Shaanxi

Coordenaes: 34°16′00″N 108°54′00″E / 34.2666667°N 108.9°E / 34.2666667; 108.9
De Wikipedia
Shaanxi
y
Alministración
ISO 3166-2 CN-SN
Tipu d'entidá Provincies de China
Capital Xi'an
Governor of Shaanxi (en) Traducir Liu Guozhong
Nome oficial 陕西省 (zh-cn)
Nome llocal 陕西 (zh)
División
Xeografía
Coordenaes 34°16′00″N 108°54′00″E / 34.2666667°N 108.9°E / 34.2666667; 108.9
Superficie 205800 km²
Llenda con Shanxi, Henán, Hubei, Chongqing, Sichuan, Gansu, Ningxia y Mongolia Interior
Puntu más altu Monte Taibai (es) Traducir
Demografía
Población 39 528 999 hab. (2020)
Densidá 192,07 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+08:00
shaanxi.gov.cn
Cambiar los datos en Wikidata
陕西省
Shǎnxī Shěng
Embrivíu: 陕 o 秦 ; (pinyin: Shǎn o Qín)

shǎn - Shanzhou (anguaño Distritu de Shan, Henan) 西 xī - oeste "Al oeste de Shanzhou"

Shaanxi, lléase Shaán-Sigo (chinu simplificáu: 陕西, chinu tradicional: 陝西, pinyin: Shǎnxī?trescripción antigua: Shensi, lliteralmente «Pasu de los montes occidentales»), ye una de les ventidós provincies que, xunto coles cinco rexones autónomes, cuatro conceyos y dos rexones alministratives especiales, conformen la República Popular China. La so capital ye Xi'an, entamu y final de les caravanes de la Ruta de la Seda, y famosa por allugar los Guerreros de terracota.

Ta allugada al oeste de la rexón China del Nordeste, llindando al norte con Mongolia Interior, al este col ríu Mariellu que la dixebra de Shanxi, y con Henan, al sureste con Hubei, al sur con Chongqing y Sichuan, al oeste con Gansu y al noroeste con Ningxia. Tien una estensión de 205 000 quilómetros cuadraos y una población de casi 36 millones d'habitantes (2003).

Amás de la capital, otres ciudaes destacaes son Huashan y Zhenan.

Según les regles del sistema de trescripción fonética oficial en China, el pinyin, si nun s'escriben los acentos ortográficos correspondientes a los tonos, tantu "Shaanxi" como la vecina provincia de "Shanxi" escríbense igual: "Shanxi", una y bones la diferencia ta precisamente nel tonu: Shǎnxī y Shānxī, respeutivamente. Pa evitar tracamundios cuando nun s'escriben los tonos, conviénose escribir la provincia que nos ocupa como "Shaanxi", dexando la escritura "Shanxi" pa la so vecina oriental.

Historia[editar | editar la fonte]

La importancia histórica de Shaanxi empecipiar na prehistoria. Equí atópense restos arqueolóxicos de más de 6000 años d'antigüedá que prueben qu'ésta ye una de los trubiecos de la civilización china. Un total de trece dinastíes feudales distintos tuvieron la so capital instalada nesta provincia.

La dinastía Zhou probablemente tuvo'l so orixe en Shaanxi, anque otros historiadores afirmen que foi na vecina Shanxi. En Xianyang, cerca de Xi'an, taba la capital de la dinastía Qin, que sería la primera n'unificar tol este del país. Esta ciudá sirviría d'enllaz con occidente al ser el puntu de partida y llegada de les distintes rutes de la seda. Darréu construyiríase la ciudá de Chang'an pola dinastía Han, que volvería ser capital mientres les dinastíes Sui y Tang y una de les ciudaes más grandes del mundu d'esa dómina.

Mientres el gobiernu de los mongoles nel sieglu XIII, Shaanxi convertir en provincia. Mientres los años posteriores, les guerres y les fames abrasaron la población, llegando a la despoblación. Como resultancia, numberosos musulmánes y hui poblaron la zona, como rescampla anguaño. So la dinastía Ming, Shaanxi foi incorporada a la so vecina Gansu pero volvió dixebrase mientres la posterior dinastía Qing.

Unu de los terremotos más devastadores de tola historia asocedió cerca del monte Hua, al sureste de la provincia, el 24 de xineru de 1556. Envalórase que pudieron morrer unes 830.000 persones.

Mientres la revolución comunista, los llabradores de la zona dieron el so sofitu a Mao, yá que vivíen en condiciones d'estrema probeza. Calcúlase que más d'ocho millones de persones morrieron de fame mientres les distintes fames qu'afararon la rexón ente 1876 y 1928.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Nel norte de la rexón atopa'l desiertu de Gobi, a lo llargo de la frontera con Mongolia Interior. Ye una zona de baxes temperatures pel hibiernu y branos bien calorosos. Na zona central háyase la pandu d'aponderes, qu'ocupa un 45% de la superficie provincial. Los montes Qinling, al sur de les cualos el clima ye subtropical, percuerren la provincia d'este a oeste na so zona central.

