729 e.C.
Apariencia
(Redirixío dende 729 edC)
| Añu 729 e.C.
| |
|---|---|
| Años: |
732 e.C. 731 e.C. 730 e.C. - 729 e.C. - 728 e.C. 727 e.C. 726 e.C. |
| Décades: |
Años 750 e.C. Años 740 e.C. Años 730 e.C. - Años 720 e.C. - Años 710 e.C. Años 700 e.C. Años 690 e.C. |
| sieglos: | |
| Calendariu gregorianu | 729 DCCXXIX |
| Ab urbe condita | 1482 |
| Calendariu armeniu | 178 |
| Calendariu chinu | 3425 – 3426 |
| Calendariu hebréu | 4489 – 4490 |
| Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
784 – 785 651 – 652 |
| Calendariu persa | 107 – 108 |
| Calendariu islámicu | 110 – 111 |
| Calendariu rúnicu | 979 |
729 e.C. foi un añu común del sieglu VIII e.C..
Esti añu asítiase dientro del periodu d’espansión del Imperiu neoasiriu, baxo'l reináu de Tiglatpileser III, ún de los monarques más reformistes y espansionistes de la historia asiria. Nesti momentu, el poder d’Asiria afítase nel sur de Mesopotamia, onde se producen enfrentamientos colos caldeos y la toma definitiva de Babilonia, lo que marca una etapa nueva na política imperial: la unión personal de los tronos d’Asiria y Babilonia, ensin convertir esta última en provincia.[1][2].
Fechos
[editar | editar la fonte]- El rei Tiglatpileser III conquista Babilonia tres derrotar al usurpador caldéu Nabu-mukin-zeri y proclámase rei de Babilonia, siendo asina rei simultaneu d'Asiria y Babilonia.[1][2]. Ye oficialmente coronáu como "soberanu d’Asia”, un títulu que refuercia la so posición nel conxuntu del Próximu Oriente[3].
- En Xudá, el rei Ezequíes Hezekiah xubiría al tronu tres la muerte d'Ajaz, anque dalgunes fontes retrasen l’eventu hasta'l 726 e.C.[4].
- En Tiru, Luli (o Eluleo) conviértese en rei tres la muerte de Mattan II, lo que marca l'empiezu d’un reináu llargu que s’estendería hasta la conquista asiria[5].
- El pueblu caldéu de Bit-Amukani, al que pertenecía Nabu-mukin-zeri, ye sometíu pol exércitu asiriu. Según les inscripciones del rei, segué la so tierra como con un guadañu y llevé a tolos sos habitantes a Asiria.[6].
- Tuvo llugar el sitiu final de Šapija, onde resistía Nabu-mukin-zeri resistíe. Según les Cróniques Babilóniques, foi capturáu y executáu[7].
- Según rellata Tucídides, alredor d'esti añu, los calcidios de Naxos fundaron les ciudaes de Catania y Leontinoi en Sicilia, anque les feches arqueolóxiques apunten alredor del 750 e.C. pa Catania y ente'l 750–730 e.C. pa Leontinoi[8][9].
- Nesta dómina (ca. 729 e.C.–678 e.C.), según Herodotu, empieza'l reináu de Perdicas I, el primer rei de Macedonia. Procedente d’Argos, estableció una monarquía hereditaria y fundó la dinastía arxéada[10][11].
Nacencies
[editar | editar la fonte]- Nun se conocen persones nacíes nesti añu con datación precisa y documentación fiable.
Muertes
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 3 Liverani, Mario (2013). Routledge: The Ancient Near East: History, Society and Economy. ISBN 978-0415679067.
- 1 2 3 Grayson, A. Kirk (1996). University of Toronto Press: Assyrian Rulers of the Early First Millennium BC. ISBN 978-0802034461.
- ↑ Kuhrt, Amélie (1995). Routledge: The Ancient Near East c. 3000–330 BC. ISBN 978-0415013536.
- ↑ Finkelstein, Israel (2001). Free Press: The Bible Unearthed. ISBN 978-0684869124.
- ↑ Aubet, Maria Eugenia (2001). Cambridge University Press: The Phoenicians and the West. ISBN 978-0521795431.
- ↑ Frame, Grant (1995). University of Toronto Press: The Archive of Mušēzib-Marduk. ISBN 978-0802006987.
- ↑ «The Babylonian Chronicles». Livius.org.
- ↑ Boardman, John (1999). Thames and Hudson: The Greeks Overseas. ISBN 978-0500271053.
- ↑ Freeman, Charles (2014). Oxford University Press: Egypt, Greece and Rome: Civilizations of the Ancient Mediterranean. ISBN 978-0199651910.
- ↑ Heródoto (2001). Gredos: Historias. ISBN 978-8424928933.
- ↑ Errington, R. Malcolm (1990). University of California Press: A History of Macedonia. ISBN 978-0520063198.
- ↑ «The Babylonian Chronicles». Livius.org.
- ↑ Aubet, Maria Eugenia (2001). Cambridge University Press: The Phoenicians and the West. ISBN 978-0521795431.