Llingües anglofrisies

De Wikipedia
Llingües anglofrisies
Distribución xeográfica Escontra'l sieglu V, islles Britániques, mariña del Mar del Norte dende Frisia a Xutlandia
Falantes ~ 500 millones
Filiación xenética

Indoeuropéu
  Xermánicu
    Germ. Occidental

      L. anglofrisies
Subdivisiones Ánglico
FrisónFrisón y Llingües ángliques
Códigu Glottolog angl1264

Distribución actual de les llingües anglofrisies n'Europa
Ánglico

     Inglés      Scots

Frisón

     Frisón occidental      Frisón septentrional      Frisón del Saterland

Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües anglofrisies formen un grupu filoxenéticu dientro de les llingües xermániques occidentales formaes pol inglés antiguu, el frisón antiguu y los sos modernos descendientes.

Clasificación[editar | editar la fonte]

El grupu anglofrisio ta formáu por:

Clasificación anternativa[editar | editar la fonte]

L'ingaevónico, tamién llamáu xermánicu del Mar del Norte, ye un grupu postuláu dientro de les llingües xermániques occidentales qu'entendería tantu l'antiguu frisio, como l'antiguu inglés, y l'antiguu saxón.[1] Dicha agrupación nun se concibe necesariamente como una unidá filoxenética descendiente d'una protollingua homoxénea, sinón más bien como un grupu de variedaes estrechamente rellacionaes qu'exercieron influencia mutua desenvolviéndose traces d'área llingüística.[2]

Esta agrupación foi propesta per primer vegada en Nordgermanen und Alamanen (1942) pol llingüista y filólogu alemán Friedrich Maurer (1898–1984), como una alternativa al árbol filoxenéticu estrictu que se fixera popular a partir del trabayu del llingüista alemán del sieglu XIX August Schleicher.[3]

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Les llingua anglofrisies estremar del restu de les llingües xermániques occidentales parcialmente por dellos cambeos fonéticos:

  • Llei de espirantización nasal ingvaeónica
  • El Anglu-Frisian brightening
  • Palatalización del soníu *k del protoxermánicu nuna consonante coronal africada ente vocales, por casu:
inglés cheese 'quesu' y frisón oc. tsiis frente a neerlandés kaas, baxu alemán Kees, alemán Käse; o :inglés

church y frisón oc. tsjerke frente a neerlandés kerk, so alemánKerk, Kark, alemán Kirche.

Orixinalmente, les comunidaes anglofrisies y les comunidaes baxosajonas ocupaben árees abondo cercana como por que se formara un área llingüística d'evolución converxente, razón pola cual comparten delles traces adicionales.[4] Sicasí, a pesar de los oríxenes comunes el ánglico y el frisio diverxeron notablemente, especialmente pola importante influencia del nórdicu y el normandu nel inglés y similarmente del neerlandés y el baxu alemán nel frisio. La resultancia ye que'l frisio converxó escontra'l neerlandés y los dialeutos baxoxermánicos axacentes, ente que el ánglico estructuralmente convirtióse nun grupu estreme con gran parte del so léxicu tomáu del francés o'l llatín.

Evolución fonétiques del anglofrisio[editar | editar la fonte]

El siguiente ye un resume de los principales cambeos fonéticos qu'afectaron a les vocales n'orde cronolóxicu: [5]

  1. Posteriorización y nasalización de la ā̆ del xermánicu occidental antes de consonante nasal;
  2. Perda de n ante fricativo, con allargamientu compensatoriu y nasalización de la vocal precedente;
  3. Los plurales del presente y el pretéritu amenorgar a una única forma;
  4. zarru d'A: WGmc ā̆ǣ, inclusive nos diptongos ai y au;
  5. Palatalización (ensin fonemización de les palatales, esto ye, les palatales son alófonos, non fonemes contrastivos);
  6. restitución d'A: ǣā en contautu con consonantes axacentes;
  7. segundu zarru: dar en tolos dialeutos del anglosaxón (sacante en West Saxon) y frisio ǣē;
  8. restitución d'A: a restitúyese cuando van siguíes d'una sílabes que contién una vocal posterior (más tardida nos diaectos de Southumbria); Frisio æoau → Antiguu frisio ā/a;
  9. Diptongación (OE breaking); in West Saxon palatal diphthongization follows;
  10. mutación-i (i-umlaut) siguíes de síncope; Old Frisian breaking follows;
  11. Fonemización de palatales y asibilización, segunda una segunda palatalización en partes de West Mercia;
  12. Smoothing and back mutation.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Les siguiente tabla compara los numberales del unu al diez en diverses llingües anglofrisies:

LLINGUA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Ánglico Anglosaxón án twá þri féower fíf six~syx seofon
~syofn
eahta nigon tien~týn
Inglés one two three four five six seven eight nine ten
Scots ane
ae*
twa three fower five sax seiven aicht nine ten
Yola oan twye dhree vour veeve zeese zeven ayght neen dhen
Frisón Frisón occidental ʔiən
ien
twɑ
twa
trɛjjə
trije
fjɔwwər
fjouwer
fiːf
fiif
sɑjs~sɛjs
seis
sɔːn
sân
ʔɑxt
acht
njoɣən
njoggen
ʦiən
tsien
Frisón del Sater aan twäi
twäin
twoo
träi fjauwer fieuw säks soogen oachte njugen tjoon
Frisón septentrional
(dial. de Mooring)
iinj
ån
tou
tuu
trii
tra
fjouer fiiw seeks soowen oocht nüügen tiin
PROTO-ANGLOFRISIO *ān *twā~*twai *þrī *fiower *fīf *sēks *seoven *ōht *ninɣun *tjen~tēn
  • Ae /yː/, /jeː/ ye la forma axetival usada ante nomes.[6]

Anglofrisio frente a holandés y alemán[editar | editar la fonte]

Les siguiente tabla amuesa les innovaciones compartíes pol frisio y l'inglés frente a les traces calteníes n'otres llingües xermániques occidentales:

GLOSA Anglofrisio Xermánicu del interior
Frisio Inglés Holandés Alto Alemán
'día' dei day dag Tag
'agua' rein rain regen Regen
'camín' wei way weg Weg
'uña' neil nail nagel Nagel
'quesu' tsiis cheese kaas Käse
'ilesia' tsjerke church kerk Kirche
'xuntos' tegearre together samen zusammen
'hermanu/a' sibbe sibling verwante Verwandte
'llave' kaai key sleutel Schlüssel
'foi' hai west have been ben geweest bin gewesen
'dos oveja' twa skiep two sheep twee schapen zwei Schafe
'tener' hawwe have hebben haben
'nos' ús us ons uns
'caballu' hynder horse paard Pferd
'pan' brea bread brood Brot
'pelo' hier hair haar Haar
'oreya' ear ear oor Ohr
'puerta' doar door deur Tür
'verde' grien green groen Grün
'dulce' swiet sweet zoet süβ
'al traviés' troch through door durch

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Dalgunos incluyeron el flamencu occidental. Cf. Bremmer (2009:22).
  2. Pa un discutiniu completu de los cambeos d'área arreyaos y les sos cronologias relatives, vease Voyles (1992).
  3. Friedrich Maurer (Lehrstuhl für Germanische Philologie - Linguistik)
  4. The German linguist Friedrich Maurer rejected Anglu-Frisian as a historical subdivision of the Germanic languages. Instead, he proposed North Sea Germanic or Ingvaeonic, a common ancestor of Old Frisian, Old English and Old Saxon.
  5. Robert D. Fulk, “The Chronology of Anglu-Frisian Sound Changes”, Approaches to Old Frisian Philology, eds., Rolf H. Bremmer Jr., Thomas S.B. Johnston, and Oebele Vries (Amsterdam: Rodopoi, 1998), 185.
  6. Grant, William; Dixon, James Main (1921) Manual of Modern Scots. Cambridge, University Press. p.105