Abá Oliba
Abá Oliba![]() | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||||
998 - 1002
1008 - 1046
1018 - 1046 | |||||||
Vida | |||||||
Nacimientu | Besalú, 971 [[(Gregorianu)]] | ||||||
Nacionalidá | Condado de Cerdaña | ||||||
Fallecimientu |
Monasterio de San Miguel de Cuixá | ||||||
Sepultura |
Catedral de San Pedro de Vich ![]() | ||||||
Familia | |||||||
Padre | Oliba Cabreta | ||||||
Madre | Ermengarda d'Empúries | ||||||
Pueblu |
Casa Real de Aragón ![]() | ||||||
Estudios | |||||||
Llingües | llatín | ||||||
Oficiu | |||||||
Oficiu | abá, sacerdote católicu y escritor | ||||||
Creencies | |||||||
Relixón | Ilesia Católica | ||||||
Orde relixosa | Orde de San Benitu | ||||||
![]() |
Oliba (971 - Sant Miquel de Cuixà, 30 d'ochobre de 1046) foi un abá benedictín de la Orde de San Benitu, Obispu y Conde de Berga y Ripoll.
Nun se lu ha confundir col so homónimu'l monxu Oliba, unos años posterior y escritor sobro materies científiques nel mesmu monasteriu de Ripoll.
Biografía[editar | editar la fonte]
Foi un monxu benedictín catalán, consideráu'l padre espiritual de la Cataluña naciente. Foi'l tercer fíu del conde Oliba Cabreta de Cerdaña y Besalú y de la so muyer Ermengarda y, poro, bisñetu del conde Wifredo'l Vellosu. Los sos hermanos mayores fueron Bernardo Tallaferro de Besalú, Wifredu II de Cerdaña y Adelaida. Amás el so hermanu pequeñu, Berenguer, aportaría a obispu d'Elna.
Nació escontra l'añu 971 y morrió en 1046 na Abadía de Sant Miquel de Cuixà. Siendo Conde de Berga y Ripoll, arrenunció a los sos derechos pa facese monxu nel monasteriu benedictín de Ripoll, del qu'aportó a abá.
Darréu foi unxíu obispu de Vic y tamién abá del monasteriu de Cuixá. Gran amigu de Sanchu III de Navarra, favoreció los contautos culturales con Europa. Como escritor, débense-y un importante epistolariu y dellos poemes allabanciosos en llatín: una allabancia de Ripoll, De comitibus, el saludu Ad Gaucilinum, abá de Fleury, etc. Impulsó dende'l scriptorium del gran monasteriu de Ripoll la cultura del so tiempu, de forma qu'aquél algamó fama de ser el centru primordial de traducción al llatín de los perimportantes manuscritos árabes, amás del griegu o llatín. Gracies a esta actividá, y la d'otros munchos monesterios, abonóse'l terrén inteleutual de la Edá Media pa facilitar la xeneración del Renacimientu. De la mesma, Oliba promovió la creación d'una gran escuela de poesía en llatín de sesgu goliardescu y d'autores na so mayoría anónimos, sacantes Juan de Fleury.
Patrocinó la fundación o reforma de los monesterios de Montserrat (1025), Sant Miquel de Fluvià y Sant Martí del Canigó, y consagró numberoses ilesies. Creó les asamblees de Paz y Tregua, xerme de les futures Cortes catalanes, a les qu'asistíen nobles y prelaos del principáu. Tamién estableció en Ripoll una de les biblioteques más grandes de la so dómina, axuntando a un grupu de pernomaos lletraos que trescribieron un númberu importante de códices.
Diverses instituciones catalanes, sobremanera educatives, tomaron el nome d'esti gran inteleutual nel so homenaxe, ente les que destaca la Universitat Abat Oliba CEU.
Bilbiografía[editar | editar la fonte]
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña[1] (en castellanu). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 445-447.
- Junyent i Sobirà, Eduard. Anscari M. Mundó (ed.). Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba (en llatín y catalán). Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 467 páx.. ISBN 847283204X.
- Camins de l'Abat Oliba, viatge a la Catalunya de l'any 1000. Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, 2008. ISBN 9788439378648.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Abá Oliba.
- Fundació Abat Oliba (en catalán)
- Universitat Abat Oliba (en catalán)
- Auca de l'abat Oliva (en catalán)