Óblast d'Amur

Coordenaes: 53°33′N 127°50′E / 53.55°N 127.83°E / 53.55; 127.83
De Wikipedia
Óblast d'Amur
flag of Amur Oblast (en) Traducir coat of arms of Amur Oblast (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Rusia Rusia
ISO 3166-2 RU-AMU
Tipu d'entidá Óblasts de Rusia
Capital Blagovéshchensk (es) Traducir
Governor of Amur Oblast (en) Traducir Vasiliy Orlov
Nome llocal Амурская область (ru)
División
Xeografía
Coordenaes 53°33′N 127°50′E / 53.55°N 127.83°E / 53.55; 127.83
Superficie 361913 km²
Llenda con Krai de Transbaikalia (es) Traducir, República de Sajá, Jabárovsk (es) Traducir, Óblast Autónomu Hebréu y Heilongjiang
Altitú media 578 m
Demografía
Población 781 846 hab. (1r xineru 2021)
Densidá 2,16 hab/km²
Más información
Estaya horaria Hora de Yakutsk (es) Traducir y Asia/Yakutsk (en) Traducir
Fundación 20 ochobre 1932
amurobl.ru
Cambiar los datos en Wikidata

Amur (rusu: Амурская область, Amúrskaya óblast) ye unu de los cuarenta y siete óblast que, xunto coles ventiún repúbliques, nueve krais, cuatro distritos autónomos y dos ciudaes federales, conformen los ochenta y tres suxetos federales de Rusia. La so capital ye Blagovéshchensk. Ta allugáu nel distritu Alloñáu Oriente, llindando al norte con Sajá, al nordeste y este con Jabárovsk, al sureste col Óblast Autónomu Hebréu, al sur con China y al oeste con Zabaikalie.

Tien una población de 887 600 habitantes (2005).

Xeografía[editar | editar la fonte]

El so territoriu ocupa una superficie de 363 700 km², que la so estensión puede ser comparada cola d'Alemaña. El óblast de Amur atopar a 8000 km al este de Moscú, a veres de los ríos Amur y Zeya. Comparte fronteres cola República de Sajá al norte, el krai de Jabárovsk al este, el krai de Zabaikalie al oste y China al sur.

Mapes[editar | editar la fonte]

Historia[editar | editar la fonte]

Mientres la última etapa del Imperiu rusu, conocer de manera estraoficial como territoriu del Amur (Аму́рский край, Приаму́рье) a la zona asitiada en redol al ríu Amur, correspondiente aproximao col actual óblast.

Primeramente'l territoriu tuvo pobláu por pueblos manchúes nómaes antes de ser conquistaos pol Imperiu chinu. Darréu foi devueltu a la Dinastía Qing nel Tratáu de Nérchinsk para finalmente ser anexonáu por Rusia en 1858, pol Tratáu de Aigun ente Rusia y la Dinastía Qing.

Demografía[editar | editar la fonte]

Composición étnica[editar | editar la fonte]

D'alcuerdu al censu de 2002, los rusos faíen el 92% de la población con 831.004 persones. Otres etnies considerables inclúin a ucraínos, con 31.475 persones (3,5%), bielorrusos con 7.827 persones (0,8%), y tártaros, con 4.889 persones (0.5%). El restu de los residentes identificar en más de 120 etnies distintes que faen caúna menos del 0.5% de la población. Un pequeñu grupu de persones (1.447) decidió nun establecer la so nacionalidá.[1]

Población[editar | editar la fonte]

  • Población total: 902.844
    • Urbana: 594.386 (65,8%)
    • Rural: 308.458 (34,2%)
    • Homes: 435.483 (48,2%)
    • Muyeres: 467.361 (51,8)
  • Muyeres por cada 1000 homes: 1073
  • Edad promedio: 33,5 años
    • Urbana: 32,9 años
    • Rural: 34,9 años
    • Homes: 31,3 años **

Mujer: 36,1 años * Número de llares: 329.650 (allugando 876.241 persones)

    • Urbanos: 220.774 (allugando 577.222 persones)
    • Rurales: 108.876 (allugando 299.019 persones)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «“All Russian Population Census 2002”». Serviciu Federal Rusu d'Estadística Gubernamental. Consultáu'l 10 de payares de 2006.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]