Guerra Irán-Iraq

De Wikipedia
Guerra Irán-Iraq
Parte de Guerras del Golfo Pérsico (es) Traducir
Fecha 22 setiembre 1980 → 20 agostu 1988
Llugar Golfu Pérsicu, frontera ente dambos países resultáu = Cese al fueu. Dambos bandos declaren vencedores a pesar del fracasu iraquín d'invadir territoriu iranín.
Causes Iraq invade territoriu iranín
Cambeos territoriales Statu quo ante bellum; supervisáu pol UNIIMOG
Belixerantes
Bandera de Irán Irán
PDK
UPK
ASII
PID
Iraq
MEK[1]
Sofitu:
Lliga Árabe
Estaos Xuníos
Reinu Xuníu
Francia
Kuwait
Comandantes
Bandera de Irán Ruhollah Khomeini
Bandera de Irán Abolhassan Banisadr
Bandera de Irán Mohammad Ali Rajai
Bandera de Irán Akbar Hashemi Rafsanjani
Bandera de Irán Alí Jamenei
Bandera de Irán Mir-Hosein Musaví
Bandera de Irán Mostafa Chamran
Bandera de Irán Mohsén Rezaí
Bandera de Irán Ali Sayad Shirazi
Yalal Talabani (UPK)
Nawshirwan Mistefa (UPK)
Masud Barzani
Mohammad Baqir al-Hakim
Abdul Aziz al-Hakim
Sadam Husein
Ali Hassan al-Mayid
Taha Yassin Ramadan
Izzat Ibrahim ad-Douri
Salah Aboud Mahmoud
Tareq Aziz
Adnan Jairallah
Saddam Kamel
Qusay Hussein
Uday Hussein
Plantía:Xeodatos Dir mohajedin.gif Massoud Rajavi (MEK)
Plantía:Xeodatos Dir mohajedin.gif Maryam Rajavi (MEK)
Fuercies en combate
Irán:
200.000 soldaos (1980)[2]
100.000 milicianos (1980)[2]
195.000 soldaos (1982)[3]
200.000 milicianos (1983)[2]
305.000 soldaos (1984)[3]
500.000 milicianos (1984)[2]
354.500 soldaos (1986)[3]
500.000 milicanos (1986)[2]
1.000 tanques (1986)[3] 13.000 combatientes del UPK[4]
50.000 PDK[5]
Iraq:
190.000 soldaos (1980)[2]
2.200 tanques (1980)[2]
450 aviones (1980)[2]
200.000 soldaos (1981)[6]
100.000 milicianos (1981)[7]
500.000 tropes (1985)[6]
1.000.000 tropes (1988)[8]
1 buque (1988)[8]
500 aviones (1988)[8]
4.000 tanques (1988)[8] 20-25.000 MEK (1988)[9]
12.000 PDKI (1982)[9]
Baxes
500.000-1.000.000 muertos[2][10]
2.000.000 mancaos
4.000.000 movíos
[editar datos en Wikidata]

Plantía:Campaña Guerres del Golfu Pérsicu.


La guerra Irán-Iraq -conocida n'Irán como la Guerra Impuesta (en persa: جنگ تحمیلی , tr. Ŷang-y-tahmilí) y la Santa Defensa (en persa: دفاع مقدس , tr. Defâʿ-y moqaddás), y n'árabe como l'al-Qādisiyya de Sadam (árabe: قادسيّة صدّام, tr. Qādisiyyat Ṣaddām)-, foi un conflictu bélicu surdíu ente Irán ya Iraq, qu'empezó'l 22 de setiembre de 1980 y duró hasta'l 20 d'agostu de 1988, rematando ésti ensin un claru vencedor. Los sos oríxenes atópase na llarga animosidad árabe-persa y nes rivalidaes rexonales; en concretu, Iraq quería invertir la delimitación de fronteres ente los dos estaos, establecida nos Alcuerdos d'Arxel (1975), pa consiguir l'anexón de la rexón de Shatt al-Arab.

Dende l'empiezu y mientres tol tiempu de duración del conflictu, Iraq siempres tuvo nuna clara desventaxa demográfica frente al so rival, pos cabo recordar que, pa cuando empezó la guerra nel añu 1980, Iraq tenía una población nesi entós de 13 millones d'habitantes, sicasí Irán tenía yá una población d'alredor de 38 millones d'habitantes (el triple que Iraq). Cuando la guerra remató, tuvo un enorme costu tocantes a vides humanes perdíes, y aparte; causó un grave desterciu social arriendes de los graves daños a los aparatos económicos de dambes naciones, que viose darréu en dambos países con cifres de paru d'hasta dos díxitos -con un millón de soldaos iraquinos ya iraninos y civiles de dambos bandos muertos, según dexó a munchos homes aptos lisiados- pero resolveríase solamente ante la enorme presión internacional ensin dalguna clase d'arreglos nin tuvo cambeos nes asignaciones fronterices esistentes antes del so entamu.

