Islandés

De Uiquipedia

Saltar a: navegación, busca

Llingua xermánica del tueiru nórdicu ocidental falada n'Islandia. Emprega l'alfabetu llatín.


Islandés (islenska)
Faláu en: Islandia
Rexón: Europa setentrional
Númberu de falantes: 250.000
Llugar pol númberu: ??
Clasificación xenética: Indoeuropéu

 Llinguas xermánicas
  xermánicu nórdicu
   ocidental
    islandés

Estatus oficial
Llingua Oficial de: Islandia
Códigu
ISO 639-1 isl
ISO 639-2(B) isl

[editar] Hestoria

La llíngua islandesa (islenska) ye la llingua escandinava ocidental que se fala n'Islandia desque llegaron a la isla xentes noruegas por vuelta'l añu 1000 d.C.

El nome de la llingua d'aquella ye autualmente escandinavu antiguu o noruegu antiguu. Ye d'ente les llingües nórdicas la que meyor caltien l'estrutura anicial de l'antiguu escandinavu. Pué dicise que ye un casu únicu de continuidá llingüística: nin el pallabreiru nin la gramática s'estreman grandemente de la llingua antigua de les sagues, d'esta que los escolinos islandeses son a lleere les sagues y les eddes.

El métodu de creyación de pallabres ye autónomu, prefiriéndose tirar de pallabres de raigañu escandinavu pa nomear invenciones modernes: sími (teléfonu, d'una pallabra pa "filu"), útvarp (radiu, de ut, "p'ambora", y varp, "tiru").

El desendolcu d'una pronuncia estremada de la llingua antigua permite establecer dos etapes hestóriques:

-Islandés antiguu, ta 1500.

-Islandés modernu, de 1500 p'alantre.

[editar] Deillas frases corrientes n'islandés

  • islandés: íslenska /iːslenska/
  • hola: dagin /gouːðandaːγ/
  • adiéus: bless bless
  • por favor: gjörðu svo vel /gjør θʏ sɔ vɛːl/
  • ubrigáu: takk fyrir /taʰk fɪːrɪr/
  • esi: þetta /θeʰta/
  • cuántu?: hver mikið /xversʏ mɪːcɪð/
  • llionés: leonska /leonska/
  • sí: já /jauː/
  • non: nei /nej/
  • salú!: skál! /skauːl/

[editar] Enllaciu esternu

Historia y gramática de las llinguas xermánicas

Ferramientes personales