31 Aquilae

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celeste31 Aquilae
estrella[1], Estrella variable[1], rotating variable star (en) Traducir[1], fonte d'infrarroxos[1], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[1], estrella doble (es) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 291,24249988096 °[2]
Declinación (δ) 11,944413466814 °[2]
Distancia a la Tierra 14,922 pc
Magnitú aparente (V) 6,35 (Banda U (es) Traducir)
5,93 (Banda B (es) Traducir)
4,7 (Banda R (es) Traducir)
3,92 (Banda J (es) Traducir)
3,59 (Banda H (es) Traducir)
3,53 (Banda K (es) Traducir)
4,971372 (Banda G (es) Traducir)
Magnitú absoluta 4,264[5]
Constelación Aquila (es) Traducir
Velocidá de rotación 6,1 km/s[6]
Velocidá radial −100,212 km/s[7]
Parallax 67,0153 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 1,379 Radius solars [8]
Masa 1,16 M☉[9]
Gravedá superficial 15 670 cm/s²[10]
Tipu espectral G7IVHdel1[11]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 19h 24m 58.2s, 11° 56 39.888

31 Aquilae (31 Aql / b Aquilae / HD 182572 / HR 7373)[12] ye una estrella na constelación del Águila de magnitú aparente +5,16. Alcuéntrase a 49,4 años lluz del Sistema Solar.

31 Aquilae ye una subxigante mariella de tipu espectral G8IV que la so temperatura efectivo ye de 5580 K.[13] Con una lluminosidá cercana al doble de la lluminosidá solar, el so radiu ye un 35% más grande que'l del Sol,[14] confirmando'l so estatus de subxigante. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 2,2 km/s. Daqué menos masiva que'l Sol —con una masa en redol a les 0,95 mases solares—, ye una estrella antigua con una edá averada de 10.000 millones d'años.[15]

L'interés principal de 31 Aquilae anicia nel so eleváu conteníu metálico, condición que comparte con Azmidiske (ξ Puppis) y α Indi. La so bayura relativa de fierro ye 2,40 vegaes mayor que nel Sol; otros elementos como siliciu, titaniu y níquel amuesen una «sobreabundancia» similar, siendo especialmente notable'l conteníu de sodiu, que triplica'l del Sol.[16] El conteníu de litiu ye 6 vegaes mayor que na nuesa estrella, lo cual nun ye d'estrañar considerando que'l Sol, en rellación con otres estrelles, paez tar emprobecíu nesti metal.

Dos estrelles de magnitú +8,7 y +10,3, visualmente a cuasi 2 minutos d'arcu, pueden tar físicamente rellacionaes con 31 Aquilae.[17] Per otra parte, ye posible que 31 Aquilae seya una estrella variable, recoyida nel New Catalogue of Suspected Variable Stars como NSV 11994.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. Harold F. Levison (febreru 2003). «The USNO-B Catalog» (n'inglés). The Astronomical Journal (2):  páxs. 984–993. doi:10.1086/345888. 
  5. Caroline Soubiran (marzu 2008). «Vertical distribution of Galactic disk stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 91–101. doi:10.1051/0004-6361:20078788. 
  6. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». The Astronomical Journal (1). 21 avientu 2016. doi:10.3847/1538-3881/153/1/21. 
  7. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  8. Tabetha S. Boyajian (27 xineru 2012). «STELLAR DIAMETERS AND TEMPERATURES. I. MAIN-SEQUENCE A, F, AND G STARS» (n'inglés). The Astrophysical Journal (1):  páxs. 101. doi:10.1088/0004-637X/746/1/101. 
  9. Beatriz Barbuy (31 ochobre 2011). «Analysis of old very metal rich stars in the solar neighbourhood» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201016056. 
  10. Jason Wright (xunetu 2021). «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series (1):  páxs. 8. doi:10.3847/1538-4365/ABE23C. 
  11. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 245–266. ochobre 1989. doi:10.1086/191373. 
  12. 31 Aquilae (SIMBAD)
  13. Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. (2008). «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics 480 (1). pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...480...91S&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  14. Valenti, Jeff A.; Fischer, Debra A. (2005). «Spectroscopic Properties of Cool Stars (SPOCS). I. 1040 F, G, and K Dwarfs from Keck, Lick, and AAT Planet Search Programs». The Astrophysical Journal Supplement Series 159 (1). pp. 141-166. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005ApJS..159..141V&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  15. 31 Aquilae (Stars, Jim Kaler)
  16. Mishenina, T. V.; Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Korotin, S. A.; Belik, S. I.; Usenko, I. A.; Kovtyukh, V. V. (2008). «Spectroscopic investigation of stars on the lower main sequence». Astronomy and Astrophysics 489 (2). pp. 923-930. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...489..923M&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  17. 19249+1157 CCDM (Catalog of Components of Double & Multiple stars)

Coordenaes: Sky map 19h 24m 58.2s, 11° 56 39.888