Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres

De Wikipedia
Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres
Direición España
Historia
Fundación1919
Cambiar los datos en Wikidata

La Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres foi una institución creada na villa de Xixón el 10 de febreru de 1919 cola presidencia d'honor del Príncipe d'Asturies.

Aniciu[editar | editar la fonte]

Nel Xixón d'aquella dómina xuntaben la mayoría d'escritores n'asturianu. Yera'l tiempu del Rexonalismu, con un enfotu claramente cultural, que recibiera aportes del Carlismu. La xente escritor y esmolecío pol tema llingüísticu (y bien d'esta xente refuxó nel elementu llingüísticu) caltuvo ello como principal xera. Asina foi que, la llingua, foi xunto a la música, el so principal elementu d'estudiu y preocupación, tanto científico como político.

1919 foi tamién l'añu de la creación de la Real Academia de la Llingua Vasca, o Euskaltzaindia; y yá n'Asturies dende Xovellanos había la idea de la creación d'una institución pal estudiu y fixación del idioma.

Too ello desendolcó na creación d'esta institución.

Lema[editar | editar la fonte]

El lema de la Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres yera "Academia Asturiana d'Artes y Lletres, investiga, conserva y purifica".

Composición[editar | editar la fonte]

Componíen l'Academia les persones siguientes:[1]

Presidente Honorariu:
Académicos Honorarios
Académicos de númberu:
Correspondientes:
Grupu femenín:
  • Eva Canel
  • Consuelo Cienfuegos Jovellanos
  • María Luisa Castellanos

Esmolecimientos[editar | editar la fonte]

De según los sos reglamentos aprobaos el 15 de marzu de pa esi añu, la Real Academia tien d'ámbitu pa facer el so trabayu les siguientes estaxes:

  1. Facer un diccionariu y una gramática de la llingua asturiana, amás d'espublizar una revista.
  2. Ocupase de la poesía y la lliteratura asturiana.
  3. Dedicase a crear un Teatru n'asturianu.
  4. Encargase del estudiu de la música popular asturiana.

Desaniciu[editar | editar la fonte]

Cola crisis económica de los años 30 y la propia crisis del asturianismu cultural a finales de los años 20 la Real Academia foi morriendo; d'una por falta d'apoyu económicu, d'otra pola falta del sofitu d'una clase burguesa fuerte, cosa que nel casu vascu o catalán nun socediera.

Sicasí, munchos de los académicos foren "abellugar" les sos inquietúes asturianistes y intelectuales nel RIDEA, creáu nel 1945, qu'a traviés de les sos monografíes dialeutales y de la so lliteratura de vezos, fizo delles vueltes d'institución llingüística del asturianu, agospiando estudiosos, hasta'l Surdimientu.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • González Delgado, Ramiro - Pachín de Melás, Obra completa 1. Trabe, Uviéu 2001, Edición pa la XXII Selmana de les Lletres Asturianes.