Xeografía física d'Europa
De Uiquipedia
Xeográficamente Europa ye parte de la zona continental conocida pol nome d'Eurasia. Europa espárdese dafeche per 43 países (o 49 sigún criterios políticos) nuna estensión de 10.532.000 qm². La orografía europea ye mui variada. Nesti continente viven 700 millones de persones.
Les llendes ente Europa y Asia defínense xeográficamente polos Montes Urales nel este y l'Océanu Atlánticu nel oeste.
Les fasteres xeográfiques principales d'Europa son de norte a sur:
- Península Escandinava
- Depresión xermano-polaco-rusa
- Alpes
- Península Balcánica
- Península Itálica
- Península Ibérica
Tabla de conteníos |
[editar] Clima
El clima d'Europa ye moderáu. Nes fasteres occidentales correspuenden al dominiu atlánticu, con una temperatura media añal de 10ºC, amenorgando col altor, y perabundantes precipitaciones, de ñeve n'altura mentanto l'iviernu en bona parte de la Europa Setentrional. Nes fasteres allugaes alredor del Mar Mediterraneu'l clima ye mediterráneo, suave n'iviernu y calorosu en branu con escases precipitaciones n'iviernu, primavera y seronda.
[editar] Flora y fauna
N'Europa hai una gran bayura d'especies vexetales y animales. Ente las vexetales domeñan nel norte, centru y norleste d'Europa los carbayos, arces, bidules, teixos, acebales y pinos, xunta a pastos de montaña y praderes alpines nes rexones de los Alpes. Nel sur d'Europa atópense enzineos, sufreirales y árboles frutales comu zrezales, piescales y naranxales.
La riqueza del reinu vexetal trae consigu una gran variedá de fauna. Dende los animales domésticos, pasando poles vaques, oveyes, cabres, caballos o gües amás d'otres especies salvaxes en peligru d'estinción comu l'osu, el llobu, el xabaril, l'esguilu, la llóndriga, l'argaille, el venáu o'l robezu.
[editar] Ríos y llagos
Los ríos más llargos d'Europa son:
- Volga 3,690 km
- Danubiu 2,860 km
- Ural 2,428 km
- Dnieper 2,290 km
- Don 1,950 km
- Pechora 1,809 km
- Kama 1,805 km
- Oka 1,500 km
- Belaya 1,430 km
- Nistru 1,352 km
- Rhin 1,320 km
- Elba 1,165 km
- Vístula 1,047 km
- ríu Sava, 933 km
Los llagos más grandes son:
- Llagu de Costanza
- Llagu Doiran
- Llagu de Llemán
- Llagu de Lugano
- Llagu Maggiore
- Llagu d'Ohrid
- Llagu Peipus
[editar] Montes y cordales
La orografía europea ta domeñada polos Urales nel este, los Alpes en Centroeuropa y los cordales de les penínsules balcánica, itálica ya ibérica nel sur.
Ente los cordales máis importantes d'Europa tán:

