Óblast de Kiev

Coordenaes: 50°15′N 30°30′E / 50.25°N 30.5°E / 50.25; 30.5
De Wikipedia
Óblast de Kiev
flag of Kyiv Oblast (en) Traducir coat of arms of Kyiv Oblast (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Ucraína Ucraína
ISO 3166-2 UA-32
Tipu d'entidá oblast d'Ucraína
Capital Kiev
Cabezaleru/a del gobiernu Vasyl Hennadijovytj Volodin
Nome llocal Київська область (uk)
División
Xeografía
Coordenaes 50°15′N 30°30′E / 50.25°N 30.5°E / 50.25; 30.5
Superficie 28131 km²
Llenda con Óblast de Zhytomyr, Óblast de Vínnytsia, Óblast de Cherkasy, Óblast de Poltava, Óblast de Cherníhiv, Provincia de Gómel y Kiev
Demografía
Población 1 795 079 hab. (1r xineru 2022)
Densidá 63,81 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+02:00 y UTC+03:00
Fundación 27 febreru 1932
kor.gov.ua
Cambiar los datos en Wikidata

L'Óblast de Kiev (en Ucraín: Київська область, romanización: Kíyivs’ka óblast’) o (en Ucraín: Київщина, romanización: Kíyivshchyna) ye unu de los óblast nel centru d'Ucraína. El so centru alministrativu ye la ciudá de Kiev, capital del país, que gocia d'autonomía propia.

Les principales ciudaes del óblast de Kiev son Bila Tserkva, Prípiat, Brovarý y Boríspil. L'antigua planta nuclear de Chernóbil taba asitiada nel norte de la rexón.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El óblast de Kiev cunta con una área de 28.100 km², aproximao 35 vegaes l'área total de la ciudá de Kiev. Ta alcontráu na zona centro-norte d'Ucraína. Esta rexón ta arrodiada de cinco Óblast: Óblast de Zhytomyr, al suroeste; Óblast de Vínnytsia, al sur; óblast de Cherkasy, al sureste; óblast de Poltava, al este y nordés; y el óblast de Cherníhiv, al norte. Per otru llau, na zona norte tamién llenda cola Rexón de Gomel, perteneciente a otru país: Bielorrusia.

El óblast ta estremáu na so zona central pol cursu fluvial del ríu Dniéper (Dnipro). Amás, la zona cunta con otros ríos significantes, toos afluentes del Dniéper: Prípiat, Desna, Teteriv, Irpin, Ros y Trubizh.

El llargor del ríu Dniéper a lo llargo del óblast de Kiev, xunto colos sos afluentes, ye de 246 quilómetros. Amás, esisten 177 interseiciones ente pequeños ríos na rexón, 13 banzaos (d'ente los que destaquen dos de grandes dimensiones, el banzáu de Kiev y el banzáu de Kaniv), 2000 llamargues y 750 pequeños llagos.

Clima[editar | editar la fonte]

Les carauterístiques fundamentales del clima d'esta área son similares a les de Polesia y otres zones montiegues vecines. Esto significa que'l óblast cunta con un Clima continental moderáu, con iviernos relativamente nidios y branos templaos, anque non en demasía. D'esta miente, el rangu de temperatures bazcuya dende los -6,1°C en xineru hasta los 19,2°C en xunetu.

Vexetación[editar | editar la fonte]

La rexón cunta con pequeños montes y cuetos na zona que queda al este del ríu Dniéper. Polo xeneral, tol óblast cunta con montes y zones de gran importancia natural. Asina, podría falase d'una área verde» d'unos 436 quilómetros cuadraos, carauterizada por cuntar con aproximao 250 tipos distintos d'árboles y arbustos.

Historia[editar | editar la fonte]

El óblast de Kiev foi creáu oficialmente'l 27 de febreru de 1932, como parte de la entós daquella incipiente República Socialista Soviética d'Ucraína.

Les fronteres actuales del óblast fueron establecíes en 1986, tres el Accidente de Chernóbil. Nesi momentu la ciudá de Slavutych, que formaba parte del óblast de Cherníhiv, pasó a formar parte del óblast de Kiev.

Divisiones alministratives[editar | editar la fonte]

El óblast ta subdividíu en 25 raiones (distritos alministrativos). Ta compuestu de 25 ciudaes, 30 pueblos y más de 1000 aldegues.

