A Sotonera
![]() | |
---|---|
![]() | |
Alministración | |
País | ![]() |
Autonomía | ![]() |
Provincia | ![]() |
Tipu d'entidá | conceyu d'España |
Alcaldesa de La Sotonera (es) ![]() | Carmen Gutierrez Cabrero |
Nome oficial | Sotonera, La (es) |
Códigu postal |
ver
|
Xeografía | |
Coordenaes | 42°15′34″N 0°33′10″O / 42.259444444444°N 0.55277777777778°OCoordenaes: 42°15′34″N 0°33′10″O / 42.259444444444°N 0.55277777777778°O |
![]() | |
Superficie | 165.539256 km² |
Altitú | 509 m |
Llenda con |
Almudévar (es) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Demografía | |
Población |
919 hab. (2022) - 469 homes (2019) - 403 muyeres (2019) |
Porcentaxe |
0% 0.07% 0.41% d'España Aragón provincia d'Uesca |
Densidá | 5,55 hab/km² |
lasotonera.es | |
![]() |
A Sotonera[1][2], n'aragonés, o La Sotonera, n'español, ye un conceyu español de la provincia d'Huesca. La so cabecera asítiase en Bolea, a unos 20 km al NO de la ciudá de Huesca pela carretera A-132 con esviadura en Esquedas escontra l'A-1206. Recibe'l nome pel ríu Sotón que lo crucia.
Xeografía[editar | editar la fonte]
Llocalidaes del conceyu[editar | editar la fonte]
Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]
Historia[editar | editar la fonte]
- 1973 créase'l conceyu de La Sotonera pola fusión de Bolea, Esquedas, Lierta, Plasencia del Monte y Quinzano
Política llocal[editar | editar la fonte]
Últimos alcaldes de La Sotonera[editar | editar la fonte]
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1983 | Leandro Barón Tresaco[3] | PSOE | |
1983-1987 | María Ayala Beltrán | ||
1987-1991 | |||
1991-1995 | Juan-Llinu Lasierra Castejón | PP | |
1995-1999 | |||
1999-2003 | |||
2003-2007 | Pedro Bergua Beltrán | PAR | |
2007-2011 | |||
2011-2015 | Carmen Gutiérrez Cabrero[4] | PP | |
2015-2019 | Pedro Bergua Beltrán[5] | PAR |
Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PAR | 4 | 6 | 3 | 3 | ||||
PP | 3 | 1 | 3 | 3 | ||||
PSOE | 1 | 2 | 2 | 2 | ||||
Camudar La Sotonera | 1 | |||||||
Izquierda Xunida (España) d'Aragón|IX]] | - | 1 | ||||||
CHA | - | - | ||||||
Izquierda Xunida (España)|IX]]-LV | 1 | |||||||
Total | 9 | 9 | 9 | 9 |
Demografía[editar | editar la fonte]
1900 | 1910 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1986 | 1992 | 1999 | 2004 | 2005 | 2014 | 2015 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
--- | --- | --- | --- | --- | --- | --- | 1.459 | 1.421 | 1.239 | 1.108 | 1.073 | 1.085 | 1.013 | 990 |
Monumentos[editar | editar la fonte]
Aniés[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial dedicada a San Esteban
- Ermita de La nuesa Señora de la Peña **
Práuticamente colgada metanes les roques de la sierra, xunto a la casa del freru que dispón de llar, estantes apinaos de cacía antigua y mirador solanu * Ermita de San Cristóbal
- Clavada nos fondos d'un abismu infernal, ente celdes de eremitas y les agües clares del naciente ríu Sotón
- Ermita de Santa Bárbara
- Ermita de San Cosme y San Damián
Bolea[editar | editar la fonte]
- Colexata de Bolea "Ilesia Parroquial de Santa María la Mayor"
- Ilesia de Ntra. Sra. de la Soledá *
Monesteriu de la Santísima Trinidá ** Con ilesia dedicada a La nuesa Señora de los Dolores y a San Pelegrín
- de agustinos descalzos (1607 a 1658), pasando a ser de sevitas en 1658
- Ermita de de Muerras (S.XII)
- Ermita de Santa Quiteria
- Ermita de San Joaquín
- Ermites de San Andrés Corsino y San José (ruinoses)
Esquedas[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial dedicada a San Gregorio **
Retablos del Sieglu XVIII ** Pintures que dellos espertos aseguren pertenecen a Francisco de Goya
Lierta[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial dedicada a La nuesa Señora del Pilar
- Ermita de Santuyano **
Asitiada nuna cueva na sierra * Ermita de La nuesa Señora de los Remedios
Plasencia del Monte[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial dedicada a La nuesa Señora de Coronar
- Ermita de San Juan Bautista o La nuesa Señora del Montillo
Puibolea[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial dedicada a La nuesa Señora de La Consolación
- caltién retablos de los sieglos XVII y XVIII
Quinzano[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial dedicada a San
Martín ** Torre románica enhiesta sobre'l restu del edificiu reconstruyíu nel Sieglu XVIII
- Nave de tres tramos terminada n'ábside poligonal
- Caltién pieces d'orfebrería de los Sieglos XVII y XVIII
Hermanamientos[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Conseyu Asesor del Aragonés, Nomenclátor de los conceyu y llugares de la Hoya d'Huesca (n'aragonés)
- ↑ Anteproyectu de Llei de Llingües d'Aragón
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Trenta aniversariu de les primeres eleiciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ «toos_los conceyos_provincia_huesca_366896_1101026.html Alcaldes de tolos conceyos de la provincia d'Huesca». Heraldu.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes toos_los conceyos_provincia_huesca_366896_1101026.html.
- ↑ Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.
- ↑ FEMP. «Llistáu de corporaciones locales españoles hermanaes con Europa». Consultáu'l 20 d'avientu de 2013.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- http://www.ine.es/
- UBIETO ARTETA, Antonio, Historia d'Aragón. Los pueblos y los despoblados II Zaragoza, Anúbar, 1985.
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Conceyos de la provincia d'Huesca
- Conceyos aragonófonos d'Aragón según l'Anteproyectu de la Llei de Llingües
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]