Qwan Ki Do

De Wikipedia
Qwan Ki Do
Quán Khí Đạo
Tamién Quan Khi Dao
Enfoque Combate con golpes de puñu/pierna, agarres, cuerpu a cuerpu y con armes tradicionales. Rompimientos
Contautu/durez Combate “al puntu” en competición; posibilidá de combate llibre n’entrenamientos
País d'orixe China, Vietnam, Francia
Fundador Pham Xuan Tong
Fecha de fundación 1981
Paternidá Artes marciales de China y Artes marciales de Vietnam
Deporte olímpicu Non
Sitiu oficial Xunión Mundial de Qwan Ki Do
Cambiar los datos en Wikidata

El Qwan Ki Do (“vía de la enerxía vital”), tamién trescritu Quan Khi Dao, ye un arte marcial creáu en 1981 en Toulon, Francia, por Pham Xuan Tong. El Qwan Ki Do tien raigaños en téuniques de les artes marciales chines y de les artes marciales vietnamites.

Oríxenes[editar | editar la fonte]

Les téuniques del Qwan Ki Do vienen en parte de cuatro grandes escueles, incluyendo la renomada escuela de los monxos Shaolin.

Del tueru chinu recibe la influyencia de tres escueles principales:

  • La Escuela SHAOLIN o TIEU LAM, na qu'atopa mui bien delles téuniques, como les numberoses pataes en saltu o inclusive les téuniques de CHIN NA o CAM NA.
  • La Escuela WO MEI o NGA MI, del monte Wo Mei Shan, mecedura de numberoses téuniques d'agarre y proyeición, arriendes de téuniques basaes na observación d'animales.
  • La Escuela TANG LANG o DUONG LANG, carauterística del sur de China y de la etnia Hakka. Básase na imitación de la mantis relixosa, con ataques rápidos de los miembros cimeros en visu a golpiar puntos vitales, y tamién a torcer distintes articulaciones.

En cuantes a les escueles vietnamites tienen sonadía, ente otres coses, poles “tixeres” voladores, asina como pol boxéu llibre usando coldos, rodiyes y espiniyes.

El Qwan Ki Do ye una síntesis d'estilos d'artes marciales sino-vietnamites. Representa’l cumal de más de 25 años d'estudios y investigaciones llevaos a cabu por un espertu n’artes marciales vietnamites, el maestru Pham Xuan Tong, heriede testamentariu del maestru Chau Quan Ky.

Pese a les munches influyencies vietnamites y al orixe del so maestru fundador, les fontes del Qwan Ki Do tán sobre too nes artes marciales chines. Hai mui bien de téuniques zoomorfes (llamaes Linh Thu), llaves (llamaes Chin Na o Cam Na), golpes de puñu/pierna (incluyendo coldazos y rodiyazos), y usu d'armes.

Neto qu'en munches artes marciales vietnamites, los términos en vietnamita que s’empleguen son davezu traducciones o trescripciones de términos chinos.

Carauterístiques téuniques[editar | editar la fonte]

Pham Xuan Tong creó’l Qwan Ki Do como una nueva evolución del estudiu de formes básiques qu'auníen téuniques chines y vietnamites provinientes de la esperiencia d'él mesmu.[1] Estes nueves formes básiques conocíes como Thao Quyền Tiểu Mon (lliteralmente “secuencies del boxéu de la puerta pequeña”) tienen los siguientes nomes: Cuu chan huyen cong quyên mot; Cuu chan huyen cong quyen ha; Cuu chan huyen cong quyên ba; Cuu chan huyen cong quyên bon; Quan ky nam; Quan Ky sau; Quan ky bay.

Siguidamente los estudiantes pueden aprender formes del sistema chinu y del sistema vietnamita, estremaes en dos grandes subgrupos llamaos Formes Antigües o Thao Quyên Đại Mon (lliteralmente “secuencia del boxéu de la puerta grande”) y Formes Especiales o Thao Quyên Dac Di. Nesti segundu grupu inxértense les secuencies d'exercicios respiratorios, qu'anicien na esperiencia en Qigong (en vietnamita Khí Công) y Neigong (en vietnamita Nội Công) del maestru Pham.

