S

De Uiquipedia

Saltar a: navegación, busca
Latin S.png
Abecedariu
A-a B-b C-c D-d E-e
F-f G-g H-h I-i L-l
M-m N-n Ñ-ñ O-o P-p
Q-q R-r S-s T-t U-u
V-v X-x Y-y Z-z
Grafos/Digrafos: Ḥ-ḥ | CH-ch | LL-ll | Ḷḷ-ḷḷ
Otres lletres: J - K - W

La S ye la decimoctava lletra del abecedariu y del alfabetu asturianu y la catorcena de les sos consonantes. El so nome ye femenín: la ese (pl. eses).

Ye una consonante fricativa xiblante.

[editar] Hestoria

Correspuéndese cola lletra del alfabetu llatinu o romanu, que remanez de la lletra fenicia sin, significando dablemente "diente". El signu proto-sinaíticu tenía aldéu redondeáu. Nes lletres primitives del llatín alcuéntrase la forma clásica, fecha con tres trazes.

Nes lletres gótiques apaez la S capital, en posición final, a caberos del sieglu XII. La escritura humanística caltien la "s llarga" a caberos del sieglu XVIII.

Lletra S en Braille
Ferramientes personales