Esti conflictu bélicu, ye bien comparáu y similar cola Primer Guerra Mundial (1914-1918) (70 años antes), esto debíu pol usu de les mesmes táctiques, incluyendo'l fueu de trinchera a gran escala, niales d'ametralladores, cargues de bayoneta, usu d'alambre d'escayus travesando trincheres, folaes d'ataques travesando les tierres ensin invadir y l'usu estensivu d'armes químiques como'l gas mostaza y el gas sarín per parte del gobiernu iraquín contra les tropes iranines y civiles como los curdos. Cabo recordar, que'l dictador iraquín Sadam Husein empezó a utilizar armes químiques coles mires d'amenorgar o compensar la gran desventaxa poblacional que tenía'l so país y el so exércitu frente a les numberoses tropes d'Irán. Col tiempu'l Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes emitió que les armes químiques fueren usaes na guerra. Asina mesmu la Organización de les Naciones Xuníes (ONX) nunca esclarió qu'Iraq yera l'únicu qu'usaba armes químiques, pa dicir que la comunidá internacional guardaba callo sobre Iraq pol usu d'armes de destrucción masiva contra los iraninos y los curdos y que los Estaos Xuníos torgaron a la ONX condergar a Iraq. Resolvimientu 598 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes.

Nome de la guerra[editar | editar la fonte]

La guerra foi comúnmente llamada la guerra del Golfu o la guerra del Golfu Pérsicu hasta la guerra del Golfu (xineru y febreru de 1991, na que Kuwait foi lliberáu de tropes iraquines poles fuercies de la coalición internacional) polo que se-y llamó la Primer Guerra del Golfu Pérsicu. El conflictu Iraq-Kuwait foi llamáu orixinalmente como la Segunda Guerra del Golfu Pérsicu, más tarde conocióse-y como la Guerra del Golfu. La invasión d'Iraq de 2003 por Estaos Xuníos y la consiguiente ocupación del país de 2003-2011 foi llamada la Segunda Guerra del Golfu Pérsicu.

La guerra de 1980-1988 ye conocida n'Irán como la Guerra Impuesta (جنگ تحمیلی, tr. Ŷang-y-tahmilí) y la Santa Defensa (دفاع مقدس, tr. Defâ'-y-moqqaddas). N'Iraq el presidente Sadam Husein primeramente llamó al conflictu la Guerra relámpago[11] y conózse-y tamién como la al-Qādisiyya de Sadam (قادسيّة صدّام, tr. Qādisiyyat Ṣaddām) en referencia a l'antigua Batalla d'Al-Qādisiyyah.

Causes de la guerra[editar | editar la fonte]

Yá en 1971, Iraq rompiera rellaciones diplomátiques con Irán, por cuenta de conflictos territoriales. Amás, Iraq taba esmolecíu pola propaganda relixosa empobinada dende la nueva República Islámica d'Irán col ayatolá Ruhollah Khomeini al frente, contra'l réxime baazista llaicu de Bagdag, y especialmente tarrecía perder la llealtá de los ciudadanos xiinos.

Sicasí, la principal razón de la guerra foi la creencia del presidente d'Iraq, Sadam Husein, de que la potencia militar d'Irán debilitárase en gran midida pola Revolución iranina de 1979, que derrocó al Xa Mohammad Reza Pahlevi, y que'l sofitu que consiguiría per parte d'Occidente dexaría-y llograr una fácil victoria, reconquistando Shatt al-Arab y la provincia iranina de Juzestán pa Iraq.

Invasión iraquina[editar | editar la fonte]

Guerra Irán-Iraq -22 de setiembre de 1980- Teḥrán

La guerra empezó cola invasión d'Irán el 22 de setiembre de 1980 cuando fuercies iraquines, 190 000 homes, 2200 tanques y 450 aviones, atacaron la provincia de Juzestán, na Operación Kaman 99, rica en petroleu, onde vivíen 3 millones d'árabes, Hussein esperaba'l so sofitu (lo que nun asocedió).[12] Pero, anque les fuercies iraquines llograron ésitos de primeres, Sadam detuvo a les sos tropes, lo qu'avagó Irán a reorganizar les sos fuercies y llanzase al contraataque. Nesi momentu'l gobiernu iranín llamó a los mozos del so país a allegar al frente como voluntarios. Alredor de 100 000 soldaos y 200 000 milicianos presentar en poco tiempu.[13] D'esta miente la guerra relámpago qu'esperaben los iraquinos convertir nuna guerra de gastadura nun frente de 300 km.[14]

Escontra 1982, les tropes iraquines fueren espulsaes de la mayor parte d'Irán, que refugó la posibilidá d'empezar un procesu de paz y siguió una guerra que pensaben que podríen ganar.

Armamentu de los contendentes[editar | editar la fonte]

Mapa de la ruta del convói mientres la operación Earnest Will.
Especialista comprobando l'ausencia de mines.
Gas King siendo escoltáu.

A lo llargo del conflictu Iraq usó armes d'orixe soviéticu como fusiles d'asaltu AK-47 y AKM de calibre 7,62 mm, ametralladores RPK del mesmu calibre y PKM de 7,62 x 54 R, fusiles de francotirador semiautomáticos SVD del mesmu calibre, llanzacohetes antitanque RPG-7, llanzacohetes Katiusha, cañones D-30 de 122 mm y tanques T-54 y T-55; tamién aviones de reacción Mirage III franceses y delles armes químiques como'l gas mostaza y el gas sarín. Irán usó fusiles d'asaltu alemanes Heckler & Koch G3 de 7,62 mm (usáu dende los tiempos en qu'Irán taba gobernáu pola monarquía y que tamién foi utilizáu na Revolución iranina) y Tipu 56 (versión china del AK-47) de 7,62 mm, mercaos a China, al igual que les carabines semiautomátiques SKS feches nesi país, según mázcares antigás y traxes especiales contra ataques químicos, anque non tolos combatientes iraninos tener. Cuando'l ayatolá Khomeini enteróse que munches armes mercaes a Occidente (como'l fusil d'asaltu Galil y el subfusil Uzi israelinos), qu'usaba l'exércitu, los Cuerpos de la Guardia Revolucionaria Islámica y la milicia Basij, proveníen d'Israel, nun duldar n'aprobales alegando que: Nun tamos obligaos pola relixón islámica a preguntar l'orixe de les armes, vaigan y mérquenles.

