Pravia
- Pa otros usos d'esti términu, ver Pravia (dixebra).

|
|||||
| Mapa: Asturies |
|||||
| Nome en castellanu | Pravia | ||||
| Xentiliciu | Pravianu, -a, -o. | ||||
| Comunidá autónoma | |||||
| Estáu | |||||
| Capital | Pravia | ||||
| Coordenaes | n/d | ||||
| Partíu xudicial | Pravia | ||||
| Parroquies | 15 | ||||
| Población (2007) -Habitantes -Densidá -% d'Asturies |
Puestu: 43 9.118 habitantes 88,55 hab/km² 0,85 % |
||||
| Superficie -Total -% d'Asturies |
Puestu: 34 102,96 km² % |
||||
| Mayor altitú | Llan de Cubel, 678 m | ||||
| Códigu postal | 33XXX | ||||
| Alcalde | Antonio de Luis Solar (PSOE) | ||||
| http://www.pravia.es/ | |||||
Pravia ye un conceyu d'Asturies. Llenda al norte con Cuideiru y Muros del Nalón, al este con Candamu y Sotu'l Barcu, al oeste con Cuideiru y Salas y al sur con Candamo y Salas.
Índiz |
Etimoloxía [editar]
Esisten delles teoríes sobro l'orixe etimolóxicu del nome de Pravia. La más aceutada suel ser la d'Antonio de Juan Banzes y Valdés que sofita que'l nome'l conceyu vien del términu románicu Flavia Avia, qu'atoparía'l so orixe nel nome del emperaor romanu Flavio Vespasiano del que tenemos noticies nel sieglu II a partir de los escritos de Ptolomeo. La pallabra Avia tien el so puntu de ñacencia nun vocablu indoeropéu que fai referencia a l'agua los ríos.
Otra de les teoríes ye que l'orixe del nome'l conceyu vien de Prahúa, que querría dicir "zona de vistes a veigues y praderes" y qu'anguaño esiste una zona de la villa que se noma asina.
Tamién surden teoríes como la sofitada por Pascual Madoz (ente 1845-1850) pela que mos remonta l'orixe etimolóxicu nel términu emplegau pelos xeógrafos romanos: Noega.
Finalmente, sigún hestoriadores locales, como Javier Fernández Conde, caderalgu 'Hestoria Medieval y párrocu de Quinzanas, Pravia pudo ser la capital de los Passicin y los pravianos descendientes direutos de los Pésicos preromanos.
Parroquies [editar]
Economía [editar]
| Númberu de trabayadores | Tantu por cientu | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| TOTAL | 2.973 | 100 | |||
| Agricultura, ganadería y pesca | 216 | 7,27 | |||
| Industria | 807 | 27,14 | |||
| Construcción | 343 | 11,54 | |||
| Servicios | 1.607 | 54,05 | |||
| * Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006, SADEI | |||||
| Usu | Superficie (km²) | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tierres de llabrantíu | 4,79 | ||||
| Praderíes | 28,29 | ||||
| Terrenu forestal | 61,39 | ||||
| Otros usos (industrial, residencial, tierra ermo...) | 8,49 | ||||
| * Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006, SADEI | |||||
| Ganaderíes de bovín | 267 | ||||
| Cabeces de ganáu bovín | 2.597 | ||||
| Cabeces de ganáu ovín | 527 | ||||
| Cabeces de ganáu cabrín | 107 | ||||
| Ganaderos con cuota llechera | 37 | ||||
| Quilos de cuota llechera | 3.696.616 | ||||
| Metros cúbicos de madera valtao | 45.139 | ||||
| * Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2007, SADEI | |||||
Personaxes destacaos [editar]
Enllaces esternos [editar]
|
|
|
|---|---|
| Amieva | Avilés | Ayande | Ayer | Bimenes | Bual | Cabrales | Cabranes | Candamu | Cangas del Narcea | Cangues d'Onís | Caravia | Carreño | Castrillón | Castropol | Casu | Colunga | Corvera | Cuaña | Cuideiru | Degaña | Eilao | El Franco | Gozón | Grandas de Salime | Grau | Ibias | Illas | Llanera | Llanes | Llangréu | Llaviana | Ḷḷena | Mieres | Miranda | Morcín | Muros | Nava | Navia | Noreña | Onís | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baxa | Pezós | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Les Regueres | Ribedeva | La Ribera | Ribeseya | Riosa | Salas | Samartín d'Ozcos | Samartín del Rei Aurelio | Santalla d'Ozcos | Santiso d'Abres | Santu Adrianu | Sariegu | Siero | Sobrescobiu | Somiedu | Sotu'l Barcu | Tapia | Taramundi | Teberga | Tinéu | Uviéu |Valdés | A Veiga | Vilanova d'Ozcos | Villaviciosa | Villayón | Xixón | Yernes y Tameza | |