Danubiu

Coordenaes: 45°13′19″N 29°44′36″E / 45.2219°N 29.7433°E / 45.2219; 29.7433
De Wikipedia
(Redirixío dende Ríu Danubiu)
Danubiu
Dunărea (ro)
Duna (hu)
Donau (de)
Дунав (sr)
Dunaj (sk)
Дунав (bg)
Dunav (hr)
Дунай (uk)
Dunaj (pl)
Situación
PaísBandera d'Alemaña Alemaña
Estáu federáu Baden-Württemberg
Tipu ríu
Coordenaes 45°13′19″N 29°44′36″E / 45.2219°N 29.7433°E / 45.2219; 29.7433
Datos
Conca hidrográfica cuenca hidrográfica del Danubio (es) Traducir
Superficie de la conca 801 463 km²[1] y 817 000 km²[2]
Llonxitú 2850 km[3]
Caudal 5433 m³/s
Nacimientu Brigach
48°06′24″N 8°16′51″E / 48.106667°N 8.280833°E / 48.106667; 8.280833
Ríu Breg
48°05′44″N 8°09′18″E / 48.095556°N 8.155°E / 48.095556; 8.155
Desembocadura Mar Negru
45°13′03″N 29°45′41″E / 45.2175°N 29.761389°E / 45.2175; 29.761389
Afluentes
Cambiar los datos en Wikidata

El Danubiu[4][5] (Donau, n'alemán; Dunaj, n'eslovacu; Дунав/Dunav, en bosniu, croata, húngaru y serbiu; Duna, n'húngaru; Dunărea en rumanu; y Дунай/Dunay, n'ucraín) ye un ríu del centru d'Europa que flúi en direición principalmente esti al traviés de diez países —Alemaña, Austria, Eslovaquia, Hungría, Croacia, Serbia, Rumanía, Bulgaria, Moldavia y Ucraína— desaguando nel mar Negru, onde forma'l delta del Danubiu, una rexón de gran valor ecolóxicu. Con 2850 km ye'l segundu más llargu d'Europa, tres el Volga.

Constituyó mientres la Edá Antigua una de les fronteres naturales que formaben el limes del Imperiu romanu (xunto col Rin y otros ríos y dellos trechos fortificaos). Nes fontes clásiques llamábase-y Istro.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Naz en Donaueschingen, na Selva Negra d'Alemaña, de la unión de dos pequeños ríos, el Brigach y el Breg, y desagua nel mar Negru en Rumanía

La cuenca del Danubiu tien una superficie d'unes 725 985 km² y toma numberosos países de la Europa Central y Oriental. El Danubiu crucia Europa d'oeste a este y el so cursu inclúi partes d'Alemaña, Austria, Eslovaquia, Hungría, Croacia, Serbia, Rumanía, Bulgaria, Moldavia y Ucraína. La cuenca del Danubiu estiéndese amás pola República Checa, Suiza, Italia, Eslovenia, Bosnia y Herzegovina y Montenegru.

El Danubiu adquier los siguientes nomes pelos países por onde pasa: Donau (n'Alemaña y Austria), Dunaj (n'Eslovaquia), Duna (n'Hungría), Dunav (en Croacia, Serbia, Bulgaria y Ucraína) y Dunărea (en Rumanía).

Ye navegable, xubiendo la corriente dende'l mar Negru, por barcos tresoceánicos hasta Brăila (Rumanía) y por embarcaciones fluviales hasta la ciudá d'Ulm (Alemaña), a una distancia d'unes 2575 km.

Aproximao 60 de los sos 300 afluentes son navegables. Los más importantes son los ríos Lech, Isar, Eno (Inn), Morava, Váh (Vág), Raab (Rába), Drava (Dráva), Tisza, Sava (Száva), Siret y Prut. Hai canales que xunen el Danubiu colos ríos Meno, Rin y Oder, y otra canal sale del Danubiu pa desaguar direutamente nel mar Negru nel puertu de Constanza, antes de llegar al delta.

El so caudal ye considerable (6500 m³/s o 204 km³/añu), como correspuende a un ríu con una cuenca estensa. El so caudal máximu na represa de les Puertes de Fierro midióse'l 13 d'abril de 2006 y algamó 13 400 m³/s. El Danubiu causó hinchentes desastrosos en cuasi tolos países que traviesa, especialmente en Rumanía. El so caudal en Viena yá ye, en permediu, unes 1900 m³/s, en Budapest, 2350 m³/s y en Belgráu unos 5000 m³/s. Nel cursu altu nel distritu de Tuttlingen en Baden-Wurtemberg ta'l Sumidoriu del Danubiu, exemplu de captura fluvial cárstica, nel qu'una parte de ríu Danubiu sume so tierra. Les agües remanecen en Aachtopf, a 11,8 km de distancia, y acaben virtiendo al Rin nel llagu de Constanza y por tanto formando parte de l'aguada del mar del Norte, en llugar del mar Negru como asocede coles agües non infiltraes del Danubiu. L'anchor del Danubiu ye variable, como correspuende a un ríu que traviesa delles zones estremaes en cuanto al relieve: Baviera, Austria, llanada húngara, escobiu de les Puertes de Fierro, Valaquia (llanada meridional de Rumanía). El so anchor antes d'estremase nel delta ye de cuasi 800 m, estremándose en tres brazos (Braţul) principales: Braţul Chilia, el más caudalosu, al norte, con 865 m d'anchor na so desaguada, allugáu ente Rumanía al sur y Ucraína al norte; Sulina nel centru (enriáu, con 177 m d'anchu na so desaguada) y Braţul Sfântul Gheorghe al sur, con 465 m d'anchor. El delta del Danubiu ye una zona bien importante dende'l puntu de vista ecolóxicu, yá que constitúi una estensa güelga utilizada por munches aves migratories dende fines de la primavera hasta empiezos de la seronda. El delta del Danubiu foi declaráu pola Unesco como Reserva de la Biosfera en 1990.

