Abdul Salam Arif

De Wikipedia
Abdul Salam Arif
2. Presidente d'Iraq

8 febreru 1963 - 13 abril 1966
Muhammad Nayib ar-Ruba'i (es) Traducir - Abd ar-Rahman Arif
Vida
Nacimientu Bagdag21 de marzu de 1921
Nacionalidá Iraq
Muerte Ríu Shatt al-Arab13 d'abril de 1966[1] (45 años)
Causa de la muerte accidente d'avión
Familia
Hermanos/es Abd ar-Rahman Arif
Oficiu políticumilitar
Serviciu militar
Cuerpu militar Exércitu d'Iraq
Graduación xeneral
Lluchó en Guerra árabe-israelina de 1948
Creencies
Relixón Sunismu
Partíu políticu Partido Baaz Árabe Socialista en Irak (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Abdul Salam Arif (árabe: عبد السلام محمد عارف الجميلي`Abd as-Salām `Ārif Al-jumaili, 21 de marzu de 1921Bagdag – 13 d'abril de 1966Ríu Shatt al-Arab) foi un políticu y militar iraquín, segundu presidente d'Iraq dende 1963 hasta la so muerte en 1966. Desempeñó un papel determinante nel golpe d'estáu del 14 de xunetu de 1958 nel que la monarquía hachemita foi derrocada.

Vida temprana[editar | editar la fonte]

Fíu d'un comerciante de ropa, Arif entró na so mocedá nel exércitu d'Iraq. Llueu se xuntó a les idees del nacionalismu árabe, magar nun llegó a afiliase a nengún partíu políticu. Arif, al igual qu'Abdul Karim Qasim, sirvió con distinción na infructuosa guerra árabe-israelina de 1948, onde prindó Yenin, no que más tarde sería la zona palestina de Cixordania.

Iraq de Qasim[editar | editar la fonte]

Arif en 1958

Arif convertir en miembru, xunto a Qasim y otros oficiales iraquinos, de la organización militar clandestina "Oficiales Llibres d'Iraq". Mientres el branu de 1958, el primer ministru Nuri al-Said ordenó a les tropes iraquines so Arif que se dirixieren a Xordania, como parte d'un alcuerdu de la Federación Árabe. Arif, sicasí, dirixó les sos tropes escontra Bagdag y el 14 de xunetu llevó a cabu un golpe d'estáu contra la monarquía hachemita. Tres la victoria, Qasim formó gobiernu so la nueva república proclamada y Arif, el so principal ayudante, foi designáu Vizprimer Ministru, Ministru del Interior y Vicecomandante en Xefe de les Fuercies Armaes.[2]

Cuasi de momentu, sicasí, surdieron tensiones ente'l panarabista Arif y el nacionalista iraquín Qasim, que cuntaba col sofitu del Partíu Comunista Iraquín. Arif sofitaba una unión cola República Árabe Xunida, compuesta por Exiptu y Siria, sol Presidente Gamal Abdel Nasser, pero Qasim taba en contra de cualquier unión y defendía una política de "Iraq primeru".[3] Amás, Arif oponer al predominiu políticu que Qasim concediera a los comunistes iraquinos en desterciu de los baazistas. Arriendes d'ello, los dos líderes enfrentar nuna llucha pol poder que terminó con Qasim prevaleciente y Arif destituyíu de tolos sos cargos el 12 de setiembre. Foi nomáu pal cargu pocu importante d'embaxador en Bonn, Alemaña. Arif refugó'l cargu y al tornar a Bagdag el 4 de payares, foi deteníu de momentu por conspirar contra l'Estáu. Foi sentenciáu a muerte xunto a Rashid Ali al-Gailani en febreru de 1959,[2] y lliberáu por Qasim en payares de 1961.[4]

Presidente d'Iraq[editar | editar la fonte]

Arif xunto al Presidente d'Exiptu Gamal Abdel Nasser en 1963.

Gobiernu baaz[editar | editar la fonte]

Qasim foi derrocáu'l 8 de febreru de 1963 por una coalición de baazistas, militares y otros grupos panarabistes. Antes del golpe d'estáu, Arif fuera escoyíu líder del Conseyu del Mandu Revolucionariu y tres el golpe foi proclamáu Presidente d'Iraq dada la so gran popularidá.[4] Qasim clamió a Arif ser exiliáu en llugar d'executáu, y recordólu al nuevu presidente que dos años tres él había conmutado la so pena de muerte. Sicasí, Arif esixó a Qasim que xurara sobre'l Corán y públicamente que fuera él, Arif, el líder real del golpe de 1958. Qasim negóse y en consecuencia foi executáu.[5]

A pesar de ser el presidente, gran parte del poder atopar a manes del primer ministru baazista Ahmed Hasan al-Bakr, otru militar, que trató d'apoderar la política iraquina p'afitar la influyencia baazista. Primeramente, Arif sofitaba les polítiques baazistas, pero alloñóse pasu ente pasu pa siguir una política basada nel Exiptu de Nasser. Tres el golpe d'estáu baazista en Siria en marzu de 1963, Arif buscó la unificación del so país con Siria (dixebrada de la República Árabe Xunida en 1961). Dempués d'una disputa con Nasser, el gobiernu baazista d'Iraq retiró a tolos miembros non baazistas del so gabinete, a pesar del sofitu de Arif de Nasser.[4]

Gobiernu nasserista[editar | editar la fonte]

