Pravia

De Uiquipedia
Saltar a: navegación, guetar
Pa otros usos d'esti términu, ver Pravia (dixebra). Disambig.svg

Pravia
Bandera de Pravia Escudu de Pravia
Bandera de Pravia Escudu de Pravia
Mapa:
Pravia Asturies map.svg
Asturies
Nome en castellanu Pravia
Xentiliciu Pravianu, -a, -o.
Comunidá autónoma Bandera d'Asturies Asturies
Estáu Flag of Spain.svg España
Capital Pravia
Coordenaes n/d
Partíu xudicial Pravia
Parroquies 15
Población (2007)
 -Habitantes
 -Densidá
 -% d'Asturies
Puestu: 43
9.118 habitantes
88,55 hab/km²
0,85 %
Superficie
 -Total
 -% d'Asturies
Puestu: 34
102,96 km²
 %
Mayor altitú Llan de Cubel, 678 m
Códigu postal 33XXX
Alcalde Antonio de Luis Solar (PSOE)
http://www.pravia.es/

Pravia ye un conceyu d'Asturies. Llenda al norte con Cuideiru y Muros del Nalón, al este con Candamu y Sotu'l Barcu, al oeste con Cuideiru y Salas y al sur con Candamo y Salas.

Índiz

Etimoloxía [editar]

Esisten delles teoríes sobro l'orixe etimolóxicu del nome de Pravia. La más aceutada suel ser la d'Antonio de Juan Banzes y Valdés que sofita que'l nome'l conceyu vien del términu románicu Flavia Avia, qu'atoparía'l so orixe nel nome del emperaor romanu Flavio Vespasiano del que tenemos noticies nel sieglu II a partir de los escritos de Ptolomeo. La pallabra Avia tien el so puntu de ñacencia nun vocablu indoeropéu que fai referencia a l'agua los ríos.

Otra de les teoríes ye que l'orixe del nome'l conceyu vien de Prahúa, que querría dicir "zona de vistes a veigues y praderes" y qu'anguaño esiste una zona de la villa que se noma asina.

Tamién surden teoríes como la sofitada por Pascual Madoz (ente 1845-1850) pela que mos remonta l'orixe etimolóxicu nel términu emplegau pelos xeógrafos romanos: Noega.

Finalmente, sigún hestoriadores locales, como Javier Fernández Conde, caderalgu 'Hestoria Medieval y párrocu de Quinzanas, Pravia pudo ser la capital de los Passicin y los pravianos descendientes direutos de los Pésicos preromanos.

Parroquies [editar]

Economía [editar]

Emplegaos nos diversos sectores económicos (añu 2006)
Númberu de trabayadores Tantu por cientu
TOTAL 2.973 100
Agricultura, ganadería y pesca 216 7,27
Industria 807 27,14
Construcción 343 11,54
Servicios 1.607 54,05
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006, SADEI


Usos del suelu del conceyu (añu 2006)
Usu Superficie (km²)
Tierres de llabrantíu 4,79
Praderíes 28,29
Terrenu forestal 61,39
Otros usos (industrial, residencial, tierra ermo...) 8,49
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006, SADEI


Característiques del sector primariu (añu 2007)
Ganaderíes de bovín 267
Cabeces de ganáu bovín 2.597
Cabeces de ganáu ovín 527
Cabeces de ganáu cabrín 107
Ganaderos con cuota llechera 37
Quilos de cuota llechera 3.696.616
Metros cúbicos de madera valtao 45.139
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2007, SADEI

Personaxes destacaos [editar]

Enllaces esternos [editar]


 
Conceyos d'Asturies
Amieva | Avilés | Ayande | Ayer | Bimenes | Bual | Cabrales | Cabranes | Candamu | Cangas del Narcea | Cangues d'Onís | Caravia | Carreño | Castrillón | Castropol | Casu | Colunga | Corvera | Cuaña | Cuideiru | Degaña | Eilao | El Franco | Gozón | Grandas de Salime | Grau | Ibias | Illas | Llanera | Llanes | Llangréu | Llaviana | Ḷḷena | Mieres | Miranda | Morcín | Muros | Nava | Navia | Noreña | Onís | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baxa | Pezós | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Les Regueres | Ribedeva | La Ribera | Ribeseya | Riosa | Salas | Samartín d'Ozcos | Samartín del Rei Aurelio | Santalla d'Ozcos | Santiso d'Abres | Santu Adrianu | Sariegu | Siero | Sobrescobiu | Somiedu | Sotu'l Barcu | Tapia | Taramundi | Teberga | Tinéu | Uviéu |Valdés | A Veiga | Vilanova d'Ozcos | Villaviciosa | Villayón | Xixón | Yernes y Tameza