El Danubiu pasa per importantes ciudaes como Ulm, Ingolstadt, Passau y Ratisbona n'Alemaña; Linz y Viena n'Austria; Bratislava n'Eslovaquia; Budapest, onde'l famosu Ponte de les Cadenes crucia'l ríu xuniendo Buda y Pest, n'Hungría; Novi Sad y Belgráu en Serbia y Galați en Rumanía. Ye una vía bien importante pa la Europa Central y Oriental, anque'l so tráficu ye, n'Europa, de menor importancia relativa que'l del Rin. Ello debe a la menor densidá de población de la so cuenca, al so menor industrialización y, sobremanera, a la heteroxeneidá social, económica, cultural, política y llingüística de los países que traviesa. Sicasí, ye probable que la integración europea sirva pa baltar toles torgues creaes por esta heteroxeneidá y faiga aumentar considerablemente la so importancia económica como ruta natural. Pa ello va ser fundamental menguar el problema de los hinchentes de primavera, según l'establecimientu d'alcuerdos que faciliten la llibre comercialización de les materies primes más pesaes y de menor valor específicu por tonelada ente los distintos países danubianos (minerales y materiales de construcción, etc.).

L'agricultura de los países danubianos ye polo xeneral, estensiva, basada na esplotación de propiedaes medies y grandes, en gran parte colectivizaes a partir de la Segunda Guerra Mundial, sobremanera nos países socialistes so la influencia soviética. Tien muncha importancia'l cultivu de ceberes (trigu y maíz, especialmente), pataques, remolacha azucrera, uva, según la ganadería, tanto intensiva como estensiva, y l'agroindustria. Son famosos el vinu Tokay y la paprika o pimentón como condimento, dambos productos d'Hungría, según la cerveza en Baviera y la República Checa.

La industria ye l'actividá económica más importante en cuasi tolos países danubianos. Les materies primes pa esta industria utilicen el Danubiu como vía de tresporte principal (100 millones de tonelaes añales en 1989, antes del conflictu serbiu-bosniu). Ente les principales cañes de la producción industrial pueden citase les rellacionaes con material de tresporte: automóviles Audi n'Ingolstadt y BMW (Bayerische Motoren Werke) en Múnich (Baviera, Alemaña); Magirus Deutz (IVECO) de Fiat Group Automobiles (F C A dende xineru de 2014) (Fiat Chrysler Automobiles Inc.), (Baden-Württemberg, Alemaña); Skoda, del Grupu Volkswagen, na República Checa; Ikarus (camiones y autobuses, con llicencia de l'AB Volvo de Suecia) n'Hungría; Sava y Xugu en Yugoslavia, Dacia en Rumanía (con llicencia Renault) y d'otres empreses, según la industria ferroviario (construcción de vagones y llocomotores, etc.). La industria pesao (industria químico y siderúrxica en tolos países danubianos; petrolera y petroquímica en Rumanía), según la producción de maquinaria de precisión n'Alemaña y Austria, tamién son bien importantes.

El comerciu nunca foi tan activu como na Europa Occidental. Esti fechu deber a la heteroxeneidá cultural, socioeconómica y política de los países danubianos. La renacencia del comerciu va ser muncho más facederu cola recién ampliación de la Comunidá Europea.

Países polos que flúi'l Danubiu
  Cursu en kilómetros Ribera derecha Dambes riberes Ribera izquierda
País km % km % km %
Alemaña |

align=right|687,00

658,6 23 658,6 36 687,0 24
Austria |

align=right|357,50

357,5 12 321,5 18 321,5 11
Eslovaquia 172,06 22,5 1 22,5 1 172,1 6
Hungría |

align=right|417,20

417,2 14 275,2 15 275,2 10
Croacia 137,50 137,5 5 0,0 0 0,0 0
Serbia |

align=right|587,35

449,9 16 220,5 12 358,0 12
Rumanía |

align=right|1.075,00

374,1 13 319,6 18 1.020,5 35
Bulgaria |

align=right|471,55

471,6 16 0,0 0 0,0 0
Moldavia |

align=right|0,57

0,0 0 0,0 0 0,6 0
Ucraína |

align=right valign=bottom|53,94

0,0 0 0,0 0 53,9 2

(Fonte: Comisión del Danubiu, Budapest, xineru de 2000-marzu de 2004)

Historia[editar | editar la fonte]

L'Altu Danubiu cerca de Donaueschingen (Alemaña).
Canal principal del Danubiu en Viena, al fondu Donau City.
El Danubiu nes Puertes de Fierro.
El Danubiu conxeláu nes proximidaes de Viena mientres l'iviernu de 2006 (xineru-febreru).
Danubiu al so pasu por Ruse, Bulgaria.

La cuenca del Danubiu ye una rexón bien amplia, que la so peculiaridá empecipiar dende tiempos bien remotos na Prehistoria. El nome Danubiu contién el hidrónimu indoeuropéu *danu- 'agua corriente, ríu' bien común na Europa oriental (Dniéper, Dniéster, Don, etc.).

La so gran importancia estratéxica deber a que, al formar la mayor parte d'Europa Central, siempres sirvió de salida natural ente Europa del Norte, Europa del Este, Europa Occidental y Europa Mediterránea o del sur. Pero'l mesmu fechu de tar nel centru, fixo de la cuenca danubiana una tierra d'invasiones, de coesistencia (non siempres pacífica) de numberosos grupos humanos cultural y racialmente distintos, de superposición o yuxtaposición de sistemes políticos distintos, y del desenvolvimientu de diverses maneres de vida.

Esta heteroxeneidá dio orixe a que'l francés Jean Gottmann, profesor de Xeografía d'Europa na Universidá d'Oxford, identificara'l capítulu dedicáu a la Europa Central como The Tidal Lands of Europe (‘les tierres de marea d'Europa'), denominación traducida como ‘les tierres d'ábanu d'Europa', na versión española del testu.

Sía que non, ye induldable que numberoses folaes de pueblos tanto nómades como sedentarios, según les campañes de munchos exércitos, dende los más pequeños de calter feudal hasta los imperiales; les invasiones, guerres y batalles; el surdimientu de países pequeños y grandes; la integración de dellos estaos distintos y la desmembración posterior de los mesmos xunto con munchos otros procesos aturbolinaos de la Historia, fueron bien frecuentes, a lo llargo y anchu de la cuenca del Danubiu.

Pa dar un exemplu d'esa enorme diversidá o heteroxeneidá de la cuenca danubiana, que se debe principalmente a la Historia aturbolinada d'esta rexón, podemos señalar la esistencia de dellos grupos llingüísticos: maxares, eslavos, xermanos, llatinos, turcos y otros de menor importancia. Ello ensin cuntar coles llingües falaes poles tribus nómades que poblaron la rexón dende los tiempos prehistóricos, como ye'l casu de los celtes y otros pueblos indoeuropeos primitivos.