En 1986 españó l'escándalu Irangate o Irán-Contra, cuando s'afayó que'l gobiernu del Presidente d'Estaos Xuníos Ronald Reagan vendía misiles BGM-71 TOW a Irán, saltándose'l bloquéu que la so propia alministración decretara contra esti país, y col dineru d'esta venta financiaba a les Contras de Nicaragua que combatíen al gobiernu del Frente Sandinista de Lliberación Nacional (FSLN). El teniente coronel Oliver North foi fechu responsable y nun s'investigó a naide percima d'él.

Guerra de trincheres[editar | editar la fonte]

Ente 1982 y 1987 les fuercies iranines entamaron la ofensiva a lo llargo de la frontera, fundamentalmente nel sur, onde'l principal oxetivu yera la conquista d'Al Ba'ra al empar que cortar la carretera que xune Bagdag con Basora. Los ataques iraninos sobre les posiciones atrincheraes iraquines recordaron les táctiques de gastadura de la I Guerra Mundial. Irán empezó a usar numberosa infantería ruinamente armada. Nesti tipu de guerra tenía ventaya sobre'l so enemigu, pos entós Irán tenía 38 millones d'habitantes ya Iraq 13 millones. Los iraquinos compensaron la so inferioridá numbérica col usu d'armes químiques.[15]

Rellatáronse dellos casos nos que los infantes yeren unviaos al frente ensin arma dalguna, usando la táctica de llena. N'otros casos mandar a mozos y Usu militar de neños neños iraninos en masa y ensin armes sobre los campos minaos, por qu'españaren los esplosivos y dexaren los caminos llimpios pal pasu de los tanques; a los mozos dábase-yos llaves de plásticu feches en Taiwán, pos se-yos consideraba como les llaves del Paraísu. Ente 1983 y 1988, años de constantes ofensives iranines contra Basora, morrieron 60 mil persones. Los años más decisivos fueron 1985 y 1986.

Cola ayuda de grandes donaciones y préstamos de los estaos árabes de la rexón del golfu Pérsicu (sobremanera Arabia Saudita), y el suministru d'armamentu (ente otros, de la Xunión Soviética, Estaos Xuníos y Francia), Iraq aguantó en tierra, mientres la so fuercia aérea atacaba ciudaes iranines ya instalaciones petrolíferes nel golfu Pérsicu.

Irán tomó represalies contra los estaos que sofitaben a Iraq, mientres Sadam Husein buscaba implicar a otros países nel conflictu. En 1987, Estaos Xuníos y otres potencies asumieron la responsabilidá de protexer el tránsitu de buques petroleros nel golfu Pérsicu.

Iraq recibió sofitu téunicu y armes d'Estaos Xuníos.[16] Les sos armes químiques fueron producíes con materiales de doble uso daos per Estaos Xuníos y delles compañíes alemanes.[17] Calcúlase que 50 000 soldaos iraninos morrieron a lo llargo del conflictu por cuenta d'armes químiques.[ensin referencies]

En 2002 el diariu británicu The Independent sopelexó una llista de 22 compañíes norteamericanes que dieron sofitu a la fabricación d'armes químiques per parte del réxime de Saddam.[18]

Negociaciones y cese del fueu[editar | editar la fonte]

Escontra 1988 Irán siguía la guerra, pero les fuercies iraquines llanzaron una serie d'ofensives esitoses. En xunetu de 1988, Irán ya Iraq viéronse emburriaos a aceptar la Resolvimientu 598 -adoptada pol Conseyu de Seguridá de la ONX el 20 de xunetu de 1987- al ver que nun podíen vencer nel conflictu.

Finalmente llegóse a la paz el 20 d'agostu de 1988, sobre la base del caltenimientu de la situación territorial anterior al enfrentamientu bélicu. Calcúlase que la guerra saldar con un millón de muertos (el 60% d'ellos iraninos) y casi dos millones de mancaos, amás d'enormes gastos materiales que dexaron la economía de dambos combatientes nuna situación bien precaria.

Khomeini afirmó qu'aceptar la paz fuera para él como «beber un tragu de venenu». Ente les causes poles que'l conflictu caltúvose inclusive cuando dambos contrincantes taben exhaustos ta'l continuu apurra d'armes apurríes per países estranxeros.

Frente internu[editar | editar la fonte]

Iraq[editar | editar la fonte]

Como daqué primordial Sadam Husein intentó garantizar al pueblu iraquín que sufriría lo menos posible pola guerra. Hubo racionamientu, pero los proyeutos civiles antes del conflictu siguieron. Coles mesmes aponderábase'l so cultu de la personalidá que tenía nuevos altores de adulación sobre'l so réxime que tenía'l control militar. Tres les victories iranines de la primavera de 1982 y el zarru de Siria del oleoductu iraquín Saddam miró a la so política de frente internu; una política d'austeridá y guerra total foi introducida por que la población entera movilizar pa la guerra. Tolos iraquinos fueron obligaos a donar sangre, les demostraciones masives de llealtá a Hussein volviéronse más comunes y más de 100,000 civiles fueron obligaos a partir cañes nes aldegues del sur del país.

