Gamma Camelopardalis
Gamma Camelopardalis | ||
---|---|---|
Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
Constelación | Camelopardalis | |
Ascensión reuta (α) | 03h 50min 21,51s | |
Declinación (δ) | +71º 19’ 56,1’’ | |
Mag. aparente (V) | +4,62 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | A2IVn | |
Masa solar | 2,98 M☉ | |
Radiu | (2,5 - 7 R☉) | |
Magnitú absoluta | -0,62 | |
Lluminosidá | 184 L☉ | |
Temperatura superficial | 8892 K | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | -1 km/s | |
Distancia | 359 años lluz (110 pc) | |
Paralax | 9,09 ± 0,18 mas | |
Sistema | ||
Nᵁ de componentes | 2? | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
Otres designaciones | ||
HD 23401 / HR 1148 / HIP 17959 / SAO 5006 / BD+70 259 / FK5 138 | ||
[editar datos en Wikidata] |
Gamma Camelopardalis (γ Cam)[1] ye una estrella na constelación de Camelopardalis, la xirafa. De magnitú aparente +4,62, ye la octava estrella más brillosa de la constelación, magar la so denominación de Bayer «Gamma».[2] Alcuéntrase a 359 años lluz del Sistema Solar.
Gamma Camelopardalis ye una subxigante blanca de tipu espectral A2IVn, similar a Miaplacidus (β Carinae) o a ε Gruis. Hai abandonando yá la secuencia principal y relluma con una lluminosidá 184 vegaes superior a la lluminosidá solar.[3] El so diámetru angular envaloráu, 0,63 milisegundos d'arcu, xuníu a la distancia a la que s'atopa, dexa envalorar el so diámetru real, resultando ser ésti unes siete veces más grande que'l del Sol.[4] Sicasí, otres estimaciones más antigües resulten nuna cifra sensiblemente más pequeña de 2,5 diámetros solares.[5] La rápida rotación de la estrella —la so velocidá de rotación ye cimera a 205 km/s—[3] fai que la forma de la estrella nun seya esférica sinón elipsoidal, tando esnachada polos polos; el so grau de «achatamiento» envalórase en 0,17.[4]
Gamma Camelopardalis tien una temperatura efectivo de 8842 K y una masa de cuasi trés mases solares.[3] Puede formar un sistema binariu con una estrella de magnitú +8,6 que la so separación visual con ella ye de 106 segundos d'arcu.[6] El tipu espectral d'esta posible acompañante ye F8.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ gam Cam -- Star in double system (SIMBAD)
- ↑ Hipparcos Stars in Camelopardalis (Ashland Astronomy Studio)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Zorec, J.; Royer, F. (2012). «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics 537. A120. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2012A%26A...537A.120Z&db_key=AST.
- ↑ 4,0 4,1 van Belle, Gerard T. (2012). «Interferometric observations of rapidly rotating stars». Astronomy and Astrophysics Review 20 (1). A51. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2012A%26ARv..20...51V&db_key=AST.
- ↑ Gamma Cam. Catalogue of Stellar Diameters (CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. (2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 389 (2). páxs. 869-879. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008MNRAS.389..869Y&db_key=AST&nosetcookie=1.