Dalgunos topónimos d'orixe celta, como ye'l casu del ríu Isar, pueden sirvir p'acotar esta idea. Munchos de los otros topónimos son d'orixe llatín, como Ratisbona (Regensburg), Panonia o Rumanía. Y la mayoría son xermanos, eslavos o maxares (según los países).

Anque'l ríu Danubiu sirvió de llende natural pa definir el territoriu del Imperiu romanu mientres la Edá Antigua (el limes romanu), nun pudo evitar la interpenetración de grupos distintos a entrambos llaos del ríu: llatinos d'orixe romanu al norte (rumanos) y eslavos al sur (yugoslavos significa eslavos del sur nes llingües eslaves), anque estos postreros yá s'establecieron al sur del Danubiu na Edá Media.

Dellos pueblos d'orixe xermanu terminaron per asitiase a lo llargo d'esta frontera natural y cruciar finalmente escontra'l sur mientres les llamaes invasiones bárbares, fechu que marca la separación ente la Edá Antigua y la Edá Media.

Nesti sentíu, los visigodos establecer na Conca del Danubiu y viéronse, de la mesma, primíos polos hunos. N'otres ocasiones, los mesmos grupos d'orixe xermánicu cruciaron el Danubiu p'asitiase en zones fértiles con tal de defendeles de nueves invasiones: ye'l casu, por casu, de Moesia. Tamién los maxares, d'orixe asiáticu, establecer na llanada de Panonia (actual Hungría), nuna rexón natural formada por una cuenca sedimentaria arrodiada por relieves montascosos y cruciada de norte a sur, obviamente, pol Danubiu.

Anque los conflictos bélicos nun cesaron na Conca del Danubiu, podríamos dicir que, al quedar les tierres danubianes en manes del Imperiu romanu d'Oriente o Imperiu bizantín, tres la división del Imperiu romanu nel sieglu IV, la situación estabilizar mientres tola Edá Media. De resultes d'esti fechu, la influencia de la cultura bizantina (alfabetu griegu, arquiteutura, relixón, etc.) estender por tol Danubiu y l'Europa Oriental (Ucraína y Rusia) mientres tola Edá Media: entá güei podemos atopar manifestaciones de l'arquiteutura bizantina en tolos países de la Europa danubiana, amás de los demás países de la Europa Oriental.

En concencia, foi al traviés d'un comerciu bien activu como se fueron estendiendo munches de les manifestaciones culturales del Imperiu bizantín. El final del Imperiu bizantín en 1453, marcáu por tomar de Constantinopla (Bizanciu) polos turcos, marca tamién el fin de la Edá Media y l'empiezu d'una eterna llucha que vieno siguir hasta los nuesos díes, ente los grupos predominantes nel Danubiu. Una d'estes lluches, que'l so escenariu tuvo en gran parte na cuenca cimera y media del Danubiu, foi la Guerra de los Trenta Años (1618-1648), que podría considerase, pola gran estensión del conflictu, como la primer gran guerra europea.

El fechu de que munchos sucesos bélicos asocedieren na cuenca del Danubiu debese a que nos conflictos motivaos pola Reforma protestante (sieglu XVI), la Casa d'Austria tomara la defensa del catolicismu.

Nel sieglu XVIII, la Guerra de los Siete Años tamién afectó poderosamente a la vida política de los países danubianos, sicasí, en gran parte.

Y nel sieglu XIX, trés fechos fundamentales de la historia europea, les guerres napoleóniques, el Congresu de Viena y la creación del Imperiu austrohúngaru, tuvieron consecuencies bien importantes nos países del Danubiu.

A lo último, la mayor parte de los conflictos y procesos violentos que vivió Europa nel sieglu XX (Primer Guerra Mundial y Segunda Guerra Mundial; balcanización nel sureste del continente, cambeos de fronteres, imposición soviética nos países socialistes sol so dominiu (por casu, con espresiones d'esta dominación como la toma de Budapest polos tanques rusos en 1956), tamién tuvieron llugar en gran parte nos países danubianos: alredor d'unos 30 millones de víctimes de les guerres morrieron na rexón mientres el sieglu XX).

Y el conflictu serbo-bosniu a finales del sieglu pasáu vinu a completar la imaxe de la historia aturbolinada que s'indicaba de primeres d'esta seición sobre la historia d'esta rexón natural d'Europa. Asina, mientres la Guerra de Kosovo en 1999, el tresporte a lo llargo del ríu atrabancar pol bombardéu, per parte de la OTAN, de tres puente en Serbia. El reestablecimientu de dichu tráficu llogróse dafechu en 2005.

Turismu[editar | editar la fonte]

Cartelu de propaganda del Espresu d'Oriente, amosando'l percorríu que, ente Múnich y Bucuresti, trescurre xunto al ríu Danubiu.

El Espresu d'Oriente ente París y Istambul faía un llargu percorríu pelos países danubianos, pasando per Viena, Budapest y munches otres ciudaes. Dexó de funcionar nel 2001, cuando s'amenorgó'l so percorríu hasta Viena. Nesti tren de llargu percorríu desenvuélvese la trama del llibru Asesinatu nel Espresu d'Oriente, d'Agatha Christie.

Esiste una ruta cicloturista pol Danubiu que, aprovechando una antigua calzada romana, facilita percorrer 2857 kilómetros del ríu en bicicleta.

Música[editar | editar la fonte]

Casa natal de Mozart, na cai Getreidegasse nᵘ9, Salzburgu.

