A Sotonera
Apariencia
|
| |
| Alministración | |
| País | |
| Autonomía | |
| Provincia | |
| Tipu d'entidá | conceyu d'España |
| Mayor of La Sotonera (en) | Carmen Gutierrez Cabrero |
| Nome oficial | Sotonera, La (es)[1] |
| Códigu postal |
22160, 22161, 22162 y 22810 |
| Xeografía | |
| Coordenaes | 42°15′34″N 0°33′10″W / 42.259444444444°N 0.55277777777778°O |
|
| |
| Superficie | 165.539256 km² |
| Altitú | 509 m |
| Llenda con |
Almudévar (en) |
| Demografía | |
| Población |
879 hab. (2025) - 469 homes (2019) - 403 muyeres (2019) |
| Porcentaxe | 0.38% de provincia de Uesca |
| Densidá | 5,31 hab/km² |
| Más información | |
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar)[2] UTC+02:00 (horariu de branu)[2] |
| lasotonera.es | |
A Sotonera[3][4], n'aragonés, o La Sotonera, n'español, ye un conceyu español de la provincia de Uesca. La so cabecera asítiase en Bolea, a unos 20 km al NO de la ciudá de Uesca pela carretera A-132 con esviadura en Esquedas escontra l'A-1206. Recibe'l nome pel ríu Sotón que lo crucia.
Xeografía
[editar | editar la fonte]Llocalidaes del conceyu
[editar | editar la fonte]Llocalidaes estremeres
[editar | editar la fonte]Historia
[editar | editar la fonte]- 1973 créase'l conceyu de La Sotonera pola fusión de Bolea, Esquedas, Lierta, Plasencia del Monte y Quinzano
Política llocal
[editar | editar la fonte]Últimos alcaldes de La Sotonera
[editar | editar la fonte]| Periodu | Alcalde | Partíu | |
|---|---|---|---|
| 1979-1983 | Leandro Barón Tresaco[5] | PSOE | |
| 1983-1987 | María Ayala Beltrán | ||
| 1987-1991 | |||
| 1991-1995 | Juan-Lino Lasierra Castejón | PP | |
| 1995-1999 | |||
| 1999-2003 | |||
| 2003-2007 | Pedro Bergua Beltrán | PAR | |
| 2007-2011 | |||
| 2011-2015 | Carmen Gutiérrez Cabrero[6] | PP | |
| 2015-2019 | Pedro Bergua Beltrán[7] | PAR |
Resultaos eleutorales
[editar | editar la fonte]| Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
| PAR | 4 | 6 | 3 | 3 | ||||
| PP | 3 | 1 | 3 | 3 | ||||
| PSOE | 1 | 2 | 2 | 2 | ||||
| Camudar La Sotonera | 1 | |||||||
| Izquierda Xunida (España) d'Aragón|IX]] | - | 1 | ||||||
| CHA | - | - | ||||||
| Izquierda Xunida (España)|IX]]-LV | 1 | |||||||
| Total | 9 | 9 | 9 | 9 | ||||
Demografía
[editar | editar la fonte]| 1900 | 1910 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1986 | 1992 | 1999 | 2004 | 2005 | 2014 | 2015 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| --- | --- | --- | --- | --- | --- | --- | 1.459 | 1.421 | 1.239 | 1.108 | 1.073 | 1.085 | 1.013 | 990 |
Monumentos
[editar | editar la fonte]- Ilesia parroquial dedicada a San Esteban
- Ermita de La nuesa Señora de la Peña
- Práuticamente colgada metanes les roques de la sierra, xunto a la casa del freru que dispón de llar, estantes apinaos de cacía antigua y mirador solanu
- Ermita de San Cristóbal
- Clavada nos fondos d'un abismu infernal, ente celdes de eremitas y les agües clares del naciente ríu Sotón
- Ermita de Santa Bárbara
- Ermita de San Cosme y San Damián
- Colexata de Bolea "Ilesia Parroquial de Santa María la Mayor"
- Ilesia de La Nuesa Señora de la Soledá
- Monesteriu de la Santísima Trinidá
- Con ilesia dedicada a La nuesa Señora de los Dolores y a San Pelegrín
- de agustinos descalzos (1607 a 1658), pasando a ser de sevitas en 1658
- Ermita de de Muerras (sieglu XII)
- Ermita de Santa Quiteria
- Ermita de San Joaquín
- Ermites de San Andrés Corsino y San José (ruinoses)
- Ilesia parroquial dedicada a San Gregorio
- Retablos del Sieglu XVIII
- Pintures que dellos espertos aseguren pertenecen a Francisco de Goya
- Ilesia parroquial dedicada a La nuesa Señora del Pilar
- Ermita de Santuyano
- Asitiada nuna cueva na sierra
- Ermita de La nuesa Señora de los Remedios
- Ilesia parroquial dedicada a La nuesa Señora de Coronar
- Ermita de San Xuan Bautista o La nuesa Señora del Montillo
- Ilesia parroquial dedicada a La nuesa Señora de La Consolación
- caltién retablos de los sieglos XVII y XVIII
- Ilesia parroquial dedicada a San
Martín ** Torre románica enhiesta sobre'l restu del edificiu reconstruyíu nel Sieglu XVIII
- Nave de tres tramos terminada n'ábside poligonal
- Caltién pieces d'orfebrería de los Sieglos XVII y XVIII
Hermanancies
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- 1 2 URL de la referencia: https://www.worlddata.info/europe/spain/timezones.php. Data de consulta: 5 mayu 2025.
- ↑ Conseyu Asesor del Aragonés, Nomenclátor de los conceyu y llugares de la Plana de Uesca (n'aragonés)
- ↑ «Anteproyectu de Llei de Llingües d'Aragón». Archiváu dende l'orixinal, el 2007-04-23.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Uesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html.
- ↑ Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.
- ↑ FEMP. «Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa». Archiváu dende l'orixinal, el 2014-04-24. Consultáu'l 20 d'avientu de 2013.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- http://www.ine.es/
- UBIETO ARTETA, Antonio, Historia de Aragón. Los pueblos y los despoblados II Zaragoza, Anúbar, 1985.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Sitiu web oficial (en castellanu)