La Pesgana

De Wikipedia
(Redirixío dende La Pesgana (Priendes))
La Pesgana
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Carreño
Parroquia Priendes
Cambiar los datos en Wikidata

La Pesgana ye una entidá de población de la parroquia de Priendes, en Carreño.

L'INE establez que La Pesgana ye una aldega de 8 habitantes (6 homes y 2 muyeres). El so códigu de referencia ye 33 014 100600. [1]

Alcuéntrase a una distancia de Candás, capital del conceyu, de 4 km. Tien una altitú máxima de 70 m sobre'l nivel del mar. Pal añu 2001 contaba con 4 viviendes, toes principales. [2]

Topónimu[editar | editar la fonte]

Diz Xosé Lluis García Arias:

"Tenemos exemplos abondo d'un refileru llugares terminaos n'-ANA, sufixu llatín que se ponía detrás del nome'l dueñu d'una posesión y daba ocasión de denominar asina una esplotación agrícola.
[...]Pesgana (Cñ)20 PAESICUS (Holder)."[3]

Sitios d'interés[editar | editar la fonte]

Ilesia de Santa María de Priendes[editar | editar la fonte]

Esta ilesia[4] asítiase nel berriu de La Pesgana.

La construcción que s'atopa anguaño foi inaugurada en xunetu de 1999 pol entós obispu d'Uviéu, Gabino Díaz Merchán. L'antigua d'esta advocación, que taba al llau'l cementeriu, tuvo qu'esbarrumbase porque taba pa cayer por causa los argayos a raiz del desmonte fechu pa facer el poligono industrial de Falmuria.En laiglesia vieya taba enterrau el Marques de Santiago a los pies del altar, y posiblemente e dia de hoy te enterrau nel mesmu llugar.

La Quinta de Chor[editar | editar la fonte]

Esta quinta[5] alcuéntrase nel númebru 3 del barriu de La Pesgana.

La historia de la propiedá d'esta finca fue mui movida: llevantada por Manuel Prendes, a la so vuelta d'América, a finales de sieglu XIX, tuvo que vendela al arruinase al so xenru Manuel Antonio González del Valle y Sarandeses en 1913; esti matrimoniu usábala como residencia de branu, hasta qu'establez la so residencia estable cuando españa la [Guerra Civil Española]. Anguaño la Quinta de Chor pertenez a la familia Suárez, los caseros antaño, dende que la mercaren el 11 d'abril de 1983; y la so finca, d'unos 40.000 m², ta dividía en dos parceles: una, propiedá d'Alfredo Suárez Gutiérrez, onde s'atopa la quinta; la otra, d'Eloína Martínez Martínez, onde taba la casa de los caseros.

Nesta finca pasaba llargues estancies el pintor Nicanor Piñole y apaez en dellos dibuxos de so, como "Jardín de la Quinta de Chor" [6] o "Pepita en la Quinta de Chor"[7].

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Nomenclátor del INE, 2011[1]
  2. Nomenclator de la SADEI [2]
  3. Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[3]
  4. Páxina del Ayuntamientu de Carreño [4]
  5. Páxina del Ayuntamientu de Carreño [5]
  6. Jardín de la Quinta de Chor, 1905 [6]
  7. Pepita en la Quinta de Chor, 1910-1915 [7]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]