Gilles Ménage

De Wikipedia
Gilles Ménage
Vida
Nacimientu Angers15 d'agostu de 1613[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Llingua materna francés
Muerte París23 de xunetu de 1692[1] (78 años)
Sepultura Église Saint-Jean-le-Rond de Paris (en) Traducir
Estudios
Llingües falaes francés[1]
llatín
italianu
griegu antiguu
Oficiu llingüista, escritor, abogáu, críticu lliterariu, lliteratulexicógrafu
Miembru de Accademia della Crusca (es) Traducir
Seudónimu/os Marcus Licinius[2] y Janus Capella[2]
Cambiar los datos en Wikidata

Gilles Ménage (15 d'agostu de 1613Angers – 23 de xunetu de 1692París) foi un gramáticu y escritor francés.

Fíu d'un abogáu de Angers, nietu de Pierre Ayraut, empezó a estudiar derechu pa ser tamién abogáu como'l so padre. Una enfermedá obligó-y a abandonar esta carrera pa ingresar na carrera eclesiástica. Foi prior comanditariu de Montdidier y, más tarde, formó parte de la camarilla del coaxutor de París Monsieur Gondi futuru cardenal de Retz.

En 1648 se querelló contra Gondi y estremóse d'él enclaustrándose na Catedral de Notre Dame de París. Sicasí abrió un salón lliterariu en compañía de Jean Chapelain y de Paul Pellisson. Les xuntes, a les que Ménage llamaba les Mercuriales, celebrábense los miércoles. Estraordinariu gramáticu, caltuvo fuertes discutinios con Vaugelas, cuantimás sobre los sos Observations sur la langue française (1672).

El so tratáu de los Oríxenes de la llingua francesa, pue ser consideráu como'l primera gran diccionariu etimolóxicu francés.

Molière fixo, na so obra Les Femmes Savantes (1672), una caricatura d'él, representada pol cascante personaxe de Vadius

Seleición d'obres[editar | editar la fonte]

  • Poemata llatina, gallica, graeca, et italica (1656)
  • Origini della lingua italiana (1669)
  • Dictionnaire etymologique (1650 and 1670)
  • Observations sur la langue française (1672-1676)
  • Histoire de Sablé (1683)
  • Anti-Bailet (1690).
  • Historia Mulierum Philosopharum, Lugduni, 1690, in-12. Traducción Francesa : Histoire des femmes philosophes, Traductaora Manuella Vaney, Paris, Arléa, 2006.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: xx0020489. Data de consulta: 30 agostu 2020.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]