Abellugu reforzáu p'aviones

De Wikipedia
Abellugu reforzáu p'aviones
Cambiar los datos en Wikidata

Abellugu Reforzáu p'Aviones (n'inglés: Hardened Aircraft Shelter, HAS), o Abellugu Proteutor p'Aviones (n'inglés: Protective Aircraft Shelter, PAS), ye una estructura reforzada usada pa guardar y protexer aviones militares d'ataques del enemigu. Considerancies de costu y de llimitaciones práutiques de construcción llinden el so usu a aparatos del tamañu de caces o similares.

Antecedentes[editar | editar la fonte]

Estos abellugos son una midida de defensa pasiva, por casu ellos llinden l'efeutu d'un ataque, en contraposición a les aiciones d'una defensa activa (por casu misiles superficie-aire qu'apunten a prevenir o siquier a degradar los ataques enemigos. L'amplia adopción d'esti tipu d'abellugos puede ser siguíu a les lleiciones aprendíes na Guerra de los Seis Díes árabe-israelín de 1967cuando la Fuercia Aérea d'Israel abrasó a la desarimada Fuercia Aérea d'Exiptu nes sos bases aérees, nesi momentu la más grande y avanzada del mundu árabe.

Como munchos elementos militares, tales como estructures, tanques o aviones, el so usu más masivu foi mientres la Guerra Fría. Los países de la OTAN y del Pactu de Varsovia construyeron centenares d'HAS al traviés d'Europa. Nesti contestu los HAS fueron construyíos pa protexer aviones tantu d'ataques convencionales como nucleares, químicos y biolóxicos. Los abellugos construyíos pola OTAN, fueron diseñaos p'aguantar l'impautu direutu d'una bomba de 226 kg (500 llibres) o una esplosión cercana d'una más grande (por casu de 500 kg). En teoría hABER tamién taben construyíos pa protexer a los aviones en casu d'un ataque nuclear, sicasí, l'efeutu de tal tipu d'ataque sobre les calles de rodaxe, pistes, instalaciones de sofitu y personal d'un campu aereu fadríen del llanzamientu d'una operación aérea una xera desaxeradamente difícil, y faer del subsecuente torna y rearmado posterior cuasi imposible.

Na era posterior a la fin de la guerra fría'l valor del conceutu del HAS foi menguáu pola introducción de les municiones empuestes de precisión. HABER d'Iraq taben construyíos a un estándar llixeramente meyor que los de la OTAN y del Pactu de Varsovia, pero sicasí probaron ser cuasi inútiles mientres la Guerra del Golfu. Intentos iniciales de destruyilos de normal usaben un aproximamientu del "unu y dos" por aciu un misil Munición empuesta de precisión empuestu per televisión pa destruyir les puertes, siguíu por bombes llanzaes al frente. Los esfuercios d'estauxunidenses llueu camudaron a cencielles a llanzar una bomba empuesta por láser de 907 kg (2.000 llibres) sobre la parte cimera, la qu'enfusaba fácilmente'l techu y explosaba nel so interior. Anque los hangares de la OTAN podríen ser permanecer preseos contra cualquier ataque concebible n'Europa nel curtiu plazu (nel que s'escarecería de sistemes de guía de precisión), el valor de los hangares HAS contra les fuercies aérees occidentales ye efeutivamente cero.

Ventayes[editar | editar la fonte]

  • Amenorga la vulnerabilidá de los aviones a tolos ataques sacante nos qu'usa armes de precisión.
  • Combinaos con defenses aérees actives del campu aéreo amonta la sobrevivencia de los aviones del defensor y xube el costu del ataque pa les fuercies enemigues.
  • Dexa caltener concentraos a los aviones, una y bones l'alternativa d'esvalixar los aviones a munches distintes bases, amenorga la eficiencia de les operaciones tanto a nivel d'escuadrón y Fuercia Aérea.
  • L'armamentu nuclear pue ser almacenáu nes cercaníes del HAS, nun bóveda, por casu, el Sistema de seguridá y almacenaxe d'armes (del inglés: Weapon Storage and Security System, WS3) de la Fuercia Aérea d'Estaos Xuníos.

Desventaxes[editar | editar la fonte]

  • Los abellugos reforzaos son caros.
  • Los abellugos reforzaos son usualmente demasiáu pequeños p'afaer fácilmente aviones más grandes tales como aviones de tresporte estratéxicos y grandes aviones de vixilancia.
  • Dáu'l tiempu que se riquir pa construyilos, demándase una planeación antemanada al respective de les probables zones de combate. Si un conflictu surde pueden riquir aviones rápido na zona afeutada onde lo más probable ye que nun esisten proteiciones d'esti tipu, por casu tantu na Guerra del Golfu y la Guerra d'Iraq de 2003 munchos aviones de la coalición namái disponíen de proteición contra'l sol pero non instalaciones reforzaes.
  • Cuando fueron desenvueltos, la posibilidá d'un impautu direutu yera mínima. Anguaño, con municiones empuestes de precisión (PGM, del inglés: Precision-Guided Munition) y un entrenamientu fayadizu, llograr un impautu direutu nun HAS ye trivial. Los aviones de la coalición destruyeron más de la metá d'HABER d'Iraq mientres la Guerra del Golfu.
  • La Luftwaffe d'Alemaña condució pruebes pa establecer l'efeutu del mugor atopao al interior d'un abellugu sobre l'aviónica d'un avión. Los resultaos suxuren que'l mayor mugor relativo tien un efeutu corroyente mayor qu'al esterior de los abellugos. La introducción d'aire seco a los compartimientos de aviónica mengua l'escomiu y aumenta la disponibilidad d'estes.

Alternatives[editar | editar la fonte]

Abellugos desplegables
Abellugos desplegables forraos con kevlar podríen protexer a los aviones de les submuniciones de bombes de recímanu (una arma anti campos aéreos común). Sicasí esto nun apurriría nenguna proteición contra les PGM.
Dispersión na base
Una dispersión más amplia (distancia ente los aviones) nos campos aéreos menguaría la vulnerabilidá de los aviones. Esto forzaría al enemigu a amontar grandemente'l númberu d'aviones atacantes, o a gastar más tiempu sobre'l blancu. Con cualesquier d'estes alternatives les defenses aérees del campu aéreo podríen causar series baxes a los aviones atacantes. Sicasí, como los HAS, la dispersión puede ser cara, riquiendo la construcción masiva de pistes. Tamién la defensa contra les fuercies especiales del enemigu sería más difícil.
Dispersión ente bases
Esvalixar a los aviones ente munches bases aumenta grandemente'l costu del ataque a un númberu determináu d'aviones, midíu pol númberu d'aviones d'ataque riquíos. Sicasí, esta opción aumenta de manera similar el costu d'operación per parte del defensor y degrada la so eficiencia.
Hangares soterraños
Delles fuercies aérees usaron túneles escavaos al interior de montes como hangares soterraños.

Referencies[editar | editar la fonte]