P'asegurase la llealtá de los xiinos almitir a munchos d'estos nel Partíu Baath y nel gobiernu. Como parte del sofitu xiín iraquín a la guerra l'Estáu pagó los costos de restaurar la tumba del imán Alí con mármol importáu d'Italia. A pesar de los costos de la guerra'l gobiernu fixo arrogantes contribuciones pa los xiinos; el comportamientu del ayatola Khomeini mientres el so exiliu en Najaf, nos años 1960 y 1970, onde él de cutiu engarraba colos líderes ulemes iraquinos pa esclariar l'ayuda xiina al réxime iraquín nos 80, polo que los xiinos d'Iraq sofitaron la guerra del so país contra Irán. El periodista británicu Patrick Brogan escribió:

Inclusive los xiinos d'Iraq prefirieron la viciosa tiranía de Sadam Husein, un sunita, primero que'l paraísu xiín del ayatola: Hussein ye un árabe, Khomeini ye un persa y 13 sieglos d'hostilidá nun s'esvalixaron por un sermón de vienres.

Mientres los primeros años del conflictu'l gobiernu iraquín esmolecer polos curdos por que sofitaren la guerra contra Irán. En 1983 la Unión Patriótica del Curdistán (UPK) aceptó cooperar con Bagdag, pero'l Partíu Democráticu del Curdistán (PDK) opúnxose. Esi mesmu añu Hussein robló un conveniu d'autonomía con Yalal Talabani, líder de la UPK, anque'l primeru renegaría de la so promesa de l'autonomía curda. En 1985 la UPK y el PDK xunieron les sos fuercies y el Curdistán iraquín foi escenariu d'una guerra de guerrilles que s'enllargaría hasta'l final de la guerra en 1988. Una campaña de terror desamarrar nel branu de 1982 con más de 300 oficiales del exércitu iraquín que fueron disparaos nos campos de batalla y al añu siguiente desamarróse una cacería contra'l lideralgu de la comunidá xiina con 90 miembros de la familia al-Hakim (una influyente familia de clérigos xiinos como Mohammad Baqir al-Hakim y Abdul Aziz al-Hakim) que fueron arrestaos y 6 aforcaos; esto estendióse a los curdos de los que 8,000 miembros del clan Barzani, de que'l so líder Masud Barzani que tamién ye líder del PDK, fueron executaos. Dende 1983 foi tal la represión que l'historiador israelín Efraim Karsh escribió que yeren de “proporciones xenocides”. La Campaña al-Anfal foi un intentu pa pacificar el Curdistán iraquín.

Irán[editar | editar la fonte]

L'españíu de la guerra foi consideráu pol gobiernu iranín como un cambéu de sentimientu celestial pa defender la so posición y consolidar la Revolución Islámica. La guerra presentar al pueblu iranín como una gloriosa yihad y una prueba del calter nacional, pos el réxime iranín fixo una política de guerra total ya intentó movilizar la nación entera pa la llucha. El conflictu marcó la declinación de la economía iranina que se venía faciendo cola revolución en 1978-79; como resultáu de la guerra los estándares de vida cayeron dramáticamente n'Irán na década de los 80.

Como parte del efeutu de guerra total el gobiernu creó un grupu conocíu como la Campaña de Reconstrucción que xugó la exención por que cultivaren la tierra los homes que volvieron del frente. Los trabayadores deducíen díes de salariu de los sos cheques de pagu p'ayudar a financiar la guerra y fixéronse campañes masives pa donar comida, dineru y sangre pa los soldaos. En 1981 desamarróse una condición de guerra civil nes cais de les ciudaes iranines cuando'l izquierdista Mujaheddin y-Khalq (MEK) intentó tomar el poder. En xunu del mesmu añu hubo una llucha caleyera ente'l MEK y la Guardia Revolucionaria per dellos díes con cientos de muertos en dambos bandos y desamarróse una campaña d'asesinatos que mató a cientos d'oficiales del gobiernu a la fin d'esi añu. El 28 de xunu del mesmu añu'l MEK asesinó al secretariu xeneral del Partíu de la República Islámica (PRI) Mohammad Beheshti y el 30 d'agostu mató al presidente Mohammad Ali Rajai; en setiembre hubo batalles caleyeres ente'l MEK y la Guardia Revolucionaria polo que cientos d'izquierdistes iraninos (dalgunos de los cualos nun taben acomuñaos col MEK) fueron aforcaos pol gobiernu nuna secuela. Antes de ser vencíu'l grupu terrorista desamarró una campaña de bombes y asesinatos que foi respondida con una política d'execuciones masives de sospechosos miembros del MEK hasta 1985. El gobiernu iranín reprimió una rebelión nel Curdistán iranina sofitada per Iraq que foi gradual, afogada con una campaña de represión sistemática; les manifestaciones estudiantiles antiguerra feches en 1985 fueron estrozaes por activistes gubernamentales.

