Kangaatsiaq

Coordenaes: 68°18′25″N 53°27′49″W / 68.3069°N 53.4636°O / 68.3069; -53.4636
De Wikipedia
Kangaatsiaq
Alministración
PaísBandera de Dinamarca Reinu de Dinamarca
País autónomuBandera de Groenlandia Groenlandia
Conceyu Qeqertalik
Tipu d'entidá ciudá
Códigu postal 3955
Xeografía
Coordenaes 68°18′25″N 53°27′49″W / 68.3069°N 53.4636°O / 68.3069; -53.4636
Kangaatsiaq alcuéntrase en Groenlandia
Kangaatsiaq
Kangaatsiaq
Kangaatsiaq (Groenlandia)
Superficie 1.27 km²
Demografía
Población 520 hab. (1r xineru 2020)
Porcentaxe 100% de Qeqertalik
0.92% de Groenlandia
0.01% de Reinu de Dinamarca
Densidá 409,45 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Kangaatsiaq (anguaño Kangâtsiaq) ye un pueblu en Kitaa y tamién el centru alministrativu del conceyu de Kangaatsiaq.

El pueblu de Kangaatsiaq recibió la posición de pueblu apenes nel 1986, anque como asentamientu esistió desde muncho más atrás.

Les coordenaes del pueblu yeren 68°18'27" Norte, 53°27'49" Oeste. El pueblu tien unos 669 habitantes (xuliu 2005), y el conceyu enteru tien unos 1482 habitantes, col restu de la población viviendo nos asentamientos d'Attu, Niaqornaarsuk, Ikerasaarsuk y Iginniarfik.

La Vida en Kangaatsiaq[editar | editar la fonte]

La pesca y la caza de foques yeren les fontes d'ingresos principales pa la xente del pueblu. Kangaatsiaq tien una fábrica de curtíos de pez y camarón.

El pueblu de Kangaatsiaq tien un supermercáu, xardín de güajes con 26 escolinos, y una escola primaria (primeru al décimu grau) con 150 escolinos. Un albergue xuvenil llamáu 'La Loxa' con espaciu pa seis persones y l'únicu sitiu turísticu.

Kangaatsiaq pue ser visitáu tol añu per Helicópteru desde Aasiaat, o per tresbordador hasta cuatro veces per selmana d'otres destinos cercanos a la Islla de Disko.

Fauna de Kangaatsiaq[editar | editar la fonte]

L’área tien una fauna ártica mui rica incluyendo'l renu, zorru polar, y la llebre ártica. Les mamíferos marinos incluyen a les variedaes de foca anillada, foca común, foca encapuchada, foca barbada, foca arpa, la ballena jorobada (típicamente en veranu), Ballena de Minke, Ballena d'Aleta, el Narval, y la Beluga. Cuándo el xelu de mar vien, a veces la Morsa y el Osu polar puen ser vistos.

Nes aves incluyen corvos, lagópedos, varias especie de gaviotes, eideres, eideres rei, araos, falcones, águiles, curuxas ártiques, pinzón delles ñeves, golondrines ártiques, y más.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]