Árabe tihamiyya

De Wikipedia
Árabe tihamiyya
Faláu en Bandera de Yeme Yeme
Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita
Falantes   Semítica

    Sem. Occidental
      Árabe
        peninsular
          yemenín            tihamiyya

Alfabetu Alfabetu árabe
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

     Árabe tihamiyya
Estensión del árabe tihamiyya

El árabe tihamiyya ye una variedá d'árabe yemenín faláu principalmente en Yeme y el Sur d'Arabia Saudita. Ye la variedá d'árabe orixinalmente falada poles tribus, que pertenez a la rexón histórica de Tihamah, la llanura costera del mar Roxu de Arabia dende'l Golfu de Aqaba hasta'l Estrechu de Bab el Mandeb.

Pronunciación[editar | editar la fonte]

El dialeutu Tihami árabe o Tihamiyya tien munchos aspeutos que lu estremen de tolos otros dialeutos nel mundu árabe. Phonologically Tihami ye similar a la mayoría de los dialeutos yemeninos, pronunciando'l qāf (ق) como [q] y el ǧīm (ج) como un plosive velar [ɡ] (la pronunciación del ǧīm tamién se comparte col árabe exipciu). Gramáticamente tolos dialeutos Tihami tamién comparten la carauterística inusual de reemplazar l'artículu definíu (al-) col prefixu (am-). El tiempu futuru, al igual que los dialeutos qu'arrodien a Sanaa, indicar col prefixu (š-), pa toles persones, p. ša-būk am-sūq "Yo voi dir al Souq". Dellos dialeutos de Tihami, como'l que se fala n'A el-Hodeida, son d'otra manera bastante similares a otros dialeutos yemeninos en gramática y sintaxis, que difieren principalmente nel vocabulariu, ente qu'otros pueden tar tan lloñe de cualesquier otru dialeutu árabe que son práuticamente incomprensibles inclusive a otros yemeninos.[1]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Shaghi, Abdullah and Imtiaz Hasanain (2009). Arabic Pausal Forms and Tihami Yemeni Arabic pausal /o/: History and Structure. In Hasnain S. Imtiaz (edt.) Aligarh Journal of linguistics. Department of Linguistics, Aligarh Muslim University, Aligarh, India. Vol. 1, January- December 2009, páxs. 122-139