44 Bootis

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celeste44 Bootis
estrella binaria[1], binaria eclipsante[2], estrella[2], estrella doble (es) Traducir[2], near-IR source (en) Traducir[2], UV-emission source (en) Traducir[2] y Estrella variable[2]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 225,947065195 °[3]
Declinación (δ) 47,65406188 °[3]
Magnitú aparente (V) 3,42 (Banda J (es) Traducir)
3,12 (Banda H (es) Traducir)
3,01 (Banda K (es) Traducir)
Magnitú absoluta 5,41
Constelación Bootes
Velocidá de rotación 3,15 km/s[5]
Velocidá radial −17,89 km/s[6]
Parallax 79,95 mas[3]
Carauterístiques físiques
Radiu 1,27 Radius solars
Masa 0,8 M☉
Gravedá superficial 13 000 cm/s²[7]
Tipu espectral G0Vn[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 15h 3m 47.296s, 47° 39 14.623

44 Bootis (44 Boo / i Bootis)[9] ye un sistema estelar triple na constelación de Boötes, asitiáu al norte de Nekkar (β Bootis) y al sureste de Benetnasch (η Ursae Majoris). De magnitú aparente +4,83, alcuéntrase a 41,6 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Sistema estelar[editar | editar la fonte]

Los trés estrelles que componen el sistema tienen carauterístiques físiques similares al Sol. 44 Bootis A alcuéntrase a una distancia media de 48,5 UA del sistema binariu 44 Bootis BC, magar la órbita ye considerablemente escéntrica (y = 0,55). El periodu orbital ye de 206 años y el planu orbital tópase inclináu 84º respectu al observador terrestre.[10]

Carauterístiques de les componentes[editar | editar la fonte]

44 Bootis A ye una estrella mariella de la secuencia principal de tipu espectral F5-G1Vn con una masa y diámetru igual o llixeramente cimeros a los del Sol. La so lluminosidá ye un 14% superior a la lluminosidá solar. 44 Bootis B ye una nana mariella de tipu G2V con una masa igual a la masa solar, un radiu ente'l 87 y el 89% del radiu solar y una lluminosidá equivalente al 54% de la que tien el Sol.[10]

44 Bootis ta clasificada como una variable eclipsante del tipu W Ursae Majoris. La componente B tien una compañera espectroscópica abondo cercana pa ser considerada una binaria de contautu; ello implica que dambes estrelles comparten la fotosfera, anque caúna d'elles tenga un nucleu estremáu. Apenes separaes 0,008 UA —unes trés vegaes la distancia ente la Tierra y la Lluna— mover nuna órbita circular que completen cada 6,427 hores. Les estrelles A y B se clisen dos veces por vuelta, cada trés hores. Variaciones na curva de lluz de la binaria espectroscópica achacar a la tresferencia de masa dende una estrella a la otra.[10]

La tercera componente, 44 Bootis C, posiblemente tamién seya una estrella de la secuencia principal de tipu espectral G. La so lluminosidá paez ser significativamente menor que la de 44 Bootis B.[10]

La metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que l'heliu— d'esti sistema ye inferior a la solar ([Fe/H] = -0,19). El so conteníu de litiu ye daqué cimeru al de la nuesa estrella (logє[Li] = 1,95).[11] Per otra parte, nun esiste consensu tocantes a la so edá. Considerando la so actividá na rexón de rayos X, 44 Bootis paez ser un nuevu sistema de namái 130 millones d'años; sicasí, si la so edá envalórase tomando como referencia la so actividá cromosférica, ésta pue ser de 1890 millones d'años.[12]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Catálogo de Estrellas Dobles Washington.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmao en: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 3,2 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmao en: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Stated in source according to: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Páxina: -1. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: xunu 2003.
  5. D. Montes (setiembre 2010). «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 79–79. doi:10.1051/0004-6361/200913725. 
  6. D. Montes (ochobre 2010). «A spectroscopy study of nearby late-type stars, possible members of stellar kinematic groups» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. A12. doi:10.1051/0004-6361/201014948. 
  7. Katia Cunha (14 mayu 2004). «S⁴N: A spectroscopic survey of stars in the solar neighborhood» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 183-205. doi:10.1051/0004-6361:20035801. 
  8. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2148–2158. abril 2001. doi:10.1086/319956. 
  9. V* i Boo - Eclipsing binary of W UMa type (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 44(i) Bootis (Solstation)
  11. Gonzalez, G.; Carlson, M. K.; Tobin, R. W. (2010). «Parent stars of estrasolar planets - X. Lithium abundances and v sini revisited». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 403 (3). páxs. 1368-1380. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010MNRAS.403.1368G&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  12. Vican, Laura (2012). «Age Determination for 346 Nearby Stars in the Herschel DEBRIS Survey». The Astronomical Journal 143 (6). A35. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2012AJ....143..135V&db_key=AST. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Coordenaes: Sky map 15h 3m 47.296s, 47° 39 14.623