El 18 de payares de 1963, Arif, col sofitu d'elementos descontentos nel exércitu, aprovechar d'una división ente baazistas, que debilitara al partíu, y espulsó a los sos miembros del gobiernu. Arif formó un nuevu gabinete, calteniendo a unos pocos baazistas (que seríen retiraos adulces) pero formáu principalmente d'oficiales militares y tecnócrates nasseristas. Caltuvo la so presidencia y designóse a la so mesmu Xefe del Estáu Mayor. Un mes dempués, apurrió esti últimu cargu al so hermanu, el Xeneral Abdul Rahman Arif, y la xefatura del gobiernu al so confidente'l Teniente Xeneral Tahir Yahya.[6] Na seronda de 1964, los baazistas trataron de derrocar a Arif, pero fallaron cuando la so combalechadura revelóse. Arif arrestó a los conspiradores, incluyendo a Sadam Husein.[7]

Arif nomó a numberosos ministros nasseristas a lo llargo de los años 1964 y 1965, pero la influyencia d'éstos sobre l'alministración pública yera bien amenorgada, siendo que les fuercies armaes d'Iraq siguíen siendo'l principal sostén del Partíu Baaz, calteniendo al-Bakr la so influyencia sobre los altos oficiales.

Tocantes a la política interna, el Presidente Arif xugó un papel importante na construcción y la meyora de la infraestructura del país, desenvolviendo un ampliu plan d'obres públiques.[8]

Unión con Exiptu[editar | editar la fonte]

Líderes árabes na cume de la Lliga Árabe de 1964 n'Alexandría. D'izquierda a derecha: el Rei Husein de Xordania, Gamal Abdel Nasser, Arif, Habib Burguiba y el Rei Hasán II de Marruecos.

El 26 de mayu de 1964, Arif estableció'l Conseyu de la Presidencia Conxunta con Exiptu. El 14 de xunetu, nel aniversariu de la revolución, declaró l'establecimientu de la Unión Socialista Árabe (USA) d'Iraq, emponderándola como l'estragal de la construcción de la unidá de la nación árabe sol socialismu árabe». La so estructura yera cuasi idéntica a USAR d'Exiptu, y al igual que n'Exiptu, munchos partíos nacionalistes árabes fueron disueltos y absorbíos por USAR.[6] Amás, tolos bancos y unos trenta empreses importantes iraquines fueron nacionalizaes. Arif realizó estes midíes nun esfuerciu por averar el so país a Exiptu y ayudar a fomentar la unidá.

El 20 d'avientu de 1964 dar a conocer los planes pa la unión. Sicasí, Arif escarecía de sofitu políticu n'Iraq pa executar esti proyeutu d'unión. En xunetu de 1965, los sos ministros nasseristas dimitieron del gabinete iraquín, amosando la incapacidá de Arif pa imponer tecnócrates nasseristas nel gobiernu iraquín y causando el fracasu definitivu de los intentos d'acercamientu a Exiptu.[9]

Muerte y consecuencies[editar | editar la fonte]

El 13 d'abril de 1966, Arif morrió al estrellase un de Havilland DH.104 Dove, RF392, de la Fuercia Aérea Real Iraquina, nel sur del país.[9] Los informes de la dómina afirmaron que morriera nun accidente d'helicópteru. Sicasí, especulóse que la causa real podría ser un actu de sabotaxe per parte d'elementos baazistas del exércitu iraquín.[10] Abdul Rahman al-Bazzaz convertir en presidente en funciones mientres tres díes, y desamarróse una llucha de poder pola presidencia. Na primer xunta col Conseyu de Defensa y el gabinete pa escoyer a un nuevu presidente, Al-Bazzaz precisaba una mayoría de dos tercios pa llograr la presidencia. Al-Bazzaz fracasó, y Abdul Rahman Arif, hermanu de Abdul Salam, foi escoyíu presidente. Los oficiales del exércitu ver como más débil y más bono de manipoliar que'l so hermanu.[11]

Familia[editar | editar la fonte]

El 13 d'avientu de 2004 la fía de Arif, Sana Abdul Salam, y el so home, Wamith Abdul Razzak Said Alkadiry, fueron asesináu a tiros na so casa de Bagdag por asaltantes desconocíos. El so fíu de 22 años, Rafal Alkadiry, foi secuestráu,[12] y más tarde asesináu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Abd-al-Salam-Arif. Apaez como: Abd al Salam Arif. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 2,0 2,1 Ismael, Ismael y Abu Yaber, 1991, páxs. 158-159.
  3. Coughlin, 2005, páxs. 24–25.
  4. 4,0 4,1 4,2 Ismael, Ismael y Abu Yaber, 1991, p. 163.
  5. Ayami, 2006, páxs. 185-186.
  6. 6,0 6,1 Ismael, Ismael y Abu Yaber, 1991, páxs. 164-165.
  7. Reich, 1990, p. 241.
  8. Tripp, 2010, p. 177.
  9. 9,0 9,1 Ismael, Ismael y Abu Yaber, 1991, p. 166.
  10. "Abdel-Rahman Aref, 91, Former Iraqi President, Is Dead" The New York Times. 25 d'agostu de 2007.
  11. Tripp, 2010.
  12. Iraqi voter registration site attacked CNN. 18 d'avientu de 2004.

Bibliografía[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Muhammad Najib ar-Ruba'i

Presidente d'Iraq

9 de febreru de 1963 - 16 d'abril de 1966
Socesor:
Abd ar-Rahman Arif