Una de les poques esceiciones pa la política represora del gobiernu yera la tolerancia escontra'l pacifista Movimientu de Lliberación Islámicu (MLI) lideráu pol ex primer ministru Mehdí Bazargán. En xineru de 1985 Bazargán criticó la guerra dempués de 1982 nun telegrama a les Naciones Xuníes como antiislámica ya illexítima, argumentando que Khomeini tendría d'aceptar la tregua qu'ufiertó Hussein en 1982 en cuenta de atayar el derrocamientu del Baath. Khomeini fadiar por esa telegrama y emitió una declaración pública na que defendió la guerra como islámica y xusta; pa 1987 yeren evidentes les señales de gastadura de la moral iranina que se reflexó nel fracasu de les campañes gubernamentales pa reclutar “mártires” pal frente. L'historiador israelín Efraim Karsh escribió qu'eses señales de declinación moral en 1987-88 xugaron un gran rol na decisión d'Irán d'aceptar el cese de fueu de 1988. El británicu Patrick Brogan escribió: La economía esbarrumbóse. La guerra y la revolución cobraron les sos baxes. Namái les industries béliques sobrevivieron lo suficiente pa enllargar el reclutamiento de los Cuerpos de la Guardia Revolucionaria Islámica; la maquinaria de guerra iranina nun yera capaz de suplir a los inmensos exércitos que colaben a la guerra cantando nos primeros díes… El país entró en bancarrota, y como la llei islámica prohibe la usura, Khomeini interpretó qu'Irán nun tenía d'emprestar dineru contra los futuros ingresos del petroleu pa enfrentar les espenses de la guerra. L'ingresu petroleru pasó de $20 mil millones en 1982 a $5 mil millones en 1988. Nun cume de la Organización de Países Esportadores de Petroleu (OPEP) en xunu de 1988 Arabia Saudita, que rompiera rellaciones diplomátiques con Irán 2 meses antes, vetó una última iniciativa iranina de cortar la producción y xubir los precios.

Nuna carta pública a Khomeini en mayu de 1988 Bazargán escribió: Dende 1986 usté nun proclamaba la victoria y agora alza'l so llamáu a la población p'aguantar hasta la victoria. ¿Esto nun ye una almisión de derrota de lo so parte? Coles mesmes criticar por siguir la guerra teniendo a Irán en quiebra, y por sacrificar a la mocedá ensin un bon propósitu.

Distinciones y peculiaridad[editar | editar la fonte]

Irán atacó y destruyó parcialmente'l reactor nuclear d'Osirak el 30 de setiembre de 1980 con 2 aviones F-4 Phantom II, tres l'entamu de la guerra. Este foi'l primer ataque sobre un reactor nuclear y namái el terceru sobre una planta nuclear na hestoria del mundu. Francia reparó'l reactor tres l'ataque iranín[19] pero nun segundu ataque la Fuercia Aérea d'Israel destruyir matando a un inxenieru francés y causando que Francia cerrara la planta; esto foi citáu como causa de l'adquisición iraquina d'armes nucleares, que Sadam Husein anunció en respuesta a la Revolución iranina.[20][21][22][23][24][25]

La Guerra Irán-Iraq foi tamién el primer y únicu conflictu na hestoria bélica na que dambos bandos usaron misiles balísticos unu contra l'otru. La guerra tamién ye la única confirmada de batalles d'helicópteros aire a aire na hestoria bélica colos Mi-25 iraquinos contra los AH-1 SuperCobra iraninos en numberoses ocasiones. La primer instancia de llucha d'esos helicópteros asocedió'l primer día de la guerra (22 de setiembre de 1980) 2 SuperCobras iraninos esmuciéronse sobre 2 Mi-25 ya impautar con misiles empuestos antitanque BGM-71 TOW. Unu d'estos Mi-25 cayó darréu y l'otru quedó tan estropiáu que s'esbarrumbó antes de volver a la so base; n'otra batalla aérea similar el 24 d'abril de 1981, destruyeron 2 Mi-25 ensin incurrir a perdes. D'alcuerdu a ciertos documentos desclasificaos, los pilotos iraninos llograron un 10 a 1 nuna rellación mortal sobre los pilotos iraquinos mientres los enfrentamientos y esos iraquinos usaben los aviones d'ales fixes.[26][27]

Como en munches guerres,[28] esta guerra tuvo un impautu nes ciencies médiques. Una nueva intervención quirúrxica pa pacientes comatosos con firíes caltriantes de celebru polo que foi creáu por fisioterapeutes iraninos, que trataben a los soldaos mancaos na guerra y esclavos. Un nuevu tratamiento neuroquirúrgico de guía de llinies pal usu de civiles que sufrieron esmornia o firíes caltriantes de craniu. La téunica quirúrxica y les sos resultaos que primeramente fuera usada pol Exércitu d'Estaos Xuníos mientres la Segunda Guerra Mundial y la Guerra de Vietnam foi reemplazada por esti nuevu tratamientu modular y que foi usada na congresista estauxunidense Gabrielle Giffords beneficiada coles nueves llinies empones en siendo disparada na cabeza en 2011.[29][30][31]

Folaes humanes[editar | editar la fonte]

Ye sabíu que'l gobiernu iranín fíxose famosu pol usu de folaes humanes pa llimpiar los campos minaos o sacar el fueu enemigo mientres la guerra. Anque foi alto'l costu de vides la táctica funcionaba dacuando. Los voluntarios Basij yeren usaos p'abasnar na atmósfera de patriotismu de la movilización de la guerra y l'amor xiino del martiriu envalentonados pola revolución; los mozos valientes faíen visites a les escueles y una intensa campaña mediática. Según el periodista Robin Wright:

