Iota Andromedae

De Wikipedia
Iota Andromedae
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Andrómeda
Ascensión reuta (α) 23h 38min 08,20s
Declinación (δ) +43º 16’ 05,1’’
Mag. aparente (V) +4,30
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar B8IV
Masa solar 3,98 M
Radiu (6 R)
Magnitú absoluta -1,63
Lluminosidá 610 L
Temperatura superficial 12.620 K
Astrometría
Velocidá radial -0,5 km/s
Distancia 500 años lluz (153 pc)
Paralax 6,53 ± 0,16 mas
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
17 Andromedae / HD 222173 / HR 8965 / HIP 116631 / SAO 53216 / BD+42 4720 / FK5 891
[editar datos en Wikidata]

Iota Andromedae (ι And / 17 Andromedae)[1] ye una estrella na constelación d'Andrómeda. De magnitú aparente +4,30, ye la decimotercer estrella más brillosa de la constelación.[2] Alcuéntrase a 500 años lluz del Sistema Solar.

Nome[editar | editar la fonte]

Iota Andromedae nun tien nome habitual, pero nel catálogu Calendarium d'Al Achsasi Al Mouakket, recibió'l títulu de Keff al-Salsalat (كف المسلسلة - kaf al-musalsala), traducíu al llatín como Manus Catenata, «la palma de la muyer encadenada».[3]

En chinu, Téng Shé, «la Culiebra Voladora», fai referencia a un asterismu qu'entiende a ι Andromedae, α Lacertae, 4 Lacertae, π2 Cygni, π1 Cygni, HD 206267, ε Cephei, β Lacertae, σ Cassiopeiae, ρ Cassiopeiae, τ Cassiopeiae, AR Cassiopeiae, 9 Lacertae, 3 Andromedae, 7 Andromedae, 8 Andromedae, λ Andromedae, κ Andromedae y ψ Andromedae. Arriendes d'ello, ι Andromedae ye conocida como Téng Shé èrshíèr, la segunda estrella de la Culiebra Voladora.[4]

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Iota Andromedae ye una estrella blancu-azulada, enantes catalogada como estrella de la secuencia principal de tipu espectral B8V,[1] y más apocayá como subxigante B8IV.[5] Ye, por tanto, similar a φ Sagittarii, pero ta aproximao al doble de distancia qu'ésta. Tien una temperatura efectivo de 12.610 K[5] y relluma con una lluminosidá 610 vegaes superior a la lluminosidá solar.[6] El so diámetru angular envaloráu, 0,365 milisegundos d'arcu, xuníu a la distancia a la que s'atopa, dexa envalorar el so diámetru real, resultando ser ésti unes seis veces más grande que'l del Sol.[7] Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 77 km/s, pero la velocidá real pue ser considerablemente cimera. Tien una masa de casi cuatro mases solares.[6]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 iot And -- Star (SIMBAD)
  2. Hipparcos Stars in Andromeda (Ashland Astronomy Studio)
  3. Knobel, Y. B. (1895). «Al Achsasi Al Mouakket, on a catalogue of stars in the Calendarium of Mohammad Al Achsasi Al Mouakket». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 55:  p. 429. Bibcode1895MNRAS..55..429K. 
  4. AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 7 月 7 日
  5. 5,0 5,1 Zorec, J.; Cidale, L.; Arias, M. L.; Frémat, Y.; Muratore, M. F.; Torres, A. F.; Martayan, C. (2009). «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff». Astronomy and Astrophysics 501 (1). páxs. 297-320. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...501..297Z&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  6. 6,0 6,1 Zorec, J.; Royer, F. (2012). «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics 537. A120. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2012A%26A...537A.120Z&db_key=AST. 
  7. van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration (2008). «The Palombar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series 176 (1). páxs. 276-292. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008ApJS..176..276V&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 23h 38m 8.201s, 43° 16 5.065