Llingües d'España

De Uiquipedia
Saltar a: navegación, guetar
Mapa de llingües n'España

N'España fálense unes 13 llingües vernácules; l'idioma oficial en toa España ye'l castellán o español. Un 35% los falantes son billingües, les más de les vegaes con llingües propies de les estremaes comunidaes autónomes.

Índiz

Idiomes cooficiales [editar]

Idiomes qu'ensin ser cooficiales el so usu ta reguláu per llei [editar]

  • L'aragonés, na zona de Huesca y Altu Aragón:
    • Aragonés occidental (ansotano, cheso);
    • Aragonés central (belsetán, chistabino, tensino, pandicuto, bergotés);
    • Aragonés oriental (benasqués, grausino, ribagorzano, fobano, chistabino);
    • Aragonés meridional (ayerbense, somontanés);

Otres llingües [editar]

Munches otres llingües, ensin gociar de reconocencia llegal denguna, úsense en delles zones:

Por mor de la inmigración :

Ente les llingües falaes polos inmigrantes y los sos descendientes habría destacar l'árabe, el chinu, el polacu, el quechúa y el rumanu.

Dialeutos del castellán con entidá propia [editar]

  • Murcianu, fales de tránsitu col catalán con influencies aragoneses y andaluces, en Murcia, Orihuela y ciudaes d'alredor (Alicante), norte de Granada y Albacete, con diferencies en cada zona, llamaos subdialeutos como n'Albacete o norte de Granada.
  • Castúo, fales de tránsitu col llionés (o estremeñu), n'Estremadura, y poblaciones de Huelva, Córdoba y Sevilla.
  • Fales rioxanes, d'influyencia aragonesa pel oriente, vasca pel norte y asturllionesa pol occidente.
  • Fales canaries, con influyencia Guanche, una de les rames bereberes estintes, que falábase nes islles enantes de la llegada del castellán, ya influyencies del pertués y numberosos americanismos.
  • Fales andaluces, falaes na mayor parte d'Andalucía, con abondes estremadures ente les fales occidentales y les orientales.

Llinguaxes non orales [editar]

Llingües muertes [editar]

Llingües que se falaben nel actual territoriu español y agora tán muertes:

Ver tamién [editar]

Enllaces esternos [editar]