Jentkaus I

De Wikipedia
Jentkaus I
faraona

Vida
Nacimientu sieglu XXVIedC
Muerte sieglu XXVIedC
Sepultura Pirámide de Jentkaus I (es) Traducir
Familia
Padre Micerino
Casada con Shepseskaf (es) Traducir
Fíos/es
Hermanos/es Khuenre (es) Traducir
Oficiu política
Cambiar los datos en Wikidata
Jentkaus I
en xeroglíficu
W17
X1
D28
D28 D28
S29B7

Ḫntkȝw.s
{{{3}}}


Jentkaus I, foi una reina del Antiguu Exiptu, que nació a finales de la IV dinastía. Esta princesa xuega'l papel de nexu d'unión ente los postreros soberanos de la cuarta dinastía y los primeres de la quinta, a los qu'apurre la llexitimidá dinástica al emparentarlos colos sos predecesores inmediatos. El cultu funerariu d'esta reina, inusualmente duraderu, y los sos títulos atraxeron el barruntu de qu'inclusive podría ser por un curtiu tiempu faraona d'Exiptu, tres la muerte del so maríu. Lo que ye seguro ye que tuvo un papel significativu nos acontecimientos históricos mientres el cambéu de dinastíes.

Grabáu de Jentkaus nun bloque de granitu del so tumba.

Titulatura[editar | editar la fonte]

Mut-nesu-bity.o
en xeroglíficu
M23
X1
L2
X1
M23
X1
L2
X1
G14
[1]
Mwt-nsw-bity.w
{{{3}}}


Na so tumba dar a sigo mesma'l títulu de Mut-nesu-bityu, que podría traducise correutamente en dos formes distintos: De primeres, puede significar según Vladimir Wikentiew "Madre de dos reis, del Altu y Baxu Exiptu".[2] Per otru llau, el títulu, según propón Hermann Junker, traduzse como "Rei del Altu y Baxu Exiptu y madre del rei d'Altu y Baxu Exiptu", lo cual indicaría que reinara como faraón.[2] Poro, sería la primer reina gobernante d'Exiptu o la segunda.[nota 1]

Tamién tenía los títulos de sat-nesu, "Fía del Rei" y ta hemet nesu "Gran Esposa Real".

Biografía[editar | editar la fonte]

Jentkaus yera fía del faraón Menkaura (Micerino) y esposa del rei Shepseskaf, el so socesor. La so descendencia nun ta clara: paez que foi la madre d'Userkaf, Sahura y Neferirkara, que fueron faraones de la V dinastía.[3] Según otra teoría, tres la muerte de Shepseskaf casóse con Userkaf pa llexitimar el so ascensu al tronu, y dio-y dos fíos, Sahura y Neferirkara.

Contestu históricu[editar | editar la fonte]

Un papel importante na transición ente les dinastíes cuarto y quinto ye la figura de Dyedefptah. Wilfried Seipel y Hermann A. Schlögl suxuren qu'esti nome despinta a Jentkaus.[4] Sofiten esta hipótesis nel fechu de que la reina apaez col nemes nel so templu funerariu. Aventuren que caltuvo'l tronu hasta la mayoría d'edá del so fíu Userkaf, menor d'edá al finar Shepseskaf, y que por ello apaecen como fundadores d'una nueva dinastía y esplicaría el cultu inusualmente duraderu celebráu a la muerte d'esta reina.

En contra d'esta teoría ta'l fechu de que'l so nome nun s'inscribe nun cartuchu.[5] Suxurióse qu'hubo otra reina Jentkaus, madre de los faraones Nyuserra y Neferefra. Al paecer, los personaxes fundiéronse más tarde por cuenta de les circunstancies familiares, convirtiéndose nuna figura llexendaria.[5]

Tumba[editar | editar la fonte]

Pirámide de Jentkaus I, en Guiza.

Jentkaus alzara un monumentu peculiar en Giza, que combina les carauterístiques de les pirámides, mastabes y tumbes soterrañes. Foi construyíu en dos fases y tenía l'apariencia d'una pirámide de dos altures con una superficie de 45,8 m x 43,7 m y un altor de 18,5 m. Por cuenta de la so forma considérase de cutiu como una cuarta pirámide de Giza. Ta encimentada na roca y construyida como una gran mastaba. Sobre ella construyóse de siguío otra mastaba. Taba cubierta con piedra caliar de Tura. Alredor de la tumba soterró un barcu, daqué que solo se presenta en pirámides reales, lo que confirma'l barruntu de qu'actuaba como gobernante d'Exiptu.[6] El monumentu ta acompañáu d'un templu funerariu, con un muriu qu'arrodiaba'l conxuntu y de una calzada que la xunía al Templu del Valle de Menkaura.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Jones: op. cit.
  2. 2,0 2,1 Verner: op. cit. páxs. 250 y ss. Das Stufengrab der Chentkaus I.
  3. Erman: op. cit.
  4. Seipel: op. cit. páxs. 189–190.
  5. 5,0 5,1 Schlögl: op. cit. páxs. 99–100.
  6. Lehner: op. cit., páxs. 138 y ss.

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Merytneit, de la primer dinastía, podría ser tamién reina gobernante.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]