La cuenca del Danubiu nun tener un estilu musical propiu (como asocede na cuenca del Volga, por casu), dada la gran heteroxeneidá cultural del territoriu. La música y danza folclóriques, poro, son bien variaes. Austria ye la patria del valse y la so versión vienesa ye la más llargamente conocida y espublizada en tol mundu. Tamién lo ye del yodel, un tipu de cantares tiroleses nel que los cantantes, xeneralmente pregueros de los montes alpinos, emiten rápido soníos bien cambiantes de tonu, especie de gorgoritos o vibraciones rápides del gargüelu, que la so producción facilitar por un defectu tradicional de la población de los montes causáu pola falta de yodu, el bocio endémicu.[6] N'Hungría, les czardes son composiciones musicales pa la danza, con un ritmu bien vivu.[7]

A pesar de lo que se señaló, hai qu'acutar que'l folclor (música y danza populares) ye daqué muncho más universal que munches otres manifestaciones culturales. Ye por ello qu'esisten influencies mutues bien poderoses ente la música y baille populares eslavos, húngaros, xermánicos y rumanos, y les semeyances débense, de xuru, a la proximidá xeográfica. Asina, munchos compositores alemanes, eslavos o d'otres nacionalidaes de países ayenos a los países danubianos, incursionaron na música popular húngara (por citar un exemplu) y viceversa. Nesti sentíu, son famosísimes les Dances húngares del compositor alemán Brahms y les Czardas del italianu Vittorio Monti.[8]

Ente los principales compositores nacíos na cuenca del Danubiu podemos citar a los alemanes Johann Pachelbel y Richard Strauss;[9] a los austriacos Johann Strauss (fíu), Franz Schubert y Wolfgang Amadeus Mozart y a los húngaros Franz Liszt, Béla Bartók y Márk Rózsavölgyi, ente otros.

El Danubiu azul ye seique'l valse más conocíu ente les composiciones de Johann Strauss, y foi una pieza musical llargamente utilizada en numberoses películes, de les que pueden destacar la empobinada por Stanley Kubrick, 2001: Una odisea del espaciu (película que tamién utiliza la obra de Richard Strauss Asina faló Zaratustra na so escena inicial), una película de dibuxos animaos de 1942 del Coríu Lucas (A Corny Alcuerdo), una película xaponesa del añu 2000 (Batalla Real), nun capítulu del programa de TV Los Simpsons, en Los trés mosqueteros (Mickey, Donald, Tribilín o Goofy) de Walt Disney (2004), ente otres.

Cine[editar | editar la fonte]

Tampoco esiste un cine danubiano, sinón películes que se desenvuelven nos países danubianos y qu'escasamente tescienden a les fronteres, salvo esceiciones, cuasi siempres con películes norteamericanes ambientaes nel Danubiu, que siempres tuvieron una dimensión más universal. De siguío, preséntase una pequeña llista de películes ambientaes nos países danubianos:

La Gran Rueda xiratoria del parque Prater en Viena, onde se filmó una escena de la película El tercer home.
  • El tercer home, película empobinada por Carol Reed en 1949 ya interpretada por Orson Welles, Joseph Cotten y Alida Valli, desenvolver na Viena de la posguerra. Llogró un Oscar a la meyor fotografía y son famoses les escenes nel carrusel del Prater (carrusel xigante que siempres foi una especie de símbolu vienés) y na colosal rede de drenaxes de la ciudá. La tema musical pa cítara compuestu ya interpretáu por Anton Karas ye una de les pieces musicales más conocíes del cine de tolos tiempos.[10]
  • Nuna pequeña carpa, un gran amor, película alemana empobinada a un públicu xuvenil que se desenvuelve nos magníficos paisaxes de la cuenca alta del Danubiu, en Baviera, y que'l so argumentu xira en redol a un viaxe que realiza un mozu nuna canoa pelos ríos de Baviera y que termina faciéndolo en compañía d'una amiga, compartiendo con ella la so tienda de campaña. Los magníficos paisaxes del sur d'Alemaña y la historia romántica de la trama constitúin los aspeutos centrales de la película.
  • Piroschka, película alemana de 1955 que se desenvuelve na Hungría de 1925, que'l so paisaxe cuasi convertir nel protagonista de la historia al traviés de los viaxes en tren que realiza Andreas, un estudiante alemán, pa ver a la so novia (Greta) que vive nun pueblu de la llanura húngara. Piroschka, la protagonista, ye la fía de 17 años del xefe de la estación de ferrocarril nun pueblu de la puszta (Hódmezövásárhelykutasipuszta) al sur de Budapest, a quien Andreas llega a conocer nun viaxe. El nome completu de la película ye Ich denke oft an Piroschka (Yo pienso enforma en Piroschka) y della fixeron versiones subtitulaes en munchos idiomes, incluyendo l'español. Empobinada por Kurt Hoffmann en 1955, sobre una obra d'Hugo Hartung y con música de Franz Grothe, ta interpretada por Liselotte Pulver (Piroschka), Gunnar Möller (Andreas) y Wera Frydtberg (Greta). Una película romántica, bucólica, allegre y con final feliz.[11]
  • La serie de películes sobre la emperatriz Sissi, con Romy Schneider, ambientaes n'Hungría y Austria en redol al surdimientu de la monarquía dual del Imperiu austrohúngaru.
  • The Sound of Music (traducíu como The Sound of Music o The Sound of Music) foi'l musical de Hollywood que se ganó l'Óscar a la meyor película en 1965. Taba dirixida por Robert Wise, quien tamién se ganó un Oscar como meyor direutor en dicha película. Interpretada por Julie Andrews, Christopher Plummer y Eleanor Parker, narra una historia tomada de la realidá ambientada n'Austria mientres el Anschluss o anexón del país per parte de l'Alemaña nazi.
  • La hora 25 (La vingt-cinquième heure), película del añu 1967 del direutor Henri Verneuil (nacíu en Rodosto, Turquía), ta basada nuna novela del rumanu C. Virgil Gheorghiu, con Anthony Quinn, Virna Lisi, Michael Redgrave y Alexander Knox, ambientada en Rumanía mientres la Segunda Guerra Mundial, amuésanos una visión bien interesante de los conflictos de los países danubianos, agravaos pola meyora de les tropes de l'Alemaña nazi al ocupar toos esos países. Ye una película de la que cuasi non se fai cuasi nenguna referencia anguaño, a pesar de qu'entá tienen vixencia munchos de los sos planteamientos (la rocea y antipatía de los alemanes a los húngaros, d'estos a los rumanos, de los rumanos a los rusos, de los cristianos ortodoxos a los xudíos y viceversa, etc.). Y ye precisamente esti fechu, el qu'esplica esa especie d'olvidu intencional: nuna dómina en que se mira escontra alantre, escontra la integración de los países danubianos nel marcu européu, enfrescar la memoria de lo que s'espresa na película resulta cuasi contraproducente. A última hora, esta película vien resumir perbién la complexidá cultural y política de los países de la cuenca del Danubiu.[12]
  • Princesse Marie ye una película francesa del añu 2004, dirixida por Benoît Jacquot ya interpretada por Catherine Deneuve nel papel de la Princesa María Bonaparte, sobrina bisnieta de Napoleón I, y de Heinz Bennent, nel papel de Sigmund Freud. Narra la rellación de la princesa con Sigmund Freud, a quien ella ayudó a escapar cola so familia de la persecución nazi en 1938 en Viena.
  • Gatu negru, gatu blancu dirixida por Emir Kusturica, trata sobre la vida d'un grupu de xitanos que faen negocios y viven a veres del Danubiu.
  • Underground dirixida por Emir Kusturica, anque la película enxamás se centra nel Danubiu, delles secuencies importantes trescurren dientro o nes veres del Danubiu faciendo fincapié na importancia del ríu na cultura yugoslava. Tamién puede escuchase a los actores entonando un cantar referente al Danubiu según distintos diálogos onde se menta.