Les divisiones alministratives del óblast de Kiev, clasificaes por tipu, son les siguientes:

  • 1 centru alministrativu *

25 raiones

  • 1184 asentamientos humanos, qu'inclúin:
    • 1129 aldegues
    • 55 ciudaes y pueblos, qu'inclúin:
      • 30 asentamientu de tipu urbanu ***

25 ciudaes, qu'inclúin:

        • 11 Ciudaes subordinaes al óblast
        • 14 Ciudaes subordinaes al raión
  • 606 Selsovets o conseyos rurales.

L'alministración llocal del óblast ta dirixida pola Rada del Óblast de Kiev (conseyu rexonal). El gobernador del óblast ye'l voceru de la Rada del Óblast de Kiev, que ye nomáu pol Presidente d'Ucraína.

Enclaves[editar | editar la fonte]

El conceyu de Slavutich ta alcontráu nes fronteres del vecín Óblast de Cherníhiv nel marxe esquierdu del ríu Dniéper, nun teniendo contautu territorial col restu del óblast de Kiev. A pesar d'esto, Slavutich depende de les autoridaes del Óblast de Kiev.

El pueblu de Kotsiubinske atópase arrodiáu dafechu poles llendes de la ciudá de Kiev.

Zona de Chernóbil[editar | editar la fonte]

Na zona noroccidental del óblast atópase una zona d'esclusión por cuenta de la contaminación radioactiva debíu al Accidente de Chernóbil. Les principales ciudaes d'esta zona son Chernóbil y Prípiat, que tán abandonaes. La ciudá de Slavútich foi construyida pela rodiada de la zona p'allugar a los residentes sacupaos de Prípiat y al personal de les instalaciones de la zona.

Pueblos y ciudaes importantes[editar | editar la fonte]

Ente les ciudaes y pueblos importantes del óblast de Kiev, tán:

  • Bila Tserkva – importante centru industrial y ciudá histórica.
  • Brovarý – importante centru industrial
  • Borýspil – principal aeropuertu internacional del país ya importante centru industrial.
  • Fástiv – importante nuedu ferroviariu y centru industrial
  • Irpín-Bucha-Vorzel (llocalidaes práuticamente xuníes urbanamente)
  • Pereiáslav-Khmelnytskyi – atraición históricu-artística *

Slavútich – La ciudá más nueva d'Ucraína, viviendes de la persones de la Planta Nuclear de Chernóbil.

  • Vasilkiv – centru industrial, y viviendes de la más importante base aérea.
  • Výshgorod – viviendes de la Planta Hidroeléctrica de Kiev.

Demografía[editar | editar la fonte]

El principal grupu d'habitantes del óblast ye de nacionalidá ucraína, aproximao un 92,5 % del total (1 648 800 persones). Detrás d'esti grupu asítiense los rusos, xudíos, bielorrusos, polacos y otros.

Según el censu de 2001, la población urbana del óblast bazcuya en redol a un 57,6 % (1 053 500 individuos), ente que los habitantes de zones rurales seríen 774 400 persones, un 42,4 %.[1]

D'alcuerdu a los datos de 2006, el 46,3 % de la población (845 900 persones) son homes, y un 53,7 % muyeres (982 000 persones).

Economía[editar | editar la fonte]

Industria[editar | editar la fonte]

Les principales producciones del óblast de Kiev, nel planu industrial, tán rellacionaes col ámbitu de l'alimentación, la producción d'enerxía, los productos químicos y petroquímicos, maquinaria pesada y elementos metálicos.

El óblast de Kiev ye'l principal motor industrial a nivel nacional. Del total de fabricar n'Ucraína, nesti óblast produzse'l 63 % d'escavadores, el 53 % de papel y cartón y el 40 % de grúes montacargas, por casu. Polo xeneral, el óblast cunta con 330 llicencies de grandes empreses industriales y 742 de pequeña entidá.[2]

Agricultura[editar | editar la fonte]

Amás de la industria, el óblast de Kiev cunta con un gran desenvolvimientu agrícola. En 1999, la producción de trigu foi de 1 118 600 tonelaes y la de remolacha azucrera de 1 570 900 tonelaes, ente que la de xirasol foi de 18 100 tonelaes y la de pataques de 669 200 tonelaes. Al respective de la ganadería, la rexón produció nesi mesmu añu 159 900 tonelaes de carne, 738 500 tonelaes de lleche y 855,2 millones de güevos. Nuevamente falando baxu datos de 1999, nel óblast de Kiev había 1130 granxes con llicencia.

Tresporte[editar | editar la fonte]

Llinies del tren na estación de Slavutych.

