S
De Uiquipedia
|
|
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| A-a | B-b | C-c | D-d | E-e | |||
| F-f | G-g | H-h | I-i | L-l | |||
| M-m | N-n | Ñ-ñ | O-o | P-p | |||
| Q-q | R-r | S-s | T-t | U-u | |||
| V-v | X-x | Y-y | Z-z | ||||
|
|
|||||||
|
|
|||||||
La S ye la decimoctava lletra del abecedariu y del alfabetu asturianu y la catorcena de les sos consontantes. El so nome ye femenín: la ese (pl. eses).
Ye una consonante fricativa xiblante.
[editar] Hestoria
Correspuéndese cola lletra del alfabetu llatinu o romanu, que remanez de la lletra fenicia sin, significando dablemente "diente". El signu proto-sinaíticu tenía aldéu redondeáu. Nes lletres primitives del llatín alcuéntrase la forma clásica, fecha con tres trazes.
Nes lletres gótiques apaez la S capital, en posición final, a caberos del sieglu XII. La escritura humanística caltien la "s llarga" a caberos del sieglu XVIII.

