101 Herculis
101 Herculis | ||
---|---|---|
Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
Constelación | Hércules | |
Ascensión reuta (α) | 18h 08min 52,86s | |
Declinación (δ) | +20º 02’ 42,8’’ | |
Mag. aparente (V) | +5,11 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | A8III | |
Masa solar | 3,60 M☉ | |
Radiu | (4,3 R☉) | |
Magnitú absoluta | +0,14 | |
Gravedá superficial | 3,68 (log g) | |
Lluminosidá | 79 L☉ | |
Temperatura superficial | 7750 K | |
Metalicidá | [Fe/H] = +0,08 | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | -16,3 km/s | |
Distancia | 328 ± 10 años lluz | |
Paralax | 9,92 ± 0,28 mas | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
NStED | enllaz | |
Otres designaciones | ||
HD 166230 / HR 6794 HIP 88899 / SAO 85770 | ||
[editar datos en Wikidata] |
101 Herculis (101 Her)[1][2] ye una estrella na constelación d'Hércules de magnitú aparente +5,11.[1] Alcuéntrase, d'alcuerdu al nuevu amenorgamientu de los datos de paralax d'Hipparcos, a 328 años lluz del Sistema Solar.
101 Herculis ye una xigante blanca de tipu espectral A8III,[1] non bien distinta de γ Herculis o de Seginus (γ Bootis). Tien una temperatura superficial de 7750 K y relluma con una lluminosidá 79 vegaes mayor que la lluminosidá solar.[3] La so velocidá de rotación proyeutada —llende inferior de la mesma— ye de 42 km/s.[4] Presenta un conteníu metálico comparable a la solar ([Fe/H] = +0,08). Ye más masiva que'l Sol, envalorándose la so masa en 3,6 mases solares.[3]
La composición elemental de 101 Herculis amuesa ciertes diferencies en rellación a los niveles solares. Dellos elementos como sodiu, samariu y cobaltu son sobreabundantes en rellación al Sol; en concretu, esti últimu metal ye 3 vegaes más abondosu que na nuesa estrella. Nel otru estremu, los niveles de calciu y circoniu son inferiores a los solares.[4]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 101 Her -- Star (SIMBAD)
- ↑ 101 Herculis (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 3,0 3,1 Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike (2009). «Giants in the Local Region». The Astronomical Journal 133 (6). pp. 2464-2486. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007AJ....133.2464L&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ 4,0 4,1 Erspamer, D.; North, P. (2003). «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics 398. pp. 1121-1135. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2003A%26A...398.1121Y&db_key=AST&nosetcookie=1.