Organización Comunista d'España (Bandera Collorada)

De Wikipedia
Organización Comunista d'España (Bandera Collorada)
organización política
Direición España
Historia
Fundación1968
Disolución 1989
Cambiar los datos en Wikidata

La Organización Comunista d'España-Bandera Collorada (OCE(BR) o OCE-BR) foi un partíu d'estrema izquierda d'ideoloxía maoísta, activu mientres el tardofranquismu y la Transición a la "democracia".

Surdió en Barcelona en 1970, a partir d'un grupu biforcáu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en 1968.

En 1977 inscribiose nel Rexistru d'Asociaciones Polítiques, siendo'l so secretariu xeneral Ignasi Faura. En sufriendo múltiples dixebres, reincorpose'l PSUC-PCE en 1989. Sumió formalmente en 1994.

Defendió pal Estáu España una república democrático y federal que sirviera d'etapa de transición al socialismu y denunció la reforma política posfranquista. El so órganu central d'espresión yera Bandera Colorada, y ente los órganos rexonales destacaron El Comunista na Comunidad Valenciana y Estrella Colorada en Cataluña.

Militantes[editar | editar la fonte]

Formaron parte de Bandera Colorada en dalgún momentu de la so historia, ente otros, Alfonso Carlos Comín, fundador Cristianos pol Socialismu, Jordi Solé Tura, unu de los padres de la Constitución, Ignasi Faura Airosa, secretariu xeneral Hispacoop, Emilio Pérez Touriño, ex presidente Xunta de Galicia,[cita [ensin referencies] Manuel Delgado Ruiz, antropólogu , José María Vidal Villa, economista fináu en 2002, Pilar del Castillo Vera, ex ministra d'Educación, Guillermo Gortázar Echeverría, secretariú de la Fundación Hispanu Cubana, Manuel Ludevid, ambientalista, Salvador Milà i Solsona, ex conseller Medi Ambient Generalitat Catalunya, Antoni Castells, conseller Economía Generalitat, Francesc Baltasar, ex conseller Medi Ambient Generalitat, Miguel Barroso Ayats, direutor Casa d'América, Jordi Borja, urbanista, Joan García-Nieto, xesuita fináu en 1994, Carlos Trías Sagnier, escritor fináu en 2007, Domènec Font, cineasta, Joan Barril, periodista, Carles Hac Mor, poeta, Jaume Melendres, direutor d'escena, Toni Ferrer, secretariu d'aición sindical d'UXT, Joan Sifre, ex secretariu xeneral CCOO nel País Valencia, Carlos Lucio, dirixente obreru fináu 1980 n'enfrentamientu armáu, Luis Rebullida Rius, empresariu, Rafael Rivera Herráez, arquiteutu, Xavier Vidal-Folch, periodista, Santiago de Torres, exdelegado en Madrid de la Generalitat de Catalunya, Pere Vilanova, profesor de política internacional, Borja de Riquer, historiador, Ricard Vinyes, escritor, Manuel Castells Olivan, sociólogu, Josep Ramoneda, direutor del Centro Cultura Contemporánea Barcelona, Manuel Campu Vidal, periodista de TVE, Ricard Domingo, axente lliterariu, Federico Jiménez Losantos, periodista , Ferran Mascarell Canalda, conseller Cultura Generalitat, Enric Canals , ex direutor de TV3, Assumpta Roura, periodista, Maravíes Coloráu Torrecilla, secretaria xeneral d'Empléu, Jordi López Camps, ex direutor xeneral d'Asuntos Relixosos de la Generalitat de Catalunya, Lolo Ibern, exseleccionador de water-polo, Carles Suqué, fotógrafu, Josep Miquel Abá Montés, direutor Editorial Planeta, Antonio Poveda, alcalde de Sant Joan Despí, Agustí Colomines, Unescocat, Octavi Martí, escritor, Piti Español, guionista cinematográficu, Jaume Carbonell Sebarroja, sociólogu, Eulàlia Vintró Castells, socióloga, Georgina Cisquella, presentadora de TVE, Anna Rosa Cisquella, actriz, Francesc Valls, periodista, Carmen Alborch, exministra de Cultura, Oriol Comes, creador de xuegos, Regina Farré, periodista, Carles Navales, periodista, Marina Subirats i Martori, socióloga, Carlos Martínez Shaw, historiador, Miguel Rodríguez Domínguez, empresariu relós Festina, Joan Oms, exdiputado independiente nel PSOE, Josep M. Pijuan, educador, Assumpta Escarp, Tercera Teniente d'Alcalde del Conceyu de Barcelona, Celia Villalobos, exministra y diputada del PP, Jesús Eguiguren, presidente del PSE-EE. Hilari de cara Casaleiz, profesor, escritor, Javier Puyol Piñuela, exembajador de la Unión Europea.

Logotipu[editar | editar la fonte]

El logotipu de Bandera Collorada yera un focete y un martiellu, trés los cualos asitiábase la figura d'una estrella irregular de cinco puntes ligeramene inclinada escontra la esquierda.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]