Afluentes del ríu Danubiu[editar | editar la fonte]

valign=top bgcolor=#AFEEEE
El ríu Danubiu y los sos afluentes (afluentes y primarios de más de 100 km de llargor)
 
Ranking Desaguada !
Ramal Nome afluente Ríu km Llugar Llargor (km) Conca (km²) Caudal (m³/s) País pol que flúi Tramu
- D Ríu Brigach Danubiu 43 195 Alemaña Alemaña
- D Ríu Iller Danubiu 2587,90 Ulm (ALE) 147 2150 71 Alemaña
I - Ríu Wörnitz Danubiu ? Donauwörth (ALE) 132 1568,62 11,3 Alemaña
- D Ríu Lech Danubiu 2496,40 Marxheim (cerca de Donauwörth) (ALE) 285 4120 114 Austria y Alemaña
- D Ríu Paar Danubiu ? Cerca de Vohburg (ALE) 134 Alemaña
- D Ríu Abens Danubiu ? Cerca de Neustadt (Donau) (ALE) 134 Alemaña
I - Ríu Altmühl Danubiu 2414,68 Kelheim (ALE) 220 22 Alemaña
- D Ríu Hopfenbach Danubiu 2410,67 Kelheim Alemaña
I - Ríu Schwarze Laber Danubiu 2387,90 Schwalbennest 76 Alemaña
I - Ríu Naab (Aziz n'Italia) Danubiu 2385,30 Regensburg (ALE) 165 5225 49 Alemaña
I - Ríu Regen Danubiu 2379,24 Ratisbona (ALE) 165 Chequia y Alemaña
I - Ríu Sulzbach Danubiu 2367,50 Donaustauf
I - Ríu Otterbach Danubiu 2367,60 Donaustauf
- D Ríu Pfatter Danubiu 2349,31 Pfatter 30 172,69
I - Ríu Wiesent Danubiu 2346,43 25,3 72
- D Ríu Großy Laaber Danubiu 2329,51 Cerca de Straubing (ALE) 74,6
- D Ríu Aiterach Danubiu 2214,00 Reibersdorf 36
I - Ríu Kinsach Danubiu 2213,39 Reibersdorf 30,9
- D Ríu Isar Danubiu 2281,71 Cerca de Deggendorf (ALE) 295 8370 175 Austria y Alemaña
I - Ríu Hengersberger Ohe Danubiu 2264,21 Winzer
- D Ríu Angerbach Danubiu 2256,89 Hofkirchen (ALE)
- D Ríu Vils Danubiu 2248,63 Vilshofen (ALE) 62,68 1445
I - Ríu Gaissa Danubiu 2233,85 Heining 17,3
I - Ríu Ilz (col Großer Ohe) Danubiu 2225,43 Passau (ALE) 62 850 Alemaña
- D Ríu Eno (o Inn) Danubiu 2225,20 Passau (ALE) 517 25 700 735 Suiza, Austria y Alemaña Austria-Alemaña
- - - Ríu Salzach Eno - 225 6700 251 Austria y Alemaña
I - Ríu Satzbach Danubiu 2221,30 Löwmühle
- D Ríu Kößelbach Danubiu 2218,00 Kernmühle
I - Ríu Erlau Danubiu 2215,15 Erlau
I - Ríu Dantelbach Danubiu 2201,77 Dantelbach
I - Ríu Rannabach Danubiu 2196,04 Oberranna
- D Ríu Kesselbach Danubiu 2194,55 Kager-Niederranna
I - Ríu Kleine Mühl Danubiu 2177,85 Obermühl/Grafenau (AUT) Austria Austria
I - Ríu Großy Mühl Danubiu 2168,00 Untermühl/Partenstein/Austria (AUT)
I - Ríu Großy Rodl Danubiu 2144,83 Wilhering (AUT)
I - Ríu Bleicherbach Danubiu 2143,35 Wilhering (AUT)
- D Ríu Traun Danubiu 2124,73 Cerca de Linz (AUT) 153 135 Austria
- D Ríu Ipfbach Danubiu 2116,98 Enghagen
I - Ríu Gusen Danubiu 2113,60 Enghagen 78 Austria
- D Ríu Enns Danubiu 2111,828 Mauthausen (AUT) 254 5940 201 Austria
I - Ríu Aist Danubiu 2108,50 Schwarzholz 15
- D Ríu Isper Danubiu 2065,70 Isperdorf
- D Ríu Ybbs Danubiu 2057,10 Ybbs an der Donau (AUT) 130 Austria
I - Ríu Erlauf Danubiu 2046,30 Pöchlarn (AUT)
I - Ríu Pielach Danubiu 2034,35 Schallemmersdorf (AUT)
- D Ríu Aggsbach Danubiu 2027,17 Aggstein (AUT)
I - Ríu Endlingbach Danubiu 2026,97 Aggstein (AUT)
I - Ríu Spitzerbach Danubiu 2019,58 Spitz an der Donau (AUT)
- D Ríu Fladnitz Danubiu 2000,60 Krems (AUT)
- D Ríu Traisen Danubiu 1979,10 Altenwörth (AUT) 80 1000
- D Ríu Perschling Danubiu 1972,10 Klein Schönbüchel (AUT)
- D Ríu Grosse Tulln Danubiu 1965,27 Tulln (AUT)
- D Ríu Schwechat Danubiu 1913,70 Agües enriba de Schönau
I - Ríu Russbach Danubiu 1881,20
I - Ríu Morava Danubiu 1880,26 Devín (SLO) 358 27 630 109 República Checa, Eslovaquia y Austria Austria-Eslovaquia
I - Ríu Vidrica Danubiu 1871,50 Hungría-Eslovaquia
- D Ríu Leita (o Leitha) Danubiu 1793,00 Cerca de Mosonmagyaróvár (HUN) 180 Austria y Hungría
- D Ríu Rába (o Raab) Danubiu 1793,00 Győr (HUN)[13] 322 5840 63 Austria y Hungría
- D Ríu Conco Danubiu 1777,00 Agües enriba de Komarom (SLO)
I - Ríu Váh Danubiu 1765,80 Komárno (SLK) 413 20 000 196 Eslovaquia
I - Ríu Hron Danubiu 1716,00 Cerca de Štúrovo (SVK) 298 5456 55 Eslovaquia
I - Ríu Ipel Danubiu 1708,20 Cerca de Szob (HUN) 232 5100 22 Eslovaquia y Hungría
- D Ríu Lepence Danubiu 1697,00 Lepence Hungría Hungría
- D Ríu Benta Danubiu 1621,75
- D Ríu Sió Danubiu 1497,15 Cerca de Szekszárd (HUN) 129
(360)[14]
9126 39
I - Ríu Vajastorok Danubiu 1494,60
- D Ríu Drava Danubiu 1382,50 Cerca d'Osijek (CRO) 749 11 828 620 Italia, Austria, Eslovenia, Croacia y Hungría Croacia-Serbia
- D Ríu Vuka Danubiu 1333,10 Vukovar (CRO) 114 644 Croacia
I - Ríu Tisza (o Tisa) Danubiu 1214,50 Cerca de Titel (SER) 1378 157 100 814 Ucraína, Rumanía, Hungría, Eslovaquia y Serbia Serbia |-bgcolor=#D0F5A9 - - - Ríu Bega Tisza Cerca de Titel (SER) 255 2870 Rumanía y Serbia
- - - Ríu Mureș (o Maros) Tisza 761 27 049 Rumanía y Hungría
- - - Ríu Târnava (y Târnava Mare) Mureș 249 6253 Rumanía y Hungría
- - - Ríu Târnava Mică Mureș 196 2071 Rumanía
- - - Ríu Arieş Mureș 166 3055 Rumanía
- - - Ríu Criș (o Körös) Tisza 568 27 500 Rumanía y Hungría
- - - Ríu Crişul Alb Criș 235 Rumanía y Hungría
- - - Ríu Crişul Repede Criș 209 Rumanía y Hungría
- - - Ríu Sajó Tisza 229
- - - Ríu Bodrog (y Latorica) Tisza 258
- - - Ríu Someș (o Szamos) Tisza 388 15 300 114 Rumanía y Hungría
- - - Ríu Someşul Mic Someş 178 3773 Rumanía
- D Ríu Sava Danubiu 1170 Belgráu (SER) 990[15] 95 720 1513 Eslovenia, Croacia, Bosnia y Herzegovina y Serbia
- - - Ríu Kolubara Sava 123
- - - Ríu Bosut Sava Bosut (SER) 186 3097 Croacia y Serbia
- - - Ríu Drina Sava 345 Bosnia y Herzegovina, y Serbia
- - - Ríu Lim Drina 220 5963 Montenegro, Albania, Bosnia y Herzegovina y Serbia
- - - Ríu Bosna Sava 271 10 457 174 Bosnia y Herzegovina
- - - Ríu Vrbas Sava 192 5900 Bosnia y Herzegovina
- - - Ríu Una Sava 212 10 400 Bosnia y Herzegovina
- - - Ríu Kolpa Sava 296 10 032 283 Croacia y Eslovenia
- - - Ríu Sunja Sava 278