Mientres la ofensiva Fateh [en febreru de 1987] yo cubrí'l frente suroeste nel llau iranín y oyí música de mozos, que les sos edaes bazcuyaben ente los 9 y los 16 años, que dicía con entusiasmu orixinal qu'ellos yeren voluntarios pa convertise en mártires. Les tropes regulares, los paramilitares guardias revolucionarios y tolos mulás encamentaben a esos mozos, llamaos Basij, pa xugar el papel más peligrosu en romper les llinies iraquines. Ellos debíen d'emponer el camín, pasando sobre los campos de mines antipersonales pa estenar la zona pal gran asaltu iranín. Teníen bandes blanques na cabeza pa significar l'abrazu de la muerte y glayaben shahid, shahid (mártir, mártir) lliteralmente teníen el camín al cielu. El so númberu nunca se supo, pero nos suburbios residenciales de les ciudaes iranines aprovíase una pista. Ventana tres ventana, bloque tres bloque, taben asitiaes fotografíes, bordiaes de cintes negres, d'adolescentes o preadolescentes.[32]

La guerra de les ciudaes[editar | editar la fonte]

Escontra'l fin de la guerra'l conflictu terrestre entró a un puntu muertu llongura nel cual l'otru bandu usaba artillería autopropulsada o fuercies aérees p'ayudar nes zones de meyora. Les relativamente profesionales fuercies armaes iraquines nun podíen combatir contra la bien numberosa infantería iranina. Estos nun coincidíen en dambes coses y l'artillería autopropulsada faía vulnerables a les sos tropes y tanques; eso obligar a sustituyir el poder de la infantería pola artillería.

La Fuercia Aérea d'Iraq fixo bombardeos aéreos contra les ciudaes iranines, sobremanera la capital Teḥrán, en 1985. Pa embrivir les perdes ante la cimera Fuercia Aérea d'Irán, Iraq rápido llanzó misiles Scud y Al Hussein. En respuesta Irán llanzó misiles Scud mercaos a Libia y Siria contra la capital iraquina Bagdag. Iraq llanzó 520 Scuds y A el-Hussein contra Irán y sicasí este llanzó solo 177; n'ochobre de 1986 un ataque aereu iraquín destruyó trenes y aviones de pasaxeros civiles iraninos, incluyendo'l Boeing 737 d'Iran Air nel Aeropuertu Internacional de Shiraz.

---Valtamientu d'avión de pasaxeros iranín per parte del cruceru lanzamisiles estauxunidense USS Vincennes----

El Vuelu 655 de Iran Air foi un vuelu comercial operáu por Iran Air ente Bandar Abbas (Irán) y Dubái (Emiratos Árabes Xuníos). El domingu 3 de xunetu de 1988, casi a la fin de la guerra Irán-Iraq, l'avión foi baltáu xusto al sur de la islla de Qeshm pol cruceru lanzamisiles estauxunidense USS Vincennes (CG-49), matando a los sos 290 ocupantes. El Vincennes taba n'agües territoriales iranines nesti momentu. Según el Gobiernu d'Estaos Xuníos, el Airbus foi confundíu con un F-14 de la Fuercia Aérea Iranina. Irán calificó l'incidente como un actu de barbarie. Per otra parte, George H. W. Bush, vicepresidente de l'Alministración Reagan, defendió al so país nes Naciones Xuníes y declaró que'l valtamientu del avión foi un incidente de guerra y que la tripulación del Vincennes actuó según el momentu. Nuna conferencia de prensa del 2 d'agostu de 1988 él dixo: "Nunca voi esculpar polos Estaos Xuníos d'América –Nun m'importa lo que los fechos digan" en referencia al incidente. .

Investigaciones posteriores de la revista Newsweek revelaron que'l gobiernu tapó munchos fechos de la investigación.2 El capitán del barcu almitió en 1992 que taben saleando dientro d'agües d'Irán, lo cual desmiente la versión oficial de que yeren agües internacionales.3 El 22 de febreru de 1996, Estaos Xuníos aportó a pagar a Irán 68 millones de dólares en compensación a les víctimes, pero nun pagó pol avión, que tenía un valor de 30 millones de dólares, y nunca s'esculpó.

En respuesta a la Operación Karbala 5, l'intentu iranín de prindar Basora a entamos de 1987, Iraq atacó 65 ciudaes en 226 incursiones en 42 díes, bombardeando barrios civiles. 8 ciudaes fueron atacaes por esos misiles. Les bombes mataron a 65 neños nuna escuela elemental en Borujerd. Los iraninos tamién respondieron con ataques de misiles Scud sobre Bagdag y una escuela primaria foi destruyida. Estos eventos conócense como “la guerra de les ciudaes”.

Fonte:https://es.wikipedia.org/wiki/Vuelo_655_de_Iran_Air

Posterior al conflictu[editar | editar la fonte]

Daños nuna mezquita en Jorramchar
Campusantu de Mártires iraninos en Yazd
Un helicópteru iraquín Mil Mi-25, recuperáu mientres la guerra, nun muséu militar en Teḥrán

La Guerra Irán-Iraq foi desaxeradamente costosa en vides y en material, una de les guerres más mortíferes dende la Segunda Guerra Mundial. Dambos países fueron afaraos pol efeutu bélicu. Envalórase que'l costo d'Irán foi de 1 millón de baxes ente muertos y mancaos y los iraninos siguen sufriendo y morriendo a consecuencia del usu d'armes químiques. Les baxes iraquines envalorar en 250,000-500,000 muertos o mancaos. Cientos de civiles morrieron en dambos llaos n'ataques aéreos y de misiles balísticos.

