Jukendo

De Wikipedia
Jukendo
(銃剣道)
Bayoneta xaponesa “Tipu 30” (1894–1945)
Enfoque Llucha con armes (bayoneta)
País d'orixe  Xapón
Deporte olímpicu Non
Cambiar los datos en Wikidata

Jukendo (銃剣道, jūkendō) ye l'arte marcial xaponés de la llucha a la bayoneta,[1][2][3][4] y recibe mui bien de comparances col kendo (magar que con bayonetes en cuenta d'espaes).[5] Les téuniques del Jukendo tán basaes nes del Sojutsu (arte de la llanza)[6] o en téuniques de bayoneta del sieglu XVII, cuando les armes de fueu foron introducíes en Xapón.[7]

Nel periodu Meiji, les téuniques de llucha a la bayoneta amestáronse nun sistema llamáu “jukenjutsu”,[7] y enseñáronse na academia militar Toyama en Tokiu.[7] Morihei Ueshiba, el fundador del aikido, entrenóse en jukenjutsu y incorporó parte d'esi arte al propiu de so.[8] Acabada la Segunda Guerra Mundial, la práutica del jukenjutsu foi torgada polos aliaos, pero más tarde volvió baxo la forma moderna del jukendo.[7] En 1952 establecióse la Federación Xaponesa Amateur de Jukendo.[9] En 1956 creóse la Federación de Jukendo de Tol Xapón.[10]

El jukendo modernu usa un mokuju, una copia en madera d'un fusil con una bayoneta ensin filu inxertada na pica, empara d'un fusil real.[5] L’arte prautíquenlu tanto los militares xaponeses como los civiles.[7] L’entrenamientu inclúi kata (formes o patrones), exercicios por pareyes y alcuentros competitivos usando mokuju y equipu proteutor.[7] Los tres oxetivos principales puntuables son el corazón, el gargüelu y el nivel baxu del llau izquierdu del oponente.[7]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Stevens, J. (1985): "The Founder, Ueshiba Morihei." In R. Strozzi-Heckler (Ed.): Aikido and the new warrior (páxs. 5–22). Berkeley, CA: North Atlantic. (ISBN 978-0-9381-9051-6)
  2. Mather, J. (1990): "A Sensei's story: Karate's Takayuki Kubota." Black Belt, 28(6):40–44.
  3. Steele, D. E. (1991): "Training to fight Saddam's army: US troops prepared for hand-to-hand combat against Iraqis." Black Belt, 29(5):33–36.
  4. Lowry, D. (2009): The Karate way: Discovering the spirit of practice (p. 76). Boston, MA: Shambhala. (ISBN 978-1-5903-0647-5)
  5. 5,0 5,1 Clayton, B. D., Horwitz, R., & Pollard, E. (2004): Shotokan's secret: The hidden truth behind Karate's fighting origins (p. 148). Black Belt Books. (ISBN 978-0-8975-0144-6)
  6. Tanaka, F. (2003): Samurai fighting arts: The spirit and the practice (p. 222). Tokyo: Kodansha International. (ISBN 978-4-7700-2898-3)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Fighting Arts: Jukendo (c. 2008).
  8. de Jong, H. (c. 2007): Aikido.
  9. Wagner, E. A. (1989): Sport in Asia and Africa: A comparative handbook (p. 60). New York: Greenwood. (ISBN 978-0-3132-5767-4)
  10. All Japan Jukendo Federation

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]