Minois dryas

De Wikipedia
Artículu revisáu
Minois dryas
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Familia: Nymphalidae
Xéneru: Minois
Especie: M. dryas
Scopoli, 1763
Sinonimia
Papilio dryas Scopoli, 1763
Papilio phaedra Linnaeus, 1764
Hipparchia dryas
Satyrus dryas
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Minois dryas ye un lepidópteru diurnu perteneciente a la familia de les Nymphalidae,  subfamilia de les Satyrinae y al xéneru Minois. (Scopoli, 1763)[1]

Denominación[editar | editar la fonte]

Foi nomáu Minois dryas por Giovanni Antonio Scopoli en 1763.

Sinónimos : Papilio dryas Scopoli, 1763; Papilio phaedra Linnaeus, 1764; Hipparchia dryas; Satyrus dryas[2][3]

Subespecies[editar | editar la fonte]

  • Minois dryas phaedra (L., 1764); sur d'Alpes (grande y bien ocellée).[4]
  • Minois dryas bipunctatus (Motschulsky, 1861); nel este d'Asia y Xapón.
  • Minois dryas septentrionalis (Wnukowsky, 1929);
  • Minois dryas shaanxiensis Qian .

Evolución de la especie[editar | editar la fonte]

La Minois dryas, tuvo presentes en tola Francia metropolitana dende'l paleolíticu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Esta gran caparina ye de color bien escurecíu, morenu que torna al negru nel machu, carauterízase polos sos grandes ocelos con neñina azul sobre dambes cares de l'ala anterior.

El so valumbu va de 45 a 70 mm mm y la fema ye más grande que'l machu que nun devasa los 60 mm 70 mm.

Gata[editar | editar la fonte]

La gata envierna mientres el primer o segundu estadiu.

Próximu a larva, ye de color marrón buxu con rayes de color marrón, con una llongura de 30 a 35 mm.

Pupa[editar | editar la fonte]

Ye de color moricu-naranxa

Bioloxía[editar | editar la fonte]

Periodu de vuelu y envernía[editar | editar la fonte]

Univoltina, el periodu de vuelu estiéndese de xunetu a setiembre nuna sola xeneración.

La envernía tien llugar al estadiu de canesba.

Plantes agospiadores[editar | editar la fonte]

La gata  alimentase de poacées (gramínees), sobremanera d'Avena, de los Bromus, de los Dactylis, de los Festuca, Arrhenatherum elatius, Oryza sativa, Molinia caerulea y tamién de cyperácees : de los Carex. Los güevos son esféricos y l'aspeutu nacaráu, son depositaos individualmente nuna de les sos plantes güéspede, les Poaceae.

Ecoloxía y distribución[editar | editar la fonte]

Minois dryas ye una caparina presente del sur d'Europa hasta Xapón y particularmente n'Asia Central.

Biotopu[editar | editar la fonte]

Gusta de praos secos y ente escamplaes de monte con felechos.

Proteición[editar | editar la fonte]

Nun se beneficia de nengún estatus de proteición específicu.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

ISBN=978-2-603-01649-7, Delachaux y Niestlé, ISBN=260300638X páxina=455.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. (castellán) http://www.asturnatura.com/especie/minois-dryas.html Minois dryas
  2. (n'inglés) http://www.pyrgus.de/Minois_dryas_en.html Minois dryas
  3. (n'inglés) http://www.eurobutterflies.com/sp/dryas.php Minois dryas
  4. Guía de les caparines d'Europa y d'África de Norte,, Tolman & Lewingoton

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]