Émile Reynaud

De Wikipedia
Émile Reynaud
Vida
Nacimientu Montreuil8 d'avientu de 1844[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte Ivry-sur-Seine9 de xineru de 1918[1] (73 años)
Sepultura Cimetière de Vaugirard (en) Traducir
Estudios
Llingües falaes francés[2]
Oficiu dibuxante, fotógrafu, direutor de cine, pintor, inxenieru, inventorfísicu
IMDb nm0721526
Cambiar los datos en Wikidata

Charles-Émile Reynaud (8 d'avientu de 1844Montreuil – 9 de xineru de 1918Ivry-sur-Seine) foi un inventor y pioneru del cine d'animación francés que perfeccionó'l zoótropo ya inventó el praxinoscopio en 1877. Patentó una meyora considerable del so inventu en 1888 al que bautizó col nome de Théâtre Optique (Teatru ópticu). Foi'l primeru, amás, en furar la película, como mediu d'arrastre mecánicu. Les sos proyeiciones taben sincronizaes con música compuesta por él mesmu y efeutos sonoros. Les sos películes presenten curties escenes humorístiques con un tonu naif y poéticu. Reynaud, en resume, foi'l primeru en consiguir pasar del movimientu cíclicu de figures dibuxaes a un discursu visual dotáu d'argumentu.

Vida y obra[editar | editar la fonte]

Recreación de Émile Reynaud proyeutando Pauvre Pierrot!

Émile Reynaud empecipiar na conocencia de la mecánica de precisión nel taller del so padre, que yera reloxeru, y apriende a dibuxar y a pintar cola so madre, que yera acuarelista.

Estudió inxeniería y foi profesor de Mecánica y Física en Le Puy-en-Velay.

Dende 1832 veníen creándose toa una serie de xuguetes ópticos destinaos a ufiertar la ilusión del movimientu por aciu secuencies d'imáxenes que pasaben ante tipo distintos d'obturador. Reynaud aplicar a consiguir un mediu qu'evitara la obstrucción del noventa per cien de la lluz que produz la obturación. Consiguir sustituyéndolo por un tambor poligonal xiratoriu d'espeyos pintaos con imáxenes que, allumaes en tou momentu, yeren vistes al traviés d'una ventanita. N'avientu de 1877 patentó esti sistema col nome de praxinoscopio. L'inxeniu tuvo un gran ésitu comercial como xuguete y llogró una mención especial na Esposición Universal de París de 1878.

Praxinoscopio.

En 1879 tenía llista una evolución del inventu, que bautizó como «Praxinoscopio-Teatru». Nél, les imáxenes en movimientu contemplábense reflexaes nuna especie de prosceniu teatral en miniatura y se superponían sobre decoraos proyeutaos col métodu de llinterna máxica, que constituyíen un fondu sobre'l cual movíense les figures. Trátase d'un precursor del sistema de doble esposición o sobreimpresión, téunica que sería importante nel posterior desenvolvimientu de la cinematografía.

Delles imáxenes de Pauvre Pierrot! (1892).

Pero'l principal inconveniente yera que'l movimientu animáu sobre un tambor tenía de ser necesariamente cíclicu. Por tanto Reynaud concibió la idea de dibuxar les sos imáxenes, nun sobre espeyos ríxidos, sinón sobre una cinta tresparente y flexible que-y dexara pasar la d'una bobina a otra. En 1892 patenta'l Teatru ópticu, que, amás, dexaba, por aciu un sistema de lentes, la so proyeición pa un públicu nuna pantalla tresllúcida, utilizando otru proyeutor d'imáxenes fixes pa los escenarios.

Personaxes de Autour d'une cabine (1895).

El 28 d'ochobre de 1892 empecipia, nel muséu Grévin de París, la proyeición de les sos Pantomimes Lluminoses» (como anunciaba'l cartelu publicitariu) nun programa qu'incluyía trés películes: Pauvre pierrot, Clown et ses chiens y Un bon bock (1888). D'esta miente convirtióse nel creador de los dibuxos animaos.[3]

Un bon bock yera una farsa sobre un café onde a un home róbenlu de cutio la bébora y acaba engarrándose colos transeúntes. Clown et ses chiens taba inspirada nel mundu del circu. Pauvre Pierrot! (terminada en 1891 y estrenada en payares de 1892) ye una encantadora comedia romántica qu'utiliza los personaxes de la Commedia dell'arte.

De la so producción tan solo caltiénense Probe Pierrot (1892) y Alredor d'una caseta de bañu (1895). Esta última obra foi representada ininterrumpidamente, yá en competencia direuta col Cinematógrafu de los hermanos Lumière, dende xineru de 1895 hasta marzu de 1900, en que va rematar el so contratu col Muséu Grévin. Al pie de Autour d'une cabine, que yera una película risible (otres de les sos obres yeren más bien llíriques), proyeutábase Rêve au coin du feu (Un suañu xunto al fueu).

A partir de 1896, Reynaud incluyó una película cinematográfica empobinada por él mesmu, Guillaume Tell (Guillermo Tell), interpretada polos payasos Foottit y Chocolat. En xunetu de 1897 inclúi nel so programa una nueva película, de fotografía animada, dirixida tamién por él, Le premier cigare, interpretada pol actor risible Galipaux. En 1899 empezó a combinar les sos propies bandes animaes con Actualidaes Gaumont, un noticieru cinematográficu.

Les Pantomimes Lluminoses» permanecieron en cartel mientres un periodu d'ocho años, dende 1892 hasta 1900, pero lo aballador del procesu (hasta 700 dibuxos precisaba pa una de les sos cintes) y la competencia y baxu costu de les películes feches col Cinematógrafu Lumière, amás de la so desventaxa tocantes a lo que Noël Burch denominó "efeutu Frankenstein" (esto ye, faer verdadera la creación de la vida na pantalla), acabaron col espectáculu de Reynaud.

Adulces les inocentes historietes animaes de Reynaud dexaron d'interesar al públicu en favor del cine fotografiáu, polo que cayó nel olvidu yá en 1900 y acabó na miseria. N'estrozando con un martiellu les delicaes maquinaries del so Teatru Ópticu y refundiar la mayoría de les sos películes al Sena una nueche de xineru de 1910, por cuenta de una fuerte depresión, Émile Reynaud, el creador del dibuxu animáu, va morrer en 1918 nun manicomiu d'Ivry-sur-Seine desapaecíu na indigencia.

Filmografía[editar | editar la fonte]

Películes d'animación[editar | editar la fonte]

Películes cinematográfiques[editar | editar la fonte]

  • Guillaume Tell (1896)
  • Le premier cigare (1897)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. influencia de Émile Reynaud nel cine

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Luis Enrique Ruiz Álvarez, Obres pioneres del cine mudu, Bilbao, Mensaxeru, 2000. ISBN 84-271-2296-9
  • Emilio García Fernández (dir.), Historia Universal del Cine, vol. 1, Madrid, Planeta, 1982. ISBN 84-7551-385-9 (Volume I)
  • Jorge B. Rivera, «Reynaud, l'inventor de suaños» en Postales electróniques: ensayos sobre medios, cultura y sociedá, Buenos Aires, Atuel, 1994. ISBN 987-9006-13-5

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]