Acacia berlandieri
Acacia berlandieri ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
G4 | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Rosidae | |
Orde: | Fabales | |
Familia: | Fabaceae | |
Subfamilia: | Mimosoideae | |
Tribu: | Acacieae | |
Xéneru: | Acacia | |
Especie: |
A. berlandieri Benth. | |
Distribución | ||
![]() | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Acacia berlandieri ye una especie d'arbustu orixinariu del suroeste d'Estaos Xuníos y nordeste de Méxicu perteneciente a la familia de les fabacees.

Descripción
[editar | editar la fonte]Algama un tamañu de 1 a 5 metros d'altor, con flores que son esfériques y de color blancu, que se producen ente febreru y abril.[1] A. berlandieri contién una amplia variedá d'alcaloides y súpose pa causar tóxicos reacciones nos animales domésticos tales como cabres.[2]
Toxicidá
[editar | editar la fonte]A. berlandieri contién derivaos de la dimetiltriptamina y glucósidos cianogénicos nes fueyes, les granes y la corteza, que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.[3]
Usos
[editar | editar la fonte]A. berlandieri A. berlandieri ye tóxica pal ganáu y polo tanto nun tien d'usar se como forraxe.[4]
Alcaloides
[editar | editar la fonte]A. berlandieri contién un númberu de diversos alcaloides , los más abondosos de les cualos son N -metilfenetilamina , tiramina , y fenetilamina . Nun estudiu recién, los investigadores identificaron trenta y uno alcaloides en muestres de xamasca de la planta, incluyendo traces de cuatro anfetaminas que se consideren invenciones humanes:[5] anfetamina, metanfetamina, etc.
Principios activos en Acacia berlandieri
[editar | editar la fonte]Alcaloides nes fueyes 0.28-0.66%.[6]
- N-methylphenethylamina[7]
- Catechina[7]
- Fisetin[7]
- Hordenina[7]
- Feniletilamina[7]
- Quercetina[7]
- Tiramina[7]
- Triptamina 90-124 ppb in spring, 287-334 ppb in fall[8]
- Dimetiltriptamina fall only, 75-114 ppb[8]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Acacia berlandieri describióse por George Bentham y espublizóse en London Journal of Botany 1: 522. 1842.[9]
Acacia: nome xenéricu deriváu del griegu ακακία (akakia), que foi dau pol botánicu Griegu Pedanius Dioscorides (e. C. 40-90) pal árbol melecinal A. nilotica nel so llibru De Materia Medica.[10] El nome deriva de la pallabra griega, ακις (akis, escayos).[11]
berlandieri: epítetu dau n'honor de Jean-Louis Berlandier,[12] un naturalista francés qu'estudió la fauna nativa de Texas y Méxicu.
- Acacia emoryana Benth.
- Senegalia berlandieri (Benth.) Britton & Rose
- Senegalia emoryana (Benth.) Britton & Rose
- Senegalia × emoryana (Benth.) Britton & Rose[13]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]- Planta melecinal
- Fitoterapia
- Usos melecinales de los raigaños
- Medicina china tradicional
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ University of Texas Native Plant Information Network
- ↑ Clement, Beverly A.; Christina M. Goff and T. David A. Forbes (September 1997). «Toxic amines and alkaloids from Acacia berlandieri». Phytochemistry (Elsevier) 46 (2): páxs. 249–254. doi:. https://web.archive.org/web/http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6TH7-3SCB6WX-1N&_user=10&_coverDate=09%2F30%2F1997&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=b215a5ead4y2fc6cc27a4cf30ced3f5y. Consultáu'l 1 d'abril de 2007.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA) (2012). «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal 10 (5): p. 2663. doi:. http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf.
- ↑ «Guajillo». Texas Toxic Plant Database. Texas A&M University.
- ↑ «Acacies and Natural Amphetamine». Ask Dr. Shulgin Online. Center for Cognitive Liberty & Ethics (26 de setiembre de 2001).
- ↑ Hegnauer, Robert mass (1994). Chemotaxonomie der Pflanzen. Springer Science+Business Media, páx. 500. ISBN 3-7643-2979-3.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Forbes, T.D.A; B.A. Clement. «Chemistry of Acacia's from South Texas». Texas A&M Agricultural Research and Extension Center at Uvalde. Archiváu dende l'orixinal, el 2011-05-15.
- ↑ 8,0 8,1 Clement, Beverly A.; Christina M. Goff; T. David A. Forbes (1998). «Toxic Amines and Alkaloids from Acacia rigidula». Phytochemistry (Elsevier) 49 (5): páxs. 1377–1380. doi: . Archivado del original el 2009-04-24. https://web.archive.org/web/20090424051329/http://designer-drugs.com/pte/12.162.180.114/dcd/pdf/acacia.rigidula.pdf. Consultáu'l 2024-06-14.
- ↑ «Acacia berlandieri». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 de payares de 2012.
- ↑ «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Archiváu dende l'orixinal, el 12 January 2010. Consultáu'l 28 de xineru de 2010.
- ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). CRC World Dictionary of Plant Names 1 A-C. CRC Press, páx. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ Holloway, Joel Ellis (2005). A Dictionary of Common Wildflowers of Texas & the Southern Great Plains. Texas Christian University Press. ISBN 3-540-63293-X.
- ↑ Acacia berlandieri en PlantList
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Acacia berlandieri. |