Shinai

De Wikipedia
Un shinaide bambú.

El shinai (竹刀) ye l'arma principal utilizada na práutica del kendo. Compónse de cuatro llámines de bambú (o de materiales sintéticos como la fibra de carbonu) suxetes por pieces de cueru. Emplégase pal entrenamientu pola so flexibilidá y gran resistencia a los impautos. Pa los kates usase’l bokken.

Historia[editar | editar la fonte]

El shinai apruz ensin dulda alredor del sieglu XVII. Esti arma d'entrenamientu diseñóse al envís de permitir combates d'entrenamientu realistes, lo que nun ye posible col bokken, el sable de madera macizo. Combináu col usu del bogu, la utilización del shinai permite un entrenamientu a velocidá y contautu reales ensin riesgu de dañu corporal pa los prauticantes.

Llevó sieglos hasta que la práutica del kenjutsu (antepasáu del kendo modernu) con shinai sustituyó al entrenamientu tradicional a traviés de los kates nes distintes escueles de sable de Xapón. Mui bien delles escueles de sable foron pasu ente pasu reconociendo que p'adeprender daveres la esencia del combate ye necesario que los lluchadores s’equipen con bogu y empleguen el shinai al envís d'avezase al baruyu que resulta d'un entrenamientu coraxosu y ensin torgues.

El shinai clásicu[editar | editar la fonte]

El shinai “clásicu” (en bambú) compónse de 4 llámines de bambú (take) suxetes por 2 pieces de cueru de gamu, una en cada estremidá, arreyaes ente elles por un gordón (tsuru).

La pieza del cabu (kensen) del shinai representa la punta’l sable, y llámase sakigawa. Ta fixada al tsuru, qu'al caltener auníes les llámines de take que formen l'arma materializa la parte contraria al cortu de la llámina del sable. Davezu’l sakigawa recubre una pequeña pieza de plásticu llamada sakigomu, que val pa evitar que les estremidaes de les llámines de bambú s’enganchen.

La tsukagawa ye’l mangu de cueru que fai d'empuñadura del shinai.

Ente’l sakigawa y la tsuka, un gordón de cueru, el nakayui o nakajime, asegura la xuntura de les llámines. Polo xeneral colócase nel primer terciu de la llonxitú del shinai.

La tensión del tsuru asegúrase por un sistema de noyos (komono) lligáu a un gordón de cueru arreyáu al tsukagawa (kawahimo).

La guardia faise con una pieza redonda de cueru o de plásticu de 9 cm de diámetru máximu, que davezu va suxeta sobre la tsuka per aciu d'una arandela en cueru o plásticu, el tsuba dome.

Partes que formen un shinai

El shinai de carbonu[editar | editar la fonte]

De primeres el shinai faíase namái per mediu d'amestar les llámines d'una caña de bambú (take) fendida en cuatro a lo llargo. Ensin embargu la práutica del kendo pue llegar a ser mui esgastante pal bambú que se va poco a poco desiguando y estropiando col usu. La empresa xaponesa Hasegawa patentó un shinai fechu de llámines realizaes en fibra de carbonu. La duración del shinai de carbonu ye mayor que la del shinai tradicional de bambú, amás de que’l shinai de carbonu precisa de menor mantenimientu.

La Federación Xaponesa de Kendo (ZNKR) homologó y autorizó esti arma pa les competiciones y torneos.

Per otra parte, atalantando que la producción y construcción fuera de Xapón de shinai a baxu costu podía ser peligrosa, la cámara de comerciu xaponesa de materiales pa les artes marciales (Zen Nihon Budogu Shokokai) creó una etiqueta de calidá pa los shinai de bambú. Esta etiqueta garantiza que los shinai que la lleven tán fechos de bambú calidable según los métodos tradicionales. La etiqueta ye una pegatina que se pon sobre’l shinai, coles sigles SSP (Shinai Safety Promotion).

Dimensiones del shinai[editar | editar la fonte]

La llargor total del shinai esprésase n’unidaes de midida tradicionales xaponeses: el shaku (qu'equival a unos 30,3 cm) y el sun (unos 3,03 cm). Un shinai 39 ye un shinai de 3 shaku y 9 sun, esto ye: 3 x 30,3 + 9 x 3,03 = 118,6 cm.

La llargor, el pesu del shinai (ensin la tsuba), y el diámetru del sakigawa son oxetu d'una reglamentación que fixa llendes según la edá y el sexu de los prauticantes.

Na téunica a dos sables (nito), aplícase una reglamentación particular.

Mantenimientu del shinai[editar | editar la fonte]

Un shinai tien que ser a encaxar golpes violentos. Poro, hai que lu curiar enforma enantes y dempués de cada entrenamientu.

El mantenimientu del shinai ye un elementu importante de la etiqueta que se sigue nel kendo.

Un shinai de bambú nun tien que presentar nenguna estiella o regalla que faigan peligrar la so integridá. Pa un shinai de carbonu hai que comprobar que la capa esterior nun ta dañada y que les fibres de carbonu nun s’esgayen.

Per otru llau’l tsuru tien que tar siempre tensu al envís d'evitar que’l sagigawa se mueva lliberando los llistones, que podríen entós travesar la careta enrexada del “men” del compañeru. El nakayui tamién tien que tar siempre apertáu pa caltener xuntos los llistones. Magar que los shinai nun son toos de la mesma calidá, un mantenimientu curiosu allarga enforma la so duración.

Por razones de seguridá, los shinai son oxetu d'un control sistemáticu y obligatoriu enantes de cada competición. Tou shinai que presente la menor falta o que nun tea conforme coles normes ye sistemáticamente refugáu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]