Acalypha guatemalensis
Acalypha guatemalensis | ||
|---|---|---|
| Estáu de caltenimientu | ||
|
Vulnerable (IUCN) | ||
| Clasificación científica | ||
| Reinu: | Plantae | |
| Subreinu: | Tracheobionta | |
| División: | Magnoliophyta | |
| Clas: | Magnoliopsida | |
| Subclas: | Rosidae | |
| Orde: | Malpighiales | |
| Familia: | Euphorbiaceae | |
| Subfamilia: | Acalyphoideae | |
| Tribu: | Acalypheae | |
| Subtribu: | Acalyphinae | |
| Xéneru: | Acalypha | |
| Especie: |
A. guatemalensis Pax & K.Hoffm. | |
| Consultes | ||
| Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
| World Flora Online | World Flora online | |
| [editar datos en Wikidata] | ||
Acalypha guatemalensis, ye una especie de planta perteneciente a la familia Euphorbiaceae.[1]
Descripción
[editar | editar la fonte]Ye una yerba perennifolia, erecta, qu'algama un tamañu d'hasta de 1 m d'altu, simple o ramificada, vellosa cuando ye nueva. Fueyes ovalaes, allargaes, membranoses, cantos festoneaos, de 4 - 7 cm de llargu, membranoses, afuracaes por inseutos o canesbes acolorataes. Les flores numberoses en recímanos coloráu foscu, trupes, n'espigues auxiliares, y terminales, de 4 - 5 cm de llargu, pedunculaes o subsésiles. Granes ovoides, nidies.
Distribución
[editar | editar la fonte]Propiedaes
[editar | editar la fonte]En Guatemala viéndese como medicina, en cañes con fueyes.[2] El cocimientu de la planta úsase como tónicu y diuréticu.[3][4] Per vía oral usase pa tratar afecciones gastrointestinales (amebiasis, cólicu, foria, disentería, estriñimientu, gastritis, inflamación)[5][2][6][7][8][9] alerxa, cáncer,[10] dolor de cabeza y menstrual,[6] enfermedaes venereas,[11][12][13] reumatismu,[6][11] pielonefritis, refrío[6] y dolores del cáncer.[14]
- Per vía tópica la decocción usase en compreses, llavaos y emplastu pa tratar afecciones a la piel (granos, llagas, pie d'atleta, piodermia[15][9][6][8][11][13] y en llavaos para vaginitis,[6] picadures de culiebres y animales ponzoñosos,[16][17] pies cansaos,[3][18] firíes y llagas.[19]
- Atribúyese-y propiedá antiemética, antiséptica, desinflamante, diurética, y espasmolítica.[12][17]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Acalypha guatemalensis describióse por Pax & K.Hoffm. y espublizóse en Das Pflanzenreich 147,16(Heft 85): 27. 1924.[20][21]
Acalypha: nome xenéricu que remanez del griegu antiguu akalephes = ("ortiga"), en referencia a que les sos fueyes son asemeyaes a ortigues.[22]
guatemalensis: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Guatemala.
Ver
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Ver The International Plant Names Index Consultáu'l 13/11/2010.
- 1 2 (Morton FJ.), 1977. Quart J Crude Drug Res 15:165.
- 1 2 (House PR. Llagos-Wite S), 1989. Páx. 74.
- ↑ (Aguilar Girón JI.), 1966. Páx. 349.
- ↑ (Ronquillo FA. et al.), 1988. Cuadiernos DIGI 7-88:122.
- 1 2 3 4 5 6 (Alcorn JB.), 1984. Páx.531.
- ↑ (Girón LM. et al.), 1991. J Ethnopharmacol 34:173.
- 1 2 (Cáceres A. Samayoa B.), 1989. Páx. 18.
- 1 2 (Hartwell JL.), 1982. Páx.193.
- ↑ (Mellen GA.), 1974. Guatemala Indíxena. 9:126.
- 1 2 3 (Cáceres A. et al.), 1991. J Ethnopharmacol 33:277.
- 1 2 (IIN), 1978. Guatemala Indíxena. 13:1-616.
- 1 2 (Logan MH.), 1973. Arthropos. 68:537.
- ↑ (Dieseldorff EP.), 1976. Páx.40.
- ↑ Infeición bacteriana de la piel carauterizada pola presencia pústulas na superficie de la mesma.
- ↑ (Mejía JV.), 1927. Páx. 148.
- 1 2 (Nelson CH.), 1986. Páx. 542.
- ↑ (Morton FJ.), 1981. Páx. 421.
- ↑ (Martínez MA.), 1984. J Ethnopharmacol 11:203.
- ↑ «Acalypha guatemalensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 de xunu de 2012.
- ↑ Acalypha guatemalensis en PlantList
- ↑ Charters, M. L. Acalypha. California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
| Wikispecies tien un artículu sobre Acalypha guatemalensis. |