El Qwan Ki Do usa muncho les téuniques de mano, pierna, saltos y “tixeres” (pataes o valtos utilizando les piernes a mou de tixeres); formes d'animales como’l Tigre (Ho), Grulla (Bach Hac), Monu (Hau Nhi), Culiebra (Xa), Dragón (Long), Mantis Relixosa y otres, asina como mui bien de téuniques d'armes cola espada, palu (d'una, dos y tres seiciones), distintos cuchiellos y otres. Estrémense les siguientes categoríes, toes elles presentes tanto nes artes chines como nes vietnamites:

  • Téuniques d'agarres (Chin Na 擒拿 (el términu utilizáu nesta escuela pronúnciase en vietnamita Cầm Nã).
  • Téuniques de proyeición (el términu utilizáu nesta escuela pronúnciase en vietnamita Vật).
  • Téuniques de rompimientu (el términu utilizáu nesta escuela pronúnciase en vietnamita Công pha). Los rompimientos tán presentes al envís de demostrar l'aunión del trabayu téunicu, de la concentración y de la esteriorización de la enerxía vital.
  • Combate apautáu (Shuang Dui 双对, anque úsase davezu Duilian; el términu utilizáu nesta escuela pronúnciase en vietnamita Song Doi).
  • Combate llibre.
  • Armes tradicionales (el términu utilizáu nesta escuela pronúnciase en vietnamita Cổ võ đạo).

El Qwan Ki Do tamién inclúi una ximnasia suave llamada Tâm Khi Thê, ideal pal bienestar de los prauticantes.

Graos[editar | editar la fonte]

Vo Phuc, la vistimienta del Qwan Ki Do.

Neto que munches otres artes marciales vietnamites, nel Qwan Ki Do nun hai un sistema de cintos de colores. Hai namás tres niveles, solamente pa reconocer la conocencia y esperiencia del estudiante a respeutive la téunica:

  • SO DANG o NHAP MON – primerizu
  • TRUNG DANG o TRUNG MON – nivel mediu
  • THUONG DANG o DAI MON – nivel altu

SO DANG – Cintu blancu[editar | editar la fonte]

El prauticante alcuéntrase nel entamu del deprendimientu. Lleva un cintu blancu, símbolu de la so falta de conocencia.

  • Bach Dai – cintu blancu - Vô Cuc - (entamu, pureza, vaciu)
  • Câp Một – cintu blancu con tira azul - Thai Cuc (guañu, conocencia de les primeres bases)
  • Câp Hai – cintu blancu con dos tires azules - Luong Nghi (atraición, dualidá, equilibriu ente los niveles cimeru y baxeru, Am Doung (Yin y Yang) )
  • Câp Ba - cintu blancu con trés tires azules - Tu Tuong (4 puntos cardinales pa 4 miembros del cuerpu)
  • Câp Bốn – cintu blancu con cuatro tires azules - Ngu Hành (los 5 elementos, capacidá del cuerpu, dixebra del cuerpu)

TRUNG DANG – Cintu negru[editar | editar la fonte]

Dempués de pasar los exámenes pal 4u CÂP, l'estudiante pue preparase pal esame de cintu negru, onde van probase la so téunica y espíritu. Pídese como poco tener 16 años cumplíos.

El cintu negru sigue entrenando téunica y exercicios respiratorios, y estudiando la filosofía y la sicoloxía. Los graos de cintu negru principien col 1er DANG, que lleva un filu encarnáu (HUYEN DAI) a lo llargo.

  • 1 DANG: KIEN, NHÂT DANG o HANG MÔT
  • 2 DANG : DOAI, NHI DANG o HANG HAI
  • 3 DANG : LY, TAM DANG o HANG BA
  • 4 DANG : CHAN, TU DANG o HANG BÔN
  • 5 DANG : TON, NGU DANG o HANG NAM

THUONG DANG – De 6 Dang a 8 Dang[editar | editar la fonte]

El cintu ye blancu con un filu encarnáu y mariellu a lo llargo.

CHUONG MON DAI – Cintu del maestru[editar | editar la fonte]

Esti cintu heriédase de xeneración a xeneración, como voluntá testamentaria que se tresmitió de Chau Quan Ky a Pham Xuan Tong. Ta perriba tolos graos y ye garantía de la ética y autenticidá del estilu. Consta de cuatro colores que representen los de les virtúes tradicionales del Qwan Ki Do:

  • AZUL – pel borde del cintu; representa la bondá y la voluntá.
  • MARIELLU – segunda llinia después del azul; representa la claridá y la intuición.
  • ENCARNÁU – el fondu del cintu; representa’l corax y la brenga.
  • BLANCU – nel centru’l cintu; síntesis de tolos colores que representa la pureza.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Videu de demostración [2]