Mieres

De Uiquipedia

Saltar a: navegación, busca
43° 15' 05" N, 05° 46' 35" W
Mieres
Bandera de_Mieres Escudu de_Mieres
Bandera de_Mieres Escudu de_Mieres
Mapa:

Asturies
Nome en castellanu Mieres
Xentiliciu Mierense
Comunidá autónoma Bandera d'Asturies Asturies
Estáu  España
Capital Mieres del Camín
Coordenaes 43° 15' N 5° 46' W
Partíu xudicial Mieres
Parroquies 16
Población (2007)
 -Habitantes
 -Densidá
 -% d'Asturies
Puestu: 6
44.992 habitantes
308,10 hab/km²
4,26 %
Superficie
 -Total
 -% d'Asturies
Puestu: 25
146,03 km²
1,36 %
Mayor altitú El Picu Tresconceyos, 1.154 m
Códigu postal 33600
Alcalde Luis María García García (PSOE)
http://ayto-mieres.es

Mieres ye un conceyu d'Asturies. Llenda al norte con Ribera d'Arriba, Uviéu y Llangréu, al sur con L.lena y Ayer, al este con Llangréu, Samartín del Rei Aureliu y Llaviana y al oeste con Morcín y Riosa. Ocupa'l valle formáu pol cauce del ríu Caudal.

Tabla de conteníos

[editar] Parroquies

[editar] Hestoria

Cuenca minera dende'l sieglu XIX, foi l'epicentru de la fuelga d'Ochobre de 1934.

Casa'l conceyu de Mieres.

[editar] Demografía

Caltién la mesma población qu'enantes la guerra civil.

[editar] Economía

Fasta 1970 hubo nel conceyu la Fábrica de Mieres, planta siderúrxica, treslladada colos trabayadores a Xixón y Avilés al formase Ensidesa.

Basada tradicionalmente na esplotación del carbón, actividá en retrocesu.

Actualmente l'actividá minera queda namás nos pozos Figareo y Nicolasa y nel llavaeru del Batán.

Una de les obres fecha con fondos mineros ye el Campus Universitariu onde s'imparten Inxeniería Técnica Minera, Topográfica y Forestal.


Emplegaos nos diversos sectores económicos (añu 2006)
Númberu de trabayadores Tantu por cientu
TOTAL 11.596 100
Agricultura, ganadería y pesca 136 1,17
Industria 2.633 22,71
Construcción 1.120 9,66
Servicios 7.707 66,46
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006, SADEI


Usos del suelu del conceyu (añu 2006)
Usu Superficie (km²)
Tierres de llabrantíu 0,71
Praderíes 56,71
Terrenu forestal 65,29
Otros usos (industrial, residencial, tierra ermo...) 23,32
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006, SADEI

[editar] Fiestes

  • Antroxu -> febreru o marzu
  • Folixa na Primavera -> Festival Intercélticu de Musiques del Arcu Atlánticu (Abril)
  • San Xuan -> Fiestes patronales, en xunu hasta'l día 24. La nueche del 23 hai foguera y danza prima.
  • Mártires de Valdecuna -> Romería d'interés turísticu (27 setiembre).

[editar] Semeyes

[editar] Enllaces esternos


 
Conceyos d'Asturies
Allande | Amieva | A Veiga | Avilés | Ayer | Bimenes | Bual | Cabrales | Cabranes | Candamu | Cangas del Narcea | Cangues d'Onís | Caravia | Carreño | Castrillón | Castropol | Casu | Cuaña | Colunga | Corvera | Cuideiru | Degaña | Eilao | El Franco | Gozón | Grandas de Salime | Grau | Ibias | Illas | La Ribera |Llanera | Llanes | Llangréu | Llaviana | Ḷḷena | Mieres | Miranda | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baxa | Pezós | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Les Regueres | Ribadeva | Ribesella | Riosa | Salas | Samartín d'Ozcos | Samartín del Rei Aurelio | Santalla d'Ozcos | Santiso d'Abres | Santu Adrianu | Sariegu | Siero | Sobrescobiu | Somiedu | Sotu'l Barcu | Tapia | Taramundi | Teberga | Tinéu | Uviéu |Valdés | Vilanova d'Ozcos | Villaviciosa | Villayón | Xixón | Yernes y Tameza
Ferramientes personales