Les perdes financieres tamién fueron enormes y col tiempu entepasaron los 600 mil millones de dólares pa cada país (1,2 billones en total). Pero tres la guerra'l costu bélicu yera bien fondu y grande de lo que lo que suxuríen les estimaciones dempués de la guerra; el desenvolvimientu económicu foi pospuestu y les esportaciones de petroleu atayáronse. Eses perdes económiques fueron d'una naturaleza bien seria pa Iraq que tuvo qu'incurrir a débedes mientres la conflagración comparaos colos realmente pequeñes débedes d'Irán, como esti país usar de forma sangrienta, pero económicamente con táctiques barates mientres la guerra, nun efeutu de sustituyir les vides de los soldaos polos fondos financieros mientres el so defensa. Dempués de la guerra Iraq acusó a Kuwait d'ampliar la producción de petroleu pa invadir dichu emiratu.[33][34][35][36][37][38][39][40][41][42]

Dellos prisioneros de dambos bandos nun fueron lliberaos hasta más de 10 años dempués del fin de la guerra. Les ciudaes de dambos países tamién sufrieron daños considerables. La Revolución Islámica d'Irán radicalizóse[43] y el diariu del gobiernu iranín Etelaat escribió: “Nenguna escuela singular o ciudá ta escluyida de la felicidá de la “santa defensa” de la nación, pa probar l'esquisitu mestranzu del martiriu o de la muerte de los mártires que morrieron pa vivir eternamente nel paraísu.” Etelaat 4 d'abril de 1983.[44]

El gobiernu iraquín conmemoró la guerra con dellos monumentos, incluyendo les Manes de la Victoria y el Monumentu Al Shahid, dambos en Bagdag. Les fronteres quedaron ensin cambeos y 2 años dempués del fin del conflictu, amenaciando una nueva guerra, Saddam reconoció los derechos iraninos sobre'l llau este del Arvand Rud, una reversión del statu quo ante bellum. En documentos desclasificaos de la intelixencia d'Estaos Xuníos fueron topaos implicaciones internes y esternes d'Irán de l'aparente victoria (en 1982) sobre Iraq nel segundu añu del conflictu.[45]