I - Ríu Timis (o Tamiš) Danubiu 1154,20 Cerca de Pančevo (SER) 359 13 085 47 Rumanía y Serbia
- D Ríu Jezava Danubiu 1115,20
- D Sistema Gran Morava-Morava occidental (Velika Morava) Danubiu 1104,50 Cerca de Smederevo (SER) 493[16] 37 440 255 -bgcolor=#D0F5A9 - - - Ríu Morava occidental Gran Morava 308 15 849 120 -bgcolor=#D0F5A9 - - - Ríu Ibar Morava occidental 276 8059 60 Montenegro, Kosovo y Serbia
- - - Ríu Morava meridional Gran Morava 295 15 469 100 Serbia, Kosovo y Macedonia
- - - Ríu Nišava Morava meridional 218 3950 36 Bulgaria y Serbia
- D Ríu Mlava Danubiu 1091,60 Kostolac (SER) 158 1830 14 Serbia
I - Ríu Caraș Danubiu 1076,50 Cerca de Stara Palanka (SER) 110 1400 Serbia y Rumanía
I - Ríu Nera Danubiu 1075,00 Cerca de Stara Palanka, frontera serbo-rumana 124 Serbia-Rumanía
I - Ríu Ribiş Danubiu 1070,00 Agües embaxo de Baziaş
I - Ríu Pârâul Ţiganilor Danubiu 1059,79
I - Ríu Râul Mic Danubiu 1058,80 Râul Mic
- D Ríu Pek Danubiu 1057,10 Veliko Gradište (SER) 129
I - Ríu Prva Danubiu 1050,90 Agües enriba de Moldova Veche
I - Ríu Valea Mare Danubiu Moldova Veche
I - Ríu Baronul Danubiu Agües embaxo de Moldova Veche
I - Ríu Boşneag Danubiu 1045,30
I - Ríu Varái Danubiu 1042,40 Agües enriba de Coronini
I - Ríu Sicolovăţ Danubiu 1039,40
- D Ríu Livadica Danubiu 1037,30
I - Ríu Alibeg Danubiu 1034,90
I - Ríu Liuborajdia Danubiu 1031,90
I - Ríu Cruşoviţa Danubiu 1029,60
- D Ríu Cezava Danubiu 1026,80 Cezava
I - Ríu Caoniţa Danubiu 1026,65
I - Ríu Cameniţa Danubiu 1025,70
- D Ríu Turski Potok Danubiu 1025,30
I - Ríu Oraviţa Danubiu 1022,90 Liubcova
- D Ríu Dobra Danubiu 1021,00
I - Ríu Zascoc Danubiu 1020,10
- D Ríu Zidinac Danubiu 1019,00 Zidinac
I - Ríu Berzasca Danubiu 1017,80 Berzasca
- D Ríu Kozica Danubiu
I - Ríu Suva Danubiu 1015,50
I - Ríu Cozla Danubiu 1013,30 Cozla
I - Ríu Sirina Danubiu 1012,10 Agües embaxo de Cozla
- D Ríu Pesaca Danubiu 1009,40
I - Ríu Elişeva Danubiu 1007,30
- D Ríu Boljetinska Danubiu 1003,20
I - Ríu Saraoschi Danubiu
I - Ríu Starişte Danubiu 1000,90
I - Ríu Paolina Danubiu 999,50
I - Ríu El soşcava Danubiu 994,50
I - Ríu Ciuceavca Danubiu 993,40
- D Ríu Zlatica Danubiu 992,80
- D Ríu Porečka Danubiu 988,20 50
I - Ríu Iuţi Danubiu 988
I - Ríu Tişoviţa Danubiu 982,60 Tişoviţa
I - Ríu Reciţa Danubiu 981,30 Agües embaxo de Tişoviţa
I - Ríu Liubotina Danubiu 979,70
I - Ríu Plavişeviţa Danubiu 976,20
I - Ríu Ponicova Danubiu 972,80 Ponicova
I - Ríu Mraconia Danubiu 967,00
I - Ríu Costineţiu Danubiu 964,60
I - Ríu Suhodolu Danubiu 963,40
I - Ríu Mala Danubiu 961,40
I - Ríu Valea Satului Danubiu Agües enriba d'Ieşelniţa
I - Ríu Ieşelniţa Danubiu 959,70 Ieşelniţa
I - Ríu Dâlboca Danubiu 957,70
- D Ríu Velika Kovila Danubiu 956,90
I - Ríu Groţca Danubiu 955,20
I - Ríu Cerna Danubiu 953,20 84
I - Ríu Bahna Danubiu 949,80
- D Ríu Dzevrin Danubiu 949,20
I - Ríu Vodiţa Danubiu
- D Ríu Kasajna Danubiu 946,80
I - Ríu Jidoştiţa Danubiu
- D Ríu Kladusnica Danubiu 936,80
I - Ríu Duldaş Danubiu 936,60
I - Ríu Topolniţa Danubiu 927,80
- - Ríu Bistriţa Danubiu 920,60
- D Ríu Slatina Danubiu 879
- D Ríu Timok Danubiu 845,65 Frontera serbo-búlgara 203 4630 31 Serbia y Bulgaria Bulgaria-Rumanía
I - Ríu Drincea Danubiu
- D Ríu Topolovetz Danubiu 784,10
- D Ríu Vojniska Danubiu 782,20
- D Ríu Vidbol Danubiu 780,20
- D Ríu Artchar Danubiu 768,50 59,4 364 Bulgaria
- D Ríu Skomlia Danubiu 762,50
- D Ríu Lom Danubiu 741,70 Lom (BUL) 93 1140 4,7 Bulgaria
I - Ríu Sărăceaua Danubiu Cârna
I - Ríu Desnăţui Danubiu Llagu Bistreţo
- D Ríu Tzibritza Danubiu 715,85 87,5 933,6
I - Ríu Nedeia Danubiu 697,60 Nedeia
I - Ríu Jiu Danubiu 691,55 Ente les ciudaes búlgares de Kozloduy y Oryahovo 331 10 700 86 Rumanía
- D Ríu Ogosta Danubiu 684,50 Ente la boca del Jiu y Oryahovo (BUL) 147,4 3157
I - Ríu Jieţ Danubiu 681 Jieţ
- D Ríu Iskar Danubiu 637,00 Gigen, provincia de Pleven (BUL) 368 8648 54 Bulgaria
I - Ríu Celei Danubiu 634,10 Celei
I - Ríu Ursa Danubiu Gârcov
- D Ríu Vit Danubiu 609,50 Somovit (BUL) 189
I - Ríu Olt Danubiu 604,00 Turnu Măgurele (ROM) 709 24 050 174 Rumanía
- - - Ríu Oltet Ríu Olt 186 2474 Rumanía
I - Ríu Oltul Mic Danubiu 600,60
I - Ríu Călmăţui Danubiu