La rexón cunta con un sistema viario llargamente desenvueltu. El llargor de víes del tren en funcionamientu ye, dende 1985, de 880 quilómetros. Nelles hai qu'incluyir rutes como la que xune Moscú con Kiev y Lviv, o otra que va de Kiev a Donetsk pasando por Dnipropetrovsk. Dientro del sistema local Elektrychka —equivalente al Cercaníes español—, hai delles llinies que percuerren el Óblast: Kiev-Fastiv-Koziatyn, Kiev-Fastiv-Myronivka, Kiev-Teteriv, Kiev-Nizhyn y Kiev-Yahotyn.

Al respective de la rede de carreteres, el óblast de Kiev cunta con un total de 7760 quilómetros, de los cualos 7489 tán pavimentados. Les principales carreteres son:

  • San Petersburgu-Kiev-Odessa (Ruta M-01/M-05)
  • Kiev-Kovel-Lublin (Ruta M-07)
  • Voronezh-Kharkiv-Kiev-Lviv-Cracovia (Y-40, Ruta M-06/M03)
  • Luhansk-Dnipropetrovsk-Kiev (Ruta M-04)[3][4]

En cuanto al tresporte aereu, esta rexón alministrativa cuenta con dos aeropuertos internacionales: Boryspil y Gostomel. Tamién esisten aeropuertos de corte militar, allugaos nes ciudaes de Bila Tserkva y Uzyn.

Pal tresporte de combustible, esisten dos gasoductos allugaos ente Urengoy-Pomary-Uzhhorod y Shebelynka-Poltava-Kiev.

Educación[editar | editar la fonte]

El óblast de Kiev cunta con 795 escueles públiques d'educación xeneral, siendo un 27,5 % de les mesmes de corte urbanu (219) y un 72,5 % de corte rural (576).[5] Neses escueles tópense matriculaos 232 260 estudiantes, de los cualos 141 416 (60,6 %) van a escueles urbanes y 98 944 (39,4 %) van a centros rurales.[5]

Amás, hai 12 escueles con horariu nocherniegu qu'alluguen en redol a 6000 estudiantes, 15 escueles privaes nes que se topen matriculaos 7000 estudiantes, 23 escueles profesionales con 14 300 estudiantes, 22 escueles cimeres con 34 900 alumnos, 52 escueles d'educación nel llar y 22 instituciones profesionales qu'eduquen a 17 300 individuos.[5]

Per otru llau, orfanatos ya instituciones pa moces con problemes psíquicos y físicos formen una parte importante del sistema educativu d'esti óblast.

Tamién esisten instituciones específiques pa neños superdotados, ente les que s'atopen delles dedicaes específicamente a les matemátiques, a les ciencies naturales o a la música.

Nomenclatura[editar | editar la fonte]

La mayoría de los óblast ucraínos son nomaos col nome de les sos capitales, axetivando'l nome cola adición d'un sufixu femenín al nome de la ciudá: Kiev (Kyiv) ye'l centru del Kyivs’ka oblast' (óblast de Kiev). La mayoría de los óblast delles vegaes son referíos col sustantivu en forma de femenín, rematando col sufixu “-shchyna”, siendo'l casu del óblast de Kiev, Kyivshchyna.

Kiev ye l'usu tradicional en castellán según n'otros idiomes pal centru alministrativu del óblast de Kiev, pero la versión ucraniana (treslliteración del idioma ucranianu) ye Kyiv y óblast de Kyiv, siendo tamién usada delles vegaes.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ukrcensus.gov.ua - Óblast de Kiev URL consultada'l 26 de payares de 2006
  2. Conseyu de Ministros d'Ucraína - Óblast de Kiev URL consultada'l 26 de payares de 2006
  3. Київська область: Карта автошляхів. - К.: ДНВП "Картографія", 2006
  4. Україна: Карта автомобільних шляхів. - К.: Укрегеодезкартографія, 1993.
  5. 5,0 5,1 5,2 Alministración del Óblast de Kiev - Secundaria y Educación Cimera URL consultada'l 15 d'avientu de 2006

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • kyiv-obl.gov.ua - Web oficial del Oblast de Kiev (N'inglés ucranianu/rusu)
  • patent.net.ua - Símbolos del Oblast de Kiev
  • Wormwood Forest - Páxina web comercial, con dellos conteníos de llibre accesu rellacionaos con Chernobyl como mapes ya imáxenes (n'inglés ucranianu)