5 Serpentis

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celeste5 Serpentis
estrella[1], Estrella variable[1], rotating variable star (en) Traducir[1], fonte d'infrarroxos[1], estrella doble (es) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 229,8283226708 °[2]
Declinación (δ) 1,7654073283511 °[2]
Distancia a la Tierra 25,1285 pc
Magnitú aparente (V) 4,8 (Banda R (es) Traducir)
5,6 (Banda B (es) Traducir)
4,34 (Banda J (es) Traducir)
3,95 (Banda H (es) Traducir)
4,01 (Banda K (es) Traducir)
4,921657 (Banda G (es) Traducir)
Magnitú absoluta 3,02
Constelación Serpens
Velocidá de rotación 7,063 km/s[5]
Velocidá radial 54,429 km/s[6]
Parallax 39,7954 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 2,07 Radius solars
Masa 1,16 M☉
Gravedá superficial 10 854 cm/s²[5]
Tipu espectral F8IV[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 15h 19m 18.797s, 1° 45 55.466

5 Serpentis (5 Serpentis / HD 136202 / HR 5694)[8] ye una estrella de magnitú aparente +5,10. Alcuéntrase na constelación de Serpens, concretamente en Serpens Caput, la cabeza de la culiebra. Alcuéntrase a 81 años lluz del Sistema Solar.

5 Serpentis ta catalogada como xigante o subxigante mariella de tipu espectral F8III-IV.[8] Tien una temperatura efectivo de 6117[9] - 6123 K[10] y ye 4,5 vegaes más lluminosa que'l Sol. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 4,8 km/s. La so masa ye aproximao un 25% mayor que la masa solar[9] y tien una edá envalorada ente 3100[10] y 4000 millones d'años.[9] Ye, amás, una estrella variable BY Draconis que'l so rellumu varia 0,12 magnitúes,[11] polo que recibe la denominación, tocantes a variable, de MQ Serpentis.[8]

5 Serpentis presenta una metalicidá práuticamente igual a la solar ([Fe/H] = -0,01). De 16 elementos evaluaos, dalgunos d'ellos presenten niveles más altos que nel Sol, ente ellos lantanu, ceriu y europiu; especialmente notable ye'l casu d'esti últimu elementu del grupu de los lantánidos, que la so bayura relativa ye 4 vegaes más elevada que nel Sol. Coles mesmes, ye llixeramente deficiente —en rellación a los niveles solares— en aluminiu, calciu y bariu; en concretu, esti últimu metal ye la metá d'abondosa que na nuesa estrella.[12]

5 Serpentis forma una estrella doble con LHS 3060,[13] visualmente dixebrada d'ella 11,5 segundos d'arcu.[14] De magnitú +10,1, probablemente ye una nana naranxa de tipu K4, y piénsase que forma un verdaderu sistema binariu con 5 Serpentis.[15] La separación real ente dambes estrelles ye igual o mayor de 285 UA.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Harold F. Levison (febreru 2003). «The USNO-B Catalog» (n'inglés). The Astronomical Journal (2):  páxs. 984–993. doi:10.1086/345888. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmao en: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Stated in source according to: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Páxina: -1. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: xunu 2003.
  5. 5,0 5,1 «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». The Astronomical Journal (3). setiembre 2020. doi:10.3847/1538-3881/ABA592. 
  6. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  7. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2148–2158. abril 2001. doi:10.1086/319956. 
  8. 8,0 8,1 8,2 V* MQ Ser -- Variable of BY Dra type (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 9,2 Mallik, Sushma V.; Parthasarathy, M.; Pati, A. K. (2003). «Lithium and rotation in F and G dwarfs and subgiants». Astronomy and Astrophysics 409. pp. 251-261 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2003A%26A...409..251M&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  10. 10,0 10,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. (2009). «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics 501 (3). pp. 941-947 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...501..941H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  11. MQ Serpentis (General Catalogue of Variable Stars)
  12. Erspamer, D.; North, P. (2003). «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics 398. pp. 1121-1135. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2003A%26A...398.1121Y&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  13. LHS 3060 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  14. Lépine, Sébastien; Bongiorno, Bethany (2007). «New Distant Companions to Known Nearby Stars. II. Faint Companions of Hipparcos Stars and the Frequency of Wide Binary Systems». The Astronomical Journal 133 (3). pp. 889-905. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007AJ....133..889L&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  15. MQ Serpentis (The Bright Star Catalogue)

Coordenaes: Sky map 15h 19m 18.797s, 1° 45 55.466