Saltar al conteníu

Acalypha guatemalensis

De Wikipedia
Acalypha guatemalensis
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Malpighiales
Familia: Euphorbiaceae
Subfamilia: Acalyphoideae
Tribu: Acalypheae
Subtribu: Acalyphinae
Xéneru: Acalypha
Especie: A. guatemalensis
Pax & K.Hoffm.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Acalypha guatemalensis, ye una especie de planta perteneciente a la familia Euphorbiaceae.[1]

Descripción

[editar | editar la fonte]

Ye una yerba perennifolia, erecta, qu'algama un tamañu d'hasta de 1 m d'altu, simple o ramificada, vellosa cuando ye nueva. Fueyes ovalaes, allargaes, membranoses, cantos festoneaos, de 4 - 7 cm de llargu, membranoses, afuracaes por inseutos o canesbes acolorataes. Les flores numberoses en recímanos coloráu foscu, trupes, n'espigues auxiliares, y terminales, de 4 - 5 cm de llargu, pedunculaes o subsésiles. Granes ovoides, nidies.

Distribución

[editar | editar la fonte]

Nativa de Guatemala y Hondures.

Propiedaes

[editar | editar la fonte]

En Guatemala viéndese como medicina, en cañes con fueyes.[2] El cocimientu de la planta úsase como tónicu y diuréticu.[3][4] Per vía oral usase pa tratar afecciones gastrointestinales (amebiasis, cólicu, foria, disentería, estriñimientu, gastritis, inflamación)[5][2][6][7][8][9] alerxa, cáncer,[10] dolor de cabeza y menstrual,[6] enfermedaes venereas,[11][12][13] reumatismu,[6][11] pielonefritis, refrío[6] y dolores del cáncer.[14]

Taxonomía

[editar | editar la fonte]

Acalypha guatemalensis describióse por Pax & K.Hoffm. y espublizóse en Das Pflanzenreich 147,16(Heft 85): 27. 1924.[20][21]

Etimoloxía

Acalypha: nome xenéricu que remanez del griegu antiguu akalephes = ("ortiga"), en referencia a que les sos fueyes son asemeyaes a ortigues.[22]

guatemalensis: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Guatemala.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Ver The International Plant Names Index Consultáu'l 13/11/2010.
  2. 1 2 (Morton FJ.), 1977. Quart J Crude Drug Res 15:165.
  3. 1 2 (House PR. Llagos-Wite S), 1989. Páx. 74.
  4. (Aguilar Girón JI.), 1966. Páx. 349.
  5. (Ronquillo FA. et al.), 1988. Cuadiernos DIGI 7-88:122.
  6. 1 2 3 4 5 6 (Alcorn JB.), 1984. Páx.531.
  7. (Girón LM. et al.), 1991. J Ethnopharmacol 34:173.
  8. 1 2 (Cáceres A. Samayoa B.), 1989. Páx. 18.
  9. 1 2 (Hartwell JL.), 1982. Páx.193.
  10. (Mellen GA.), 1974. Guatemala Indíxena. 9:126.
  11. 1 2 3 (Cáceres A. et al.), 1991. J Ethnopharmacol 33:277.
  12. 1 2 (IIN), 1978. Guatemala Indíxena. 13:1-616.
  13. 1 2 (Logan MH.), 1973. Arthropos. 68:537.
  14. (Dieseldorff EP.), 1976. Páx.40.
  15. Infeición bacteriana de la piel carauterizada pola presencia pústulas na superficie de la mesma.
  16. (Mejía JV.), 1927. Páx. 148.
  17. 1 2 (Nelson CH.), 1986. Páx. 542.
  18. (Morton FJ.), 1981. Páx. 421.
  19. (Martínez MA.), 1984. J Ethnopharmacol 11:203.
  20. «Acalypha guatemalensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 de xunu de 2012.
  21. Acalypha guatemalensis en PlantList
  22. Charters, M. L. Acalypha. California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations.

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.