.
  • Acalypha amacera Guilf. ex C.T.White
  • Acalypha godseffiana Mast.
  • Acalypha godseffiana var. heterophylla L.H.Bailey
  • Acalypha hamiltoniana Bruant
  • Acalypha illustris Pax & K.Hoffm.
  • Acalypha macafeeana Veitch
  • Acalypha macrophylla Veitch
  • Acalypha marginata (Mill.) J.J.Sm.
  • Acalypha musaica auct.
  • Acalypha torta Pax & K.Hoffm.
  • Acalypha tricolor Seem.
  • Acalypha tricolor hort.
  • Acalypha triumphans L.Linden & Rodigas
  • Ricinocarpus wilkesianus (Müll.Arg.) Kuntze[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Arun Nagarajan, Peter G Alderson, Udhaya Arivalagan, (2003). Effective Surface Sterilization and Callus Induction Protocol for Copper Leaf (Acalypha Wilkesiana). International Journal of Applied Biotechnology and Biochemistry, 3(1) pp. 37-49.
  2. RHS Plant Selector Acalypha wilkesiana 'Hoffmannii' AGM / RHS Gardening
  3. Oyelami, O.A. Onayemi, O. Oladimeji, A. Onawunmi, O. (2003), Clinical Evaluation of Acalypha ointment in the treatment of superficial fungal skin diseases. Phytotherapy Research (Wiley Interscience), 17: 555-557.
  4. Akinyemi, Kabir. Oladapo, Olukayode. Okawara, Chidi. and Fasure. (2006), Screening of crude extracts of six medicinal plants used in South-west nigerian unorthodox medicine for anti-methicillin resistant Staphylococcus aureus activity. BMC Complementary and alternative medicine, 1-7.
  5. «Acalypha wilkesiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 15 de payares de 2014.
  6. «Acalypha wilkesiana». The Plant List. Consultáu'l 15 de payares de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  3. Cardiel, J. M. & P. Muñoz Rodríguez. 2012. Synopsis of Acalypha (Euphorbiaceae) of continental Ecuador. PhytoKeys 17: 1–17.
  4. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
  5. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  6. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  7. Macbride, J. F. 1951. Euphorbiaceae. 13(3A/1): 3–200. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
  8. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  9. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  10. Pérez J., L. A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. Cap. 4: 65–110. In J. Bonu, F Álvarez & S. Santiago (eds.) Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  11. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1949. Euphorbiaceae. 24(6): 25–170. In P. C. Standley & J. A. Steyermark (eds.) Fl. Guatemala, Part VI, Fieldiana, Bot.. Field Museum of Natural History, Chicago.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]