Judas Priest

De Wikipedia
Judas Priest
Datos
Tipu grupu de heavy metal
Miembros Rob Halford, Glenn Tipton, K. K. Downing, Ian Hill, Scott Travis, Richie Faulkner, Al Atkins, Tim Owens (es) Traducir, Dave Holland, Rob Halford, Alan Moore, John Hinch, Simon Phillips y Les Binks
Xéneru heavy metal y heavy metal tradicional
Sellu discográficu Sony Music
Epic Records
Sony Music Entertainment
País Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Orixinarios de Birmingham
Fecha fundación 1968 y 1969
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Judas Priest ye un grupu británicu de heavy metal, consideráu unu de los más importantes ya influyentes na historia del xéneru, fundáu en 1971 en Birmingham por K. K. Downing, Ian Hill, Al Atkins y John Ellis.

Historia[editar | editar la fonte]

Años 70[editar | editar la fonte]

El grupu llevaba orixinalmente'l nome Freight, pero Atkins suxurió'l nome Judas Priest, proveniente de la so anterior banda. Debutaron oficialmente en 1974, ensin Ellis y Atkins, reemplazaos por John Hinch y Rob Halford respeutivamente, y con Glenn Tipton como nuevu guitarrista. Esta formación publicó'l so álbum debú Rocka Rolla, empobináu escontra un hard rock con tintes de rock progresivu. A partir del so siguiente álbum, Sad Wings of Destiny, de 1976, la banda camudó'l so soníu escontra'l heavy metal, que desenvolveríen colos sos álbumes posteriores, Sin After Sin, Stained Class, Killing Machine y l'esitosu British Steel (1980). Nestos trabayos la banda instauró'l soníu que'l heavy metal tendría nes siguientes décades, abriendo amás la etapa NWOBHM (Nueva fola del metal británicu).

Años 80[editar | editar la fonte]

Nel añu 1981, cola llegada del álbum Point of Entry, el grupu condució'l so estilu escontra un hard rock más senciellu, como un intentu de conquistar el mercáu d'Estaos Xuníos y, en cierta forma, emular el camín trazáu por otres agrupaciones, como Def Leppard. Cola salida del álbum Screaming for Vengeance (1982) y Defenders of the Faith (1984), la banda volvió al heavy metal, evolucionando amás nun estilu más agresivu y crudu, siendo estos álbumes catalogaos como unes de les sos obres "cumes". En 1986 sale a la venta'l so álbum Turbo, fuertemente influyíu pol glam rock, y nel cual añadióse l'usu de sintetizadores en guitarra, baxu y batería, que predominaba a finales de los ochenta. Con esti álbum, que primeramente diba ser grabáu como "Twin Turbos", Judas Priest intentó algamar niveles masivos de ventes nos EE.XX., pero nun llegó a cumplir les mires. A partir del so discu Ram It Down y del posterior ésitu Painkiller (1988 y 1990, respeutivamente), la banda desenvolvió entá más el so soníu agresivu, yá dafechu somorguiáu nel speed metal.

Años 90 y 2000[editar | editar la fonte]

Dempués de la salida del vocalista Rob Halford, nel añu 1991 (depués de la grabación y la xira correspondiente del álbum Painkiller), la banda intentó acentuar dichu estilu colos álbumes Jugulator y Demolition, averándolo más al soníu n'apoxéu na dómina y apurriendo el trabayu vocal a manes del nuevu cantante: Tim Owens, a pesar de perder cierta popularidá mientres dicha dómina.

Cola vuelta de Rob Halford a les files de Judas Priest, nel añu 2005, y la salida a la venta del álbum Angel of Retribution, la banda sostuvo un increíble regresu, tres 15 años d'ausencia del so vocalista clásicu. Dichu álbum algamó'l puestu Nᵘ13 nes llistes estauxunidenses, siendo'l so máximu ésitu hasta la fecha, y foi'l primer discu de la banda en llegar al puestu Nᵘ1 nuna llista nacional griega.

Nel añu 2008 sale a la venta l'álbum conceptual Nostradamus, tratando alrodiu de la vida y obra del famosu profeta Nostradamus. Dichu trabayu foi perbién acoyíu pola crítica y los fans, a pesar de ser un álbum conceptual doble. Judas Priest suel ser considerada como la banda que terminó de definir el soníu propiu del heavy metal, procesu empecipiáu por Black Sabbath, Deep Purple, Queen, Led Zeppelin o Scorpions, ente otros, y siguíu por ellos; amás de ser, en términos musicales y estéticos, la banda pionera de la mentada "NWOBHM".

Discografía[editar | editar la fonte]

Estudiu
  • 1974 Rocka Rolla
  • 1976 Sad Wings of Destiny
  • 1977 Sin After Sin
  • 1978 Stained Class
  • 1978 Killing Machine
  • 1980 British Steel
  • 1981 Point of Entry
  • 1982 Screaming for Vengeance
  • 1984 Defenders of the Faith
  • 1986 Turbo
  • 1988 Ram It Down
  • 1990 Painkiller
  • 1997 Jugulator
  • 2001 Demolition
  • 2005 Angel of Retribution
  • 2008 Nostradamus
  • 2014 Redeemer of Souls
  • 2018 Firepower
  • 2024 Invincible Shield
Direutu
  • 1979 Unleashed in the East
  • 1987 Priest... Live
  • 1998 '98 Live Meltdown
  • 2003 Live in London
  • 2009 A Touch of Evil: Live

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]