A Sotonera

Coordenaes: 42°15′34″N 0°33′10″W / 42.259444444444°N 0.55277777777778°O / 42.259444444444; -0.55277777777778
De Wikipedia
A Sotonera
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia d'Uesca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de La Sotonera (es) Traducir Carmen Gutierrez Cabrero
Nome oficial Sotonera, La (es)[1]
Códigu postal 22160, 22161, 22162 y 22810
Xeografía
Coordenaes 42°15′34″N 0°33′10″W / 42.259444444444°N 0.55277777777778°O / 42.259444444444; -0.55277777777778
A Sotonera alcuéntrase n'España
A Sotonera
A Sotonera
A Sotonera (España)
Superficie 165.539256 km²
Altitú 509 m
Llenda con
Demografía
Población 915 hab. (2023)
- 469 homes (2019)

- 403 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.41% de provincia d'Uesca
0% de Aragón
0% de España
Densidá 5,53 hab/km²
lasotonera.es
Cambiar los datos en Wikidata

A Sotonera[2][3], n'aragonés, o La Sotonera, n'español, ye un conceyu español de la provincia d'Huesca. La so cabecera asítiase en Bolea, a unos 20 km al NO de la ciudá de Huesca pela carretera A-132 con esviadura en Esquedas escontra l'A-1206. Recibe'l nome pel ríu Sotón que lo crucia.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Llocalidaes del conceyu[editar | editar la fonte]

Ermita de la Virxe de la Peña, en Aniés, mientres la puesta de sol.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

Historia[editar | editar la fonte]

  • 1973 créase'l conceyu de La Sotonera pola fusión de Bolea, Esquedas, Lierta, Plasencia del Monte y Quinzano

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes de La Sotonera[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Leandro Barón Tresaco[4] PSOE
1983-1987 María Ayala Beltrán
1987-1991
1991-1995 Juan-Lino Lasierra Castejón PP
1995-1999
1999-2003
2003-2007 Pedro Bergua Beltrán PAR
2007-2011
2011-2015 Carmen Gutiérrez Cabrero[5] PP
2015-2019 Pedro Bergua Beltrán[6] PAR

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[7]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PAR 4 6 3 3
PP 3 1 3 3
PSOE 1 2 2 2
Camudar La Sotonera 1
Izquierda Xunida (España) d'Aragón|IX]] - 1
CHA - -
Izquierda Xunida (España)|IX]]-LV 1
Total 9 9 9 9

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2004 2005 2014 2015
--- --- --- --- --- --- --- 1.459 1.421 1.239 1.108 1.073 1.085 1.013 990

Monumentos[editar | editar la fonte]

Aniés[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial dedicada a San Esteban
  • Ermita de La nuesa Señora de la Peña
    • Práuticamente colgada metanes les roques de la sierra, xunto a la casa del freru que dispón de llar, estantes apinaos de cacía antigua y mirador solanu
  • Ermita de San Cristóbal
    • Clavada nos fondos d'un abismu infernal, ente celdes de eremitas y les agües clares del naciente ríu Sotón
  • Ermita de Santa Bárbara
  • Ermita de San Cosme y San Damián

Bolea[editar | editar la fonte]

  • Colexata de Bolea "Ilesia Parroquial de Santa María la Mayor"
  • Ilesia de Ntra. Sra. de la Soledá
  • Monesteriu de la Santísima Trinidá
    • Con ilesia dedicada a La nuesa Señora de los Dolores y a San Pelegrín
    • de agustinos descalzos (1607 a 1658), pasando a ser de sevitas en 1658
  • Ermita de de Muerras (S.XII)
  • Ermita de Santa Quiteria
  • Ermita de San Joaquín
  • Ermites de San Andrés Corsino y San José (ruinoses)

Esquedas[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial dedicada a San Gregorio
    • Retablos del Sieglu XVIII
    • Pintures que dellos espertos aseguren pertenecen a Francisco de Goya

Lierta[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial dedicada a La nuesa Señora del Pilar
  • Ermita de Santuyano
    • Asitiada nuna cueva na sierra
  • Ermita de La nuesa Señora de los Remedios

Plasencia del Monte[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial dedicada a La nuesa Señora de Coronar
  • Ermita de San Xuan Bautista o La nuesa Señora del Montillo

Puibolea[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial dedicada a La nuesa Señora de La Consolación
    • caltién retablos de los sieglos XVII y XVIII

Quinzano[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial dedicada a San

Martín ** Torre románica enhiesta sobre'l restu del edificiu reconstruyíu nel Sieglu XVIII

    • Nave de tres tramos terminada n'ábside poligonal
    • Caltién pieces d'orfebrería de los Sieglos XVII y XVIII

Hermanancies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Conseyu Asesor del Aragonés, Nomenclátor de los conceyu y llugares de la Hoya d'Huesca (n'aragonés)
  3. Anteproyectu de Llei de Llingües d'Aragón
  4. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  5. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  6. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia d'Huesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html. 
  7. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.
  8. FEMP. «Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa». Consultáu'l 20 d'avientu de 2013.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • http://www.ine.es/
  • UBIETO ARTETA, Antonio, Historia d'Aragón. Los pueblos y los despoblados II Zaragoza, Anúbar, 1985.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]