El 9 d'avientu de 1991 el Secretariu Xeneral de les Naciones Xuníes Javier Pérez de Cuéllar informó lo siguiente al Conseyu de Seguridá de la ONX: “Eses esplicaciones d'Iraq nun son abondes o aceptables pa la comunidá internacional como un actu. Según lo destacao del actu so les violaciones referíes al ataque del 22 de setiembre de 1980, contra Irán, xustificar so la carta de les Naciones Xuníes, reconociendo les regles y principios de llei internacional o principios de moralidá internacional y encausar la responsabilidá pal conflictu. Dende antes del entamu del conflictu había cierta invasión per Irán en suelu iraquín, qu'esa invasión nun xustifica l'agresión d'Iraq contra Irán -que foi conocida la ocupación continua del territoriu iranín mientres la guerra- en violación de la prohibición del usu de la fuercia, que ye una de les regles de la xusticia. Nuna ocasión yo alvertí con fondura a los espertos concluyendo que les armes químiques fueron usaes contra civiles iraninos nun área axacente a los centros urbanos carentes de proteición contra esos ataques” (anexu s/20134).[46] El conseyu espresó'l so consternación sobre l'asuntu y la so condena na Resolvimientu 620 (1988), adoptada'l 26 d'agostu del mesmu añu. En 2005 el nuevu gobiernu d'Iraq esculpar por empecipiar la guerra.[47]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Iranian perspectives on the Iran-Iraq war, Ed. Farhang Rajaee.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Globalsecurity.org - Iran-Iraq War (1980-1988)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Iran Country Studies - Federal Research Division, Library of Congress (veasé Table non. 8) (incluyendo solo a tropes actives)
  4. Terrorismu políticu: una nueva guía de los actores, autores, conceutos, bases de datos, teoríes, & lliteratura sobre los conflictos, Alex Peter Schmid & A. J. Jongman, Editorial Transaction Publishers, edición de 2005, páxs. 584. Unos 8 mil regulares y 5 mil voluntarios irregulares nos años 1970.
  5. Political terrorism: a new guide to actors, authors, concepts, data bases, theories, & literature, Alex Peter Schmid & A. J. Jongman, Transaction Publishers, edición de 2005, páxs. 584. Nos años 1960 el Peshmergas (brazu armáu del PDK empecipio guerrilles contra'l gobiernu d'Iraq, con 20 mil combatientes y a la década siguiente yeren más de 50 mil.
  6. 6,0 6,1 Kenneth M. Pollack, Arabs at War: Military Effectiveness 1948-91, University of Nebraska Press, Lincoln & London, 2002, and Pollack's book reviewed in International Security, Vol. 28, Non.2, páxs. 207-208.
  7. Terrorismu políticu: una nueva guía de los actores, autores, conceutos, bases de datos, teoríes, & lliteratura sobre los conflictos, Alex Peter Schmid & A. J. Jongman, Editorial Transaction Publishers, edición de 2005, páxs. 584. La milicia Voluntarios del Exércitu del Pueblu d'Iraq nos años 80s tenía 100 mil tropes regulares nel frente y coles reserves sumaba un total de mediu millón de miembros. -y comandaba Taha Yassim Ramadhan.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Atles Xeográficu Universal y de Chile, ed. Océanu, 2001, Barcelona, editores: Ana Biosca, Daniel Torras & María Villalba, páxs. 299. ISBN 84-494-1132-7
  9. 9,0 9,1 Terrorismu políticu: una nueva guía de los actores, autores, conceutos, bases de datos, teoríes, & lliteratura sobre los conflictos, Alex Peter Schmid & A. J. Jongman, Editorial Transaction Publishers, edición de 2005, páxs. 579. El PDKI cuntaba con 12.000 guerrilleros y 60.000 collaboradores armaos.
  10. Twentieth Century Atles - Death Tolls".
  11. Fisk, Robert. The Great War for Civilisation: The Conquest of the Middle East. New York: Alfred A. Knopf, 2005, p. 219. ISBN 1-84115-007-X.
  12. «Iran Chamber Society: History of Iran: Iran-Iraq War 1980-1988».
  13. «Iran-Iraq War (1980-1988)».
  14. «Irán».
  15. Exércitos y Batalles. Tropes d'Élite. Volume 2. "Los exércitos de tierra de la Guerra del Golfu de 1991". Tim Riley. Ediciones del Prau (1994), España, páxs. 8, ISBN 84-7838-472-3.
  16. https://web.archive.org/web/20080516051250/http://www.sundayherald.com/42647]
  17. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 4 de mayu de 2006. Consultáu'l 28 d'abril de 2006.
  18. «Freedom of Information Center at the Missouri School of Journalism». Archiváu dende l'orixinal, el 1 de xineru de 2008. Consultáu'l 2009.
  19. «IRAN: Eyes on the Skies Over Bushehr Nuclear Reactor - IPS». Ipsnews.net (6 d'agostu de 2010). Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  20. «McNair Paper 41, Radical Responses to Radical Regimes: Evaluating Preemptive Counter-Proliferation, May 1995». Au.af.mil (30 de setiembre de 1980). Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  21. «McNair Paper 41, Radical Responses to Radical Regimes: Evaluating Preemptive Counter-Proliferation, May 1995». Au.af.mil. Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  22. «Osiraq - Iraq Special Weapons Facilities». Fas.org. Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  23. Preventive attacks against nuclear programs and the "success" at Osiraq
  24. [1]
  25. «پايگاه هشتم شكاري». Airtoair.blogfa.com. Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  26. «Fire in the Hills: Iranian and Iraqi Battles of Autumn 1982». Acig.org. Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  27. «Hind In Foreign Service / Hind Upgrades / Mi-28 Havoc». Vectorsite.net. Archiváu dende l'orixinal, el 23 de xunetu de 2011. Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  28. «Medscape: Medscape Access». Emedicine.medscape.com. Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  29. «Advances in treatment help more people survive severe injuries to the brain». Los Angeles Times. 24 de xineru de 2011. http://www.latimes.com/health/haber-medical-advances-20110124,0,3062896.story. 
  30. «Advances in treatment help more people survive severe injuries to the brain». Quedit.com (22 de xineru de 2011). Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  31. Healy, Melissa (24 de xineru de 2011). «Brain injuries: Changes in the treatment of brain injuries have improved survival rate». baltimoresun.com. Archiváu dende l'orixinal, el 28 de xunu de 2011. Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  32. Wright, Robin, Sacred Rage, Simon and Schuster, (2001), p.37
  33. Docs.Google.com
  34. «Op-ed: The Right Way to Ease Iraq's Debt Burden». Iie.com (28 d'abril de 2003). Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  35. Mees.com
  36. «UAE waives billions of Iraqi debt». BBC News. 6 de xunetu de 2008. http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/7492115.stm. 
  37. Iraq war reparations to Kuwait could be reduced: UK. 4 d'agostu de 2009. http://www.reuters.com/article/worldNews/idUSTRE5736M320090804?pageNumber=1&virtualBrandChannel=0. 
  38. JubileeIraq.org
  39. «Western Countries Canciellu Iraqi Debt, Gulf Countries Don't». Probe International. Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  40. «Ramadan Sermon From Iraq». Memri.org. Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  41. «Iraq's debt. Saudi Arabia backed away from it's [sic] obligations & claims contrary to assurances of Kuwait». Investorsiraq.com (13 d'agostu de 2008). Consultáu'l 2 d'agostu de 2011.
  42. [2]
  43. Nasr, Vali, The Shia Revival, Norton, (2006), pages 140
  44. Column in Etelaat, 4 April 1983, quoted in Molavi, Afshin, The Soul of Iran (Norton), (2006)
  45. SNIE 34/36.2-82 link: Intelligence Reports on Saddam's Reign
  46. See items 6, 7, and 8 of the UN Secretary General's report to the UN Security Council on 9 December 1991: Iranian.com
  47. «Irán ya Iraq recuerden guerra que costó más d'un millón de vides». The Guardian (London). 23 de setiembre de 2010. http://www.guardian.co.uk/world/2010/sep/23/iran-iraq-war-anniversary. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]