- D Ríu Osam Danubiu 600,10 Nikopol (BUL) 314 2824 1,64 Bulgaria
I - Ríu Sâi Danubiu Turnu Măgurele
- D Ríu Yantra Danubiu 536,70 Svishtov (BUL) 285 7862 47 Bulgaria
I - Ríu Vedea Danubiu Bujoru (ROM) 224 5430
I - Ríu Pasărea Danubiu Slobozia
- D Ríu Rusenski Lom (col Beli Lom) Danubiu 497,80 Ruse (BUL) 196,9[17] 2874 5,6 Bulgaria
I - Ríu Argeș Danubiu 430,00 Olteniţa (ROM) 350 12 550 71 Rumanía
- - - Ríu Dâmboviţa Ríu Argeş 258 2837 Rumanía
- - - Ríu Neajlov Ríu Argeş 186 3720 Rumanía
I - Ríu Mostiştea Danubiu Rumanía
I - Río Berza Danubiu Llagu Gălăţui Rumanía Rumanía
- D Ríu Almălăo Danubiu Llagu Bugeac (ROM)
- D Ríu Begena Danubiu Llagu Bugeac (ROM)
- D Ríu Galiţa Danubiu Galiţa
- D Ríu Canlia Danubiu Canlia
- D Ríu Canaraua Fetei Danubiu Llagu Oltina
I - Ríu Jegăllixa Danubiu Jegăllixa
- D Ríu Valea Mare Danubiu Llagu Dunăreni
I - Ríu Vederoasa Danubiu
- D Ríu Urluia Danubiu Agües enriba de Rasova (ROM)
- D Ríu Rasova Danubiu Rasova
- D Río Peştera Danubiu Cochirleni
- D Ríu Ţibrin Danubiu
- D Ríu Dunărea Danubiu Dunărea
I - Ríu Calachioi Danubiu Capidava
- D Ríu Chichirgeaua Danubiu Tichileşti
I - Ríu Ialomiţa Danubiu Cerca de Hârşova 417 10 350 45 Rumanía
I - - Ríu Prahova Ialomiţa 176 3150 Rumanía
- D Ríu Topolog Danubiu Saraiu
- D Ríu Nămoleşti Danubiu Gârliciu
I - Ríu Călmăţui Danubiu
I - Ríu Başburun Danubiu Ostrov
I - Ríu Aiorman Danubiu Peceneaga
I - Ríu Greci Danubiu
- D Ríu Cerna Danubiu Llagu Cerna
- D Ríu Valea Plopilor Danubiu Măcin Branch
- D Ríu Jilila Danubiu Llagu Jijila
I - Ríu Siret Danubiu 155,05 Galaţi (ROM) 706 44 835 240 Ucraína y Rumanía
- - - Ríu Buzăo Ríu Siret 325 5505 Rumanía
- - - Ríu Bistriţa Ríu Siret 290 6400 Rumanía
- - - Ríu Bârlad Ríu Siret 289 7330 Rumanía
- - - Ríu Moldova Ríu Siret 237 4315 Rumanía
- - - Ríu Suceava Ríu Siret 173 2298 Rumanía
- - - Ríu Trotuş Ríu Siret 162 4456 Rumanía
I - Ríu Prut Danubiu 134,144 Cerca de Reni 953 27 500 110 Ucraína, Moldavia y Rumanía Rumanía-Moldavia-Ucraína
- - - Ríu Jijia Ríu Prut 275 5575 Rumanía
I - Gârla Ciulineţul Danubiu Llagu Crapina Rumanía-Ucraína
- D Ríu Luncaviţa Danubiu Luncaviţa
La cuenca del Danubiu, nomes de los afluentes nes llingües nacionales, pero países y paisaxes n'alemán.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.limpopo.riverawarenesskit.org/LIMPOPORAK_COM/EN/GOVERNANCE/TRANSBOUNDARY_WATER_MANAGEMENT/BASIN_ORGANISATIONS/DANUBE_RIVER.HTM. Data de consulta: 21 febreru 2023.
  2. URL de la referencia: http://www.undp-drp.org/drp/danube_danube_network.html. Data de consulta: 21 febreru 2023.
  3. URL de la referencia: http://global.britannica.com/place/Danube-River.
  4. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: suevu
  5. Esti topónimu apaez na traducción al asturianu de los Mapes de l'Associació Bíblica de Catalunya
    Esta fonte emplégase como referencia dende'l puntu de vista llingüísticu.
  6. Franzl Lang, el rei del yodel: [1]
  7. Czarda de la película Piroschka [2]
  8. Versión pa violín de les Czardas de Monti [3]
  9. Asina falaba Zaratustra, música inicial de la película 2001, Odisea del espaciu [4]
  10. El tercer home, escena na Noria del Prater [5]
  11. Pirochka [6]
  12. La hora venticinco [7]
  13. El Rába flúi nel Mosoni-Duna, un ramal del Danubiu.
  14. El Sió tien 121 km de llargu. Puesto que flúi dende'l llagu Balatón, midíu dende l'orixe del afluente más llargu del llagu, el ríu Zala, tendría 360 ​​km.
  15. El Sava tien 945 km de llargu, pero aniciar a partir de dos ríos más curtios, Sava Dolinka y Sava Bohinjka; col Sava Dolinka algama los 990 km.
  16. El Velika Morava crear pola confluencia de los ríos Južna Morava y Zapadna Morava. El Velika Morava tien 185 km de llargu, anque si considérase'l so fonte más llarga, Zapadna Morava, algama los 493 km de llargu. La fonte d'agua más distante na cuenca del Morava ye la fonte del ríu Ibar, l'afluente más llargu del Zapadna Morava, que da'l sistema Ibar-Zapadna Morava-Velika Morava un llargor de 550 km.
  17. El Rusenski Lom ta formáu pola confluencia de los ríos Beli Lom y Cherni Lom. El Rusenski Lom tien solo unos 45 km de llargu, pero cuntando'l so ramal más llargu, el Beli Lom, algama los 196,9 km de llargu.

Fontes bibliográfiques[editar | editar la fonte]

  • Duroselle, Jean Baptiste (1967). Europa de 1815 a los nuesos díes. Vida política y rellaciones internacionales. Barcelona: Labor, séptima edición, primer reimpresión, 1991.
  • Gottmann, Jean (1969). A Geography of Europe. Nueva York: Holt, Rinehart & Winston, 4th edition.
  • Danubiu (feb. 1999). L'arteria fluvial que irriga Europa. Revista Geo (Dossier), Nᵘ145.

Otres referencies[editar | editar la fonte]

  • Beattle, William (Hrsg.): The Danube, its history, scenery, and topography. Duchgehend illustriert von William Henry Bartlett. George Virtue, London 1888(Versión dixital n'inglés)
  • Edetsberger, Walter H.: Im Bann der Donau. Eine Bootsreise von Münster zum Schwarzen Meer. Selbstverlag, Münster 2001, ISBN 3-8311-3049-3
  • Fiala, Manfred: Die Donau. Eine Abenteuerreise von der Quelle bis zum Schwarzen Meer. Steirische Verlagsgesellschaft, Graz 2004, ISBN 3-900323-79-8
  • Herbert Lugschitz, Winfried Steininger: Am Strom entlang. Fahrradführer Donau. Wien bis Budapest. Moby-Dick-Verlag, Kiel 1999, ISBN 3-89595-028-9
  • Verne, Julio: El pilotu del Danubiu. Barcelona: Editorial Molín, 1985.
  • Magris, Claudio: Danubiu (ed. Anagrama, Madrid, 1988). (edic. orixinal: "Danubiu". ed. Garzanti, Milano, 1986)
  • Maier, Dieter: Die Donau. Natur, Kultur, Land und Leute. Edition Dörfler im Nebel-Verlag, Utting 2001, ISBN 3-89555-012-4 (Bildband)
  • Weithmann, Michael: Die Donau. Ein europäischer Fluss und seine dreitausendjährige Geschichte. Pustet, Regensburg; Styria, Graz o. a. 2000, ISBN 3-7917-1722-7 und ISBN 3-222-12819-7

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]