El ríu Wei, afluente xunto col Jing, el Luo y el Wuding del ríu Mariellu, percuerre'l centru de la provincia. El ríu Han y el ríu Jialing son afluentes del Yangzi.

Nel norte, l'iviernu y la primavera son bien secos. Nel sur xeneralmente llueve más. La temperatura medio añal bazcuya ente los 9 y los 16 °C. En xineru la media va de -11 a 3.5 °C y en xunetu de 21 a 28 °C. La media añal de precipitaciones ye de 5.000 mm, que se producen principalmente ente xunu y agostu.

Ciudaes importantes son: Baoji, Hanzhong, Lintong, Tongchuan, Xianyang, Yan'an y Ankang.

División alministrativa[editar | editar la fonte]

Mapa # Nome Capital Calteres
-Pinyin-
Población (2010)
Ciudá-subprovincia
1 Xi'an Weiyang 西安市
-Xī'ān Shì-
8,467,837
Ciudá-Prefeutura
2 Ankáng Hanbin 安康市
-Ānkāng Shì-
2,629,906
3 Baoji Weibin 宝鸡市
-Bǎojī Shì-
3,716,731
4 Hanzhong Hantai 汉中市
-Hànzhōng Shì-
3,416,196
5 Shangluo Shangzhou 商洛市
-Shāngluò Shì-
2,341,742
6 Tongchuan Yaozhou 铜川市
-Tóngchuān Shì-
834,437
7 Weinan Linwei 渭南市
-Wèinán Shì-
5,286,077
8 Xianyang Qindu 咸阳市
-Xiányáng Shì-
4,894,834
9 Yan'an Baota 延安市
-Yán'ān Shì-
2,187,009
10 Yulin Yuyang 榆林市
-Yúlín Shì-
3,351,437

Economía[editar | editar la fonte]

Shaanxi produz la metá del molibdenu de toa China y ye la cuarta provincia productora d'oru. Tamién produz carbón, que les sos reserves envalorar en 161.800 millones de tonelaes, la mayoría nel xacimientu de Shenmu-Fugu, unu de los más importantes del mundu pola so espesura y facilidá d'esplotación. Nel norte hai un xacimientu de gas con 350.000 millones de metros cúbicos. La producción de petroleu tamién ye importante.

Les principales industries son la electrónica, farmacéutica, química y alimentaria, según la fabricación de maquinaria y la producción d'enerxía, ensin escaecer el turismu.

El PIB de Shaanxi en 2004 foi de 288.400 millones de RMB (35.780 millones de dólares) y la renta per cápita foi de 6.536 RMB (789 dólares), ocupando'l puestu vigésimosegundo dientro de la República Popular China

Demografía[editar | editar la fonte]

La mayoría de los habitantes de Shaanxi son d'etnia han. Tan solo el 0.6% nun pertenez a esta etnia. Hai dalgunos hui nel noroeste, xunto a Ningxia y tamién manchúes y mongoles. El sur de la rexón, onde s'atopa Xi'an, la capital, ta más pobláu que'l norte.

Cultura[editar | editar la fonte]

Nel nordeste de la provincia fala'l luliang, un dialeutu del jin. Ye representativa del noroeste de Shaanxi un tipu d'ópera popular llamada qinqiang (秦腔, qínqiāng) o luantan (乱弹, luàntán).

Turismu[editar | editar la fonte]

Guerreros de terracota, Xián.

El principal destín turísticu de Shaanxi ye la capital Xi'an, especialmente los sos famosos guerreros de terracota del emperador Qin Shi Huang, declaráu Patrimoniu de la Humanidá. Tamién puede visitase la Torre de la campana (钟楼, 鈡樓, zhōnglóu), la Torre del tambor (鼓楼, 鼓樓, gǔlóu), les muralles, la Gran Mezquita (大清真寺, dà qīngzhēnsì) y el barriu musulmán, el Monte de cercos (碑林, bēilín), el Muséu d'Historia de Shaanxi (陕西历史博物馆, 陝西歷史博物館, Shǎnxī lìshǐ bówùguǎn), el Templu de los Ocho Inmortales (八仙庵, bāxiān ān) y les pagodes del Gran Gansu (大雁塔, dàyàn tǎ) y del Pequeñu Gansu (小雁塔, xiǎoyàn tǎ).

Otros puntos interesantes de la provincia son la villa neolítica de Banpo (半坡, bànpō), cercana a Xi'an y perteneciente a la cultura Yangshao, la tumba del emperador Jing (汉景, Hàn Jĭng) de la dinastía Han, la Pagoda de Daqin y otres tumbes imperiales asitiaes na llanura de Guanzhong, cercana a Xi'an.

Tamién merecen destacar el Monte Hua, una de los cinco montes sagraos, el Monte Taibai, el picu más altu de los montes Qinling, y Yan'an, destín de la Llarga Marcha y centru de la revolución comunista